Inici 
S'entrevista Silve Pons: "La política és tenir una visió global i oberta del món"
S'entrevista Silve Pons: "La política és tenir una visió global i oberta del món" | Silve Pons: "La política és tenir una visió global i oberta del món" |
|
|
|
| diumenge, 22 març de 2009 | |
En un ambient desenfadat i distès coneixem a Silve Pons, una persona propera i riallera i original en les seves respostes. En Silve ha crescut en una família progressista i, com a tal, es defineix no només critic i exigent amb sí mateix, sinó també amb el seu entorn i, per tant, també amb el PSM. Va viure a Barcelona on hi va cursar els estudis d’Art Dramàtic i, de tornada a Menorca, va crear la seva pròpia empresa d’organització d’esdeveniments. Actualment viu a Palma, on treballa com a cap de l’Àrea de Moda de l’Institut d’Innovació Empresarial. Tot i així, torna sovint a Menorca on, sobre tot, hi viu amb intensitat les festes de cada poble començant pel seu: Ciutadella.  El seu ritme, de vida que, a la vegada, condiciona el ritme d’actuació de les persones. - Quines mancances creus que són més evidents a l'illa? L’aeroport de Palma és un dels més ben connectats d’Europa i el de Menorca és un dels pitjors... - En quin punt de l'illa et podries perdre durant llarga estona? A qualsevol on hi hagi força gent, m’agrada perdre’m entre la gent. - Un viatge que recomanaries. Qualsevol poble de l’Espanya profunda quan necessites trobar-te a tu mateix i qualsevol ciutat europea quan necessites trobar algú més. - Quin viatge pendent creus que no pots deixar de fer? El que sigui capaç de fer-me quedar més temps del que tenia previst. De moment, açò encara no m’ha passat mai. - Quina música, grup o cançó no hi pot faltar a la teva col·lecció discogràfica? Per rentar els plats tangos i boleros, per regar les plantes música americana del segle XX, pels moments intensos Chavela Vargas, pels passionals el bolero de Ravel i per viatjar l’òpera... Cada moment té la seva música... ai d’aquell que no tingui una música per cada moment! - Quina recepta et deleita? Venc d’una família que cuina molt bé i jo en som hereu, per tant, qualsevol recepta que faci jo apresa dels meus pares. - Què es el que més valores en les persones? Que et mirin als ulls quan et parlin. - I en el que més et fixes quan coneixes a algú? Amb la intensitat de la mirada, la mirada em diu molt. - El principal tret del teu caràcter. Sóc intens. - Una virtud. Empatitzo fàcilment amb tothom, tant per les coses bones com per les dolentes. - Un defecte. Sóc gelós, ciclotímic, impulsiu i per tant poc reflexiu, som vessut... Dit això, comença-ho a demanar als altres. - El do de la natura que t’agradaria tenir. Tinc un bon cos però no l’he sabut cuidar ni explotar. (riu) - Quina creus que seria la major desgràcia? Hi ha massa gent que pateix la seva major desgràcia ara i jo no vull pensar en quina seria la meva. - Una mania. Mossegar-me les ungles. - Un somni de felicitat. Personalment, la salut dels meus. Globalment, el respecte a les decisions preses. - Si tornessis a començar, què canviaries, treuries o afegiries en la teva trajectòria? Treuria les meves pors i hi afegiria coratge. - A l’escola, quina assignatura t’agradava més i quina era la teva creu? Som de lletres pures i dures. Llatí, grec i llengües mortes, així que les creus són evidents. - La teva major bogeria? Pensar que tot el què faig és trascendent. - Una afició. Xerrar, el cine, la música, la lectura i els toros. - Una passió. Els amics. - Menciona una època de la teva vida que t'agradaria reviure i el motiu. L’època de l’institut perquè ja no ets un fillet però encara no ets un homo. Tot ho vius amb més passió. - Ets una persona metòdica o t'agrada trencar la monotonia? La monotonia no es trenca, es tanca dins el rebost i esperes que caduqui. - Allò que no deixarà d'arrencar-te un somriure. Un caixer amb una canya verda a la mà. - I una realitat que et fa enrabiar. Que tots rallam massa i escoltam massa poc. - Com et relaciones amb les noves tecnologies? És una relació complicada, les intento dominar però no es deixen gaire. - Què et preocupa i què t'agrada de les generacions que pugen? Quan jo anava a EGB m’ensenyaven urbanitat, en canvi avui en dia els ensenyen anglès, informàtica i els conciencien molt més amb temes com ara el coneixement del medi. A nosaltres ens explicaven coses molt concretes i ara els ensenyen a qüestionar-se i a pensar. - Com relaciones la teva professió amb la teva militància al PSM? Qualsevol coneixement adquirit és indispensable per tenir una visió global i oberta de la realitat del món, i la política no és res més que tenir una visió global i oberta del món. - Creus que la finalitat pot arribar a justificar els mitjans en algun cas? Per arribar a una finalitat constructiva i de benestar per a la comunitat es poden sacrificar algunes peces. Si és destructiva i negativa, no. - Quines fonts informatives creus que són més fidels a la realitat? La plaça del mercat, el bar on fas el cafè cada matí, la consulta del metge... és el què el poble opina. - Un consell. Aquell que a mi m’agradaria rebre abans de pendre cada decisió. - Quina pregunta creus que t’hauria d’haver fet durant l’entrevista? Quines fotos tinc penjades a la porta del bany de casa. |