Inici
S'entrevista
Ramon Orfila: "La manera d'expressar-se d'una persona diu molt"
S'entrevista
Ramon Orfila: "La manera d'expressar-se d'una persona diu molt" | Ramon Orfila: "La manera d'expressar-se d'una persona diu molt" |
|
|
|
| dilluns, 22 juny de 2009 | |
|
Parlem amb en Ramon Orfila, que ens rep ben amablement al seu despatx de l’Ajuntament des Mercadal. Pregunta sobre quin tema és l’entrevista, i explico que no es tracta pas de cap tema polític, sinó de preguntes variades i curtes com ara quin és el seu llibre preferit, sembla que la idea no li desagrada i, mentre a fora hi plou i anem sentint el degoteig de la pluja, ben animosament anem xerrant d’una cosa i altra. Pregunta rere pregunta, i després d’una quants reclams per part de l’equip de govern, arribem al final del qüestionari i per enlloc no ha sortit la pregunta del llibre, així que ens la reclama com a darrera resposta. “Ja s’ha acabat? Si no m’has fet la pregunta del meu llibre preferit!”.
- Quins creus que són els punts forts que ofereix Menorca? El respecte que tenim al medi ambient, que repercuteix en la qualitat de vida dels menorquins i que alhora és el que podem oferir al turisme. - Quines carències creus que són més evidents a l'illa? El transport aeri. És el que més ens afecta als menorquins, és molt car i, és clar, també ho és pel turista. S’hi ha de fer feina des de les institucions. - En quin punt de l'illa et podries perdre durant llarga estona? A qualsevol punt del camp de Menorca, escoltant els ocells o el renou d’aigua d’un torrent. No em cal res més. - Un viatge que recomanaries. Guatemala, té algunes de les ciutats més guapes del món. La ciutat l’Antigua Guatemala és molt polida, està declarada Patrimoni de la Humanitat. - Quin viatge pendent creus que no pots deixar de fer? Birmània, però per anar-hi primer ha de canviar la situació política. - Quina música, grup o cançó no hi pot faltar a la teva col·lecció discogràfica? M’agrada molt la música cubana, de cantants m’agraden per exemple en Sílvio Rodríguez o en Pablo Milanés. - Quina recepta et delecta? Qualsevol combinació de dolç i salat m’agrada molt. - Què es el que més valores en les persones? La sinceritat i l’honestedat. - I en el que més et fixes quan coneixes a algú? En la manera de parlar, jo crec en el poder de les paraules i la manera d’expressar-se d’una persona diu molt. - El principal tret del teu caràcter. La constància. - Una virtut. Crec que sóc generós. - Un defecte. Tenir s’olla molt petita, tinc caràcter. De vegades m’he de frenar. - El do de la natura que t’agradaria tenir. La meva assignatura pendent és la música i seria feliç sabent-ne, em sento malament de no saber cantar, sonar ni ballar i admiro la capacitat de fer totes aquestes coses. Poder crear seria fantàstic. - Quina creus que seria la major desgràcia? Continuar amb l’escalfament del planeta fins al punt que la mar creixés, això tindria moltes conseqüències, també per Menorca. - Una mania. No sóc massa maniàtic. - Un somni de felicitat. La independència del Sàhara i poder-hi ser present quan la celebrin. - Si tornessis a començar, què canviaries, trauries o afegiries en la teva trajectòria? Crec que res. He de reconèixer que he tingut molta sort en tot, amb la persona amb qui convisc, amb la feina… he fet la feina que més em podia agradar. Potser hauria estudiat més, però aleshores hauria d’haver deixat de fer altres coses. - A l’escola, quina assignatura t’agradava més i quina era la teva creu? La meva creu va ser sempre el llatí, i la que més m’agradava era història. - La teva major bogeria? No crec haver-ne fet. - Una afició. La música, la lectura, el cine… - Una passió. Viatjar. - Menciona una època de la teva vida que t'agradaria reviure i el motiu. Em trobo molt bé en el moment que visc, ara em sento realitzat. Tot i així, els moments de la transició, del 1975 al 1977 van ser molt emocionants per la intensitat del moment. - Ets una persona metòdica o t'agrada trencar la monotonia? Som ordenat, constant i li dono importància, però jo no crec que sigui monòton. Si no, no m’agradaria viatjar. - Allò que no deixarà d'arrencar-te un somriure. El somriure d’un fillet, quan un fillet somriu no puc evitar somriure jo. - I una realitat que et fa enrabiar. Les injustícies, les guerres… - Com et relaciones amb les noves tecnologies? Més o manco bé i m’agrada, però no tinc massa temps. - Què et preocupa i què t'agrada de les generacions que pugen? M’agrada la gran quantitat de coneixements i les possibilitats que tenen, però no hi veig prou nivell de compromís social. - Com relaciones la teva professió amb la teva militància al PSM? Faig feina des de fa 25 anys a les institucions, així que estan absolutament relacionades, ho entenc com a element transformador. - Creus que la finalitat pot arribar a justificar els mitjans en algun cas? No, les qüestions de forma es poden arribar a transformar en qüestions de fons, així que la forma sempre és important. - Quines fonts informatives creus que són més fidels a la realitat? Tinc més tendència a fiar-me de la premsa escrita, potser perquè és la informació que em sembla més acabada, per dir-ho d’alguna manera. Em permet revisar-ho tot tantes vegades com vulgui. - Un consell. Viure la vida de la manera més intensa possible. - Quina pregunta que no t’he fet creus que t’hauria d’haver fet? No m’has demanat quin és el meu llibre preferit, i m’has dit que me la faries. |


