Inici 
S'entrevista Remi Lora: “El panorama polític que tenim a l’Estat Espanyol em fa enrabiar”
S'entrevista Remi Lora: “El panorama polític que tenim a l’Estat Espanyol em fa enrabiar” | Remi Lora: “El panorama polític que tenim a l’Estat Espanyol em fa enrabiar” |
|
|
|
| divendres, 02 novembre de 2007 | |
 La ceràmica, l’ofici que viu des de fa 31 anys, i la lluita per diverses causes l’han estat acompanyant gran part de la seva vida. Des dels 14 anys que ja va començar a militar dins de cèl·lules clandestines en contra del franquisme i, des d’aleshores, que no ha deixat d’estar involucrat en varies associacions relacionades amb els canvis socials i per la defensa del territori. La seva militància mai no ha estat per propi interès, sinó pel del poble, la qual cosa creu que l’acompanyarà sempre, sigui d’una o altra manera. Casat des de fa 28 anys i pare de 3 fills, compagina l’ofici de ceramista i la política amb passió i, com ell mateix afirma, no ha volgut deixar mai que l’una interfereixi en l’altra. En les seves estones de lleure li agrada fer llargues caminades en entorns bucòlics i naturals. Quins creus que són els punts forts que ofereix Menorca? En primer terme el paisatge. També el turisme de qualitat i diria que també una certa tranquil·litat a l’hora de poder pasejar per qualsevol banda. A més tenim un patrimoni arqueològic impressionant i un litoral amb un 75% del seu estat verge i natural. Quines carències creus que són més evidents a l’illa? El transport, que és molt car pels menorquins tant per sortir com per entrar de l’illa. També les ajudes per poder accedir a universitats fora de l’illa. A més crec que falten competències a nivell de Consell Insular que ara són en mans del Govern Balear o l’Estat. Mar o muntanya? Muntanya. En quin punt de l’illa et podries perdre durant llarga estona? A l’illa em puc perdre per tots els camins del nord i en part dels del sud. Sobre tot m’agrada la part que va de Binimel·la fins a La Vall. Un viatge que recomanaries. És un viatge a peu. La ruta dels Càtars, de Solsona a Foix, ja a França. Atravessa els Països Catalans de la banda catalana a la francesa. Quin viatge pendent creus que no pots deixar de fer? Vull fer un viatge, que el faré, i és atravessar tot l’Atlas a peu. Sóc un enamorat de l’excursionisme. Quina lectura o pel·lícula t’ha marcat? Uf! de llibres n’hi ha tants! Sóc amant de Tolstoi, “Costomero y otros relatos” em va agradar molt. De llibres te’n podria dir molts, de pel·lícules… n’hi va haver una que va estar censurada a l’Estat Espanyol que es deia “Brazil” que feia una descripció bastant bona de la societat. Quina recepta et deleita? Sóc amant de la cuina macrobiòtica, sóc molt senzill en aquest aspecte. M’agrada molt una recepta ben fàcil que és tauró al forn amb arròs, només cal afegir-hi sal i soja. Què és el que més valores en les persones? La sinceritat. I en el que més et fixes quan coneixes a algú? En els ulls, potser per la meva vessant artística, em baso en els ulls. Si tornessis a començar, què canviaries, treuries o afegiries a la teva trajectòria? El primer que m’agradaria canviar seria no haver hagut de viure el franquisme, tampoc el servei militar obligatori o la Constitució Espanyola. A nivell personal crec que tot el que he fet, ho he fet conseqüentment a les meves idees, així que no ho canviaria. La teva major bogeria? Va ser amb el meu germà bessó. Després de veure “Mary Poppins” vam agafar un paraigua i vam anar a botar pels terrats de casa meva. Tenia 12 anys. Menciona una època de la teva vida que t’agradaria reviure i el motiu. La veritat… dels 14 fins als 22, vam fundar un grup d’excursionisme i això ha marcat molt la meva forma de ser. Era el grup “Joan Mercadal”, no volíem fer com els altres joves. Ells anaven de discoteques i nosaltres d’excursió. Ets una persona metòdica o t’agrada trencar la monotonia? M’agrada trencar la monotonia. Allò que no deixarà d’arrencar-te un somriure. Jo sempre estic alegre i de broma, m’agrada pendre-m’ho tot amb aquesta actitud. Per qualsevol cosa arrenco un somriure. I una realitat que et fa enrabiar. La que tenim des de fa uns anys amb el panorama polític a l’Estat Espanyol. Fa pensar que no hi a un sentit comú en la dreta, que fa crispar molt a la gent sense un sentit real d’ideologia, només per influir en la població. Com et relaciones amb les noves tecnologies? Bé, no és el meu fort, però les he d’emprar, tant per la política com per la feina. A nivell de comunicació és el futur. Però no en sóc dependent, puc passar dies sense mòbil ni internet. Generalment, prefereixes una bona companyia o una bona soledat? Crec que hi ha moments per tot. Què et preucupa i què t’agrada de les generacions que pugen? Veig que hi ha un sector bastant gran que no està d’acord amb el sistema globalitzador i això m’agrada. El que em pot preucupar és el sector que es deixa alienar per les polítiques liberals, que deixin que regni l’individualisme. Com relaciones la teva professió amb la militància al PSM-EN? Ha anat a èpoques. A nivell comercial m’ha pogut arribar a perjudicar, però crec que sóc un bon professional i es pot valorar la meva feina independentment de la política. No m’ha preocupat que em puguin classificar políticament, ho he procurat fer el millor possible. Creus que la població menorquina és prou activa o potser una mica conformista? A poc a poc va sent més activa i s’involucra més en tot plegat. L’associassionisme torna a estar en auge en molts pobles. Creus que la finalitat pot arribar a justificar els mitjans en algun cas? No hi ha cap finalitat que pugui justificar els mitjans, però de vegades hi ha problemes extrems que afecten a un gran sector de la població i que, per força, cal justificar-los. Quines fonts informatives creus que són més fidels a la realitat? El panorama que tenim a nivell insular és molt sectorial, és lluny de ser imparcial. La més fidedigna crec que és la ràdio, seguida de la premsa escrita a nivell nacional i després la televisió. |