Inici 
S'entrevista Pepe Mascaró: "He tingut sort de poder tenir aquesta vida"
S'entrevista Pepe Mascaró: "He tingut sort de poder tenir aquesta vida" | Pepe Mascaró: "He tingut sort de poder tenir aquesta vida" |
|
|
|
| diumenge, 14 setembre de 2008 | |
|
Pepe Mascaró es defineix com a home casat de 42 anys, pare d’un al·lot de 9 anys, una al·lota de 4 i amb una hipoteca. Ciutadellenc de tota la vida i ben arrelat a la seva terra, reconeix que no pot passar gaire estona sense veure la mar que li aporta la calma i el saber d’on és. Mascaró va començar treballant com a mecànic, però al cap d’un temps va canviar el martell gruixut per un de més fi per arreglar ordinadors. Avui dia segueix dedicant-se a la informàtica, però ja no arreglant aparells, sinó venent-los. Li agrada estar de cara al públic i la proximitat amb la gent. Quan a la política, considera que tothom en fa, encara que indirectament, ja sigui des d’una associació, en converses amb els amics o des d’un partit polític com fa ell. Diu que potser a través de l’Escoltisme, que va viure de jove, és on va aprendre a fer feina pels altres i a voler involucrar-se de debò en el món polític. Avui és regidor del PSM a l’Ajuntament de Ciutadella.  Ui! N’hi ha molts! Per ser breu, diria que el Camí de Cavalls, és una molt bona eina per conèixer l’illa, que té un gran patrimoni natural i verge. - Quines mancances creus que són més evidents a l'illa? Una mancança pot ser el transport, sobretot l’aeri, per desplaçar-se fora de Menorca. Ens ho posem i els hi posem complicat, ja sigui pels menorquins com pels visitants. A nivell intern, crec que potser un tren seria viable. No congestiona, ni contamina. - Mar o muntanya? Mar, sense dubte. No és que no m’agradi la muntanya, però la mar m’agrada tenir-la a prop, casi cada dia veig la mar. - En quin punt de l'illa et podries perdre durant llarga estona? Per La Vall o, fins i tot, a Favàritx. - Un viatge que recomanaries. Qualsevol. No canviaria Menorca per res, no marxo més d’una setmana o deu dies i quan me’n vaig ja penso en tornar. Però conèixer món m’agrada. He viatjat pel nord d’Espanya, Europa, Cuba, Itàlia, Alemanya, Àustria. M’he passejat, però ara no ho faig gaire pels al·lots. Això sí, prefereixo els viatges culturals que els d’aventura. - Quin viatge pendent creus que no pots deixar de fer? Cap en concret, no tinc cap obsessió en aquest sentit. - Quina es la teva principal afició? Ara tinc poc temps per les aficions, però una és col·leccionar segells, també m’agrada tocar la guitarra i llegir. Passejar també m’agrada molt. - Quina música escoltes? M’agrada la música de cantautor com en Sabina, en Serrat. M’agrada entendre el què canten i que hi hagi missatge. - Quina recepta et delecta? Per no cercar cosa complicada, una cosa tan senzilla com un plat de llenties. En canvi detesto els cigrons. - Què es el que més valores en les persones? Vàries coses, però la sinceritat és important, i estar obert al diàleg. - I en el que més et fixes quan coneixes a algú? En res i en tot en general, però m’agrada mirar a la cara quan xerro amb algú. - Una virtut. No crec que sigui jo qui m’hagi de posar la virtut, potser que dic la veritat. - Un defecte Uf! Sent un animal que raona suposo que moltíssims. - Si tornessis a començar, què canviaries, treuries o afegiries en la teva trajectòria? Res. Hi ha coses que vénen i coses que les vas a cercar, he tingut sort de poder tenir aquesta vida. - La teva major bogeria? Trobo que bogeria no n’he fet, o bé ho han estat tot de bogeries. - Menciona una època de la teva vida que t'agradaria reviure i el motiu. Cada època ha estat bona per certes coses, no en destacaria cap en concret. Cada una té alguna cosa d’especial. - Ets una persona metòdica o t'agrada trencar la monotonia? M’agrada més la monotonia, el fet de tenir certes coses preestablertes m’agrada, em sembla que així tot segueix un procés més lògic. - Allò que no deixarà d'arrencar-te un somriure. Tot i res. Sóc alegre i m’ho prenc tot amb un somriure. Tot m’ho prendré amb alegria que ja ens donen prou tristeses sense anar-les a cercar, cal estar alegre. - I una realitat que et fa enrabiar. N’hi ha moltes! La incoherència de la gent, en general. - Com et relaciones amb les noves tecnologies? Prou bé, però no en sóc dependent. Faig feina amb informàtica, però passo de xats i coses així. M’agrada xerrar amb la gent directament. Tot i així visc de les noves tecnologies. - Generalment, prefereixes una bona companyia o una bona soledat? Depèn del moment, però em tira més una bona companyia. Hi ha moments que està bé la soledat, però generalment s’està millor acompanyat. - Què et preocupa i què t'agrada de les generacions que pugen? Tal vegada m’agrada tot i no em preocupa res. Cada generació té les seves coses, el tema és mirar-ho des de dins. Tinc fe en les generacions que pugen, hi ha coses que surten de la normalitat, però això hi ha estat sempre. - Com relaciones la teva professió amb la teva militància al PSM? Potser amb el contacte amb les persones, m’agrada i és una cosa que la tinc tant a la feina com amb la política. Sempre he estat de cara al públic. - Creus que la població menorquina és prou activa o potser una mica conformista? Podria ser més activa, en general es queixa per tot però no proposen solució. No s’intenta fer arribar la queixa allà on ha d’arribar. - Creus que la finalitat pot arribar a justificar els mitjans en algun cas? No hi estic d’acord. Hauria de ser un cas molt concret i molt aïllat. - Quines fonts informatives creus que són més fidels a la realitat? Les que s’apropen més a la realitat són les del dia a dia i de xerrar amb la gent, cal contrastar-ho tot. - Quins comentaris li han fet des que està a l’Ajuntament? Me n’han fet molts, de bons i dolents, i dono la mateixa importància a tots. Una vegada em van dir “aquests de l’ajuntament s’engreixen” i jo li vaig respondre que ja n’estava prou de gras! |