Inici 
S'entrevista Pilar Pons: "L'educació ben entesa és la base de tot"
S'entrevista Pilar Pons: "L'educació ben entesa és la base de tot" | Pilar Pons: "L'educació ben entesa és la base de tot" |
|
|
|
| dijous, 23 abril de 2009 | |
|
El primer comentari que fa na Pilar Pons quan li diem que l’entrevistarem és que no ho entén perquè. “Jo no sóc ningú important”, diu. Ens rep al seu despatx on respon a les preguntes amb un bon somriure i una explicació ben clara de tot plegat. Menorquina de naixement, ha crescut al camp de Llucmaçanes, entorn on s’hi troba com enlloc, entre camps i tanques. Va formar-se a Palma de Mallorca amb estudis de Magisteri i va iniciar la carrera de Filosofia i Lletres, que lamenta no haver acabat. Reconeix la seva professió com a vocació, ben segura diu que “l’educació m’ha omplert” i és que sempre, d’una manera o altra, ha estat involucrada al món de la docència, ja sigui des del món laboral o des d’entitats culturals, com als campaments per al·lots, dels què en conserva molt bon record. També ens diu que no se sap mantenir al marge de les coses, és per això que sempre ha estat afiliada al PSM, i que des de l’any 1995 cap aquí fa feina activa per al partit.  La qualitat de vida, aquí és possible una relació amb les persones més humana i una relació més natural amb el territori. - Quines carències creus que són més evidents a l'illa? Hi ha poca consciència general de pertànyer a una identitat, manca consciència d’identitat com a poble i de col·lectivitat. També falta un desenvolupament dels mitjans de comunicació amb la nostra cultura. - En quin punt de l'illa et podries perdre durant llarga estona? A qualsevol lloc del camp, per les tanques, passejant tranquil·lament. - Un viatge que recomanaries. El darrer que vaig fer a Argentina. He viatjat una mica pel nord d’Europa i també em va agradar molt. - Quin viatge pendent creus que no pots deixar de fer? Veure ben vist el nord d’Europa, i l’Àfrica subsahariana també. - Un estil de música, un grup o un disc. La música clàssica en general, també m’agrada en Raimon, en Lluís Llach... música amb contingut. - Ets supersticiosa? No, gens. - Què es el que més valores en les persones? La honradesa, la honestedat, la constància… que siguin persones transparents i constants amb el què fan i pensen. I que no siguin individualistes. - I en el que més et fixes quan coneixes a algú? La capacitat de comunicar. Una relació en què es pugui compartir alguna cosa. - Si tornessis a començar, què canviaries o afegiries a la teva trajectòria? M’agradaria haver completat millor els meus estudis quant a formació universitària. - La teva major bogeria? Sortir d’un ambient rural i posar-me dins d’un moviment contestatari total. Em va fer créixer i no ser buida de continguts, aprendre a lluitar per unes idees, llavors no era gens fàcil. Va ser una bogeria en positiu. - Menciona una època de la teva vida que t'agradaria reviure i el motiu. Tal vegada aquesta que he dit i després l’etapa de mestra, per mi són les més riques. Es va treballar molt per educar, per fer una escola menorquina en català. Eren les colònies d’estiu. - La teva assignatura preferida de l’escola i la teva creu. La llengua és la preferida, és la base per entendre tota la resta. A nivell d’assignatures no tenia cap creu, totes m’anaven bé. - Un defecte. Potser que m’agraden les coses d’una manera determinada, no sé si és una mania. Segons com es miri també pot ser una qualitat. Tinc caràcter. - Una virtut. L’empatia. M’estimo les persones i em sembla que sé fer meus els problemes dels altres i em poso a la seva pell. - Allò que no deixarà d'arrencar-te un somriure. La natura, que em transmet benestar. - I una realitat que et fa enrabiar. La manca de consciència de les persones que no veuen que vivim en col·lectivitat. - Una afició. M’agrada llegir, la música, caminar... no en tinc una de definida, sinó moltes. Em sé entretenir. - Una passió. No podria viure sense els que m’envolten. Tinc els meus moments, però no m’agrada viure sola. - Què et preocupa i què t'agrada de les generacions que pugen? M’agrada que em sembla que tenen una bona preparació acadèmica, tenen consciència del seu entorn, però en canvi penso que hi ha manca de compromís amb la societat. Hi ha pocs joves dins el món associatiu, sobre tot en el món polític i social. Abans hi havia més implicació de la professió amb la realitat de la societat. - Com relaciones la teva professió amb la teva militància al PSM? Jo ho he relacionat molt, he fet feina per la llengua amb els nouvinguts. Els he posat en contacte amb la realitat lingüística i cultural de Menorca. - Creus que la població menorquina és prou activa o potser una mica conformista? Em sembla que li falta l’empenta per fer feina amb la seva realitat cultural i lingüística, ser més activista. Tot i que penso que s’ha fet molta feina respecte anys enrere. - Creus que la finalitat pot arribar a justificar els mitjans en algun cas? No, com a teoria no. Hauria de ser una cosa molt i molt determinada. Amb això cal veure molt bé els límits. Els mitjans s’han de cuidar. - Un consell. Que les famílies s’impliquin molt en l’educació dels fills, perquè els fills tinguin seguretat i la societat no se’ls mengi. L’educació ben entesa és la base de tot. - Quina pregunta t’agradaria que t’hagués fet i no t’he fet? Diria que cap en concret, he dit el que crec i sento. |