Inici 
S'entrevista Joan Carles Villalonga: "No escatimo un somriure, hi ha moltes coses que se'l mereixen"
S'entrevista Joan Carles Villalonga: "No escatimo un somriure, hi ha moltes coses que se'l mereixen" | Joan Carles Villalonga: "No escatimo un somriure, hi ha moltes coses que se'l mereixen" |
|
|
|
| dijous, 22 maig de 2008 | |
 Villalonga és doctor en filologia catalana, la qual cosa que el va portar a viure durant sis anys a Barcelona i descriu l’experiència com a positiva per conèixer altres realitats i obrir-se fronteres, tot i així es declara enamorat de Menorca. La seva passió és la música i la disfruta d’aprop amb el grup “S’albaida”, formació en què n’es el vocalista. També li agrada el consum cultural o jugar a futbol, pràctica que des que ha descobert la paternitat fa prop d’un any, ens diu que ha deixat una mica de banda, però sense cap recança. - Quins creus que són els punts forts que ofereix Menorca? Paisatgísticament impacta molt, sobre tot a l’hivern. Humanament parlant, és una terra molt assequible, existeix el tòpic que som gent tancada, però en el moment que ens obrim s’estableixen relacions de molta importància. Hi ha qualitat de vida. - Quines carències creus que són més evidents a l'illa? Existeix una actitud excessivament provinciana i el pitjor és que aquesta de vegades s’amaga sota una actitud cosmopolita. - En quin punt de l'illa et podries perdre durant llarga estona? N’hi ha molts, seré poc precís: la zona de tramuntana. - Un viatge que recomanaries. Recomanaria visitar Itàlia, tan culturalment com paisatgística. - Quin viatge pendent creus que no pots deixar de fer? L’est d’Europa. Ucraïna, Rumania, la República Xeca, Bulgària… - Quina música, grup o cançó no hi pot faltar a la teva col·lecció discogràfica? En general escolto música molt variada, però un disc dels més entranyables que tinc es “O primero canto”, de Dulce Pontes. - Quina recepta et deleita? Un arròs ben fet. - Què es el que més valores en les persones? Un cúmul de coses, en general valoro bastant l’honestedat i que algú sigui capaç de transmetre. No m’agrada la vanalitat. - I en el que més et fixes quan coneixes a algú? Depèn molt de la persona, prefereixio esperar que em digui cosa per si sola que no buscar en què m’he de fixar. - Una virtud: Crec que tinc coses interessants a dir. - Un defecte Em costa decidir. - Una mania. En general no sóc maniàtic. Potser em fixo molt en com parla la gent, en l’ús del llenguatge. - Si tornessis a començar, què canviaries, treuries o afegiries en la teva trajectòria? Crec que res, no crec que hi hagi res que hàgim decidit del tot. - A l’escola, quina assignatura t’agradava més i quina era la teva creu? La llengua en general sempre m’ha agradat, la creu física i química. - La teva major bogeria? No les he fet en solitari i confesar-les implicaria delatar a l’altra part de l’equip. No estaria bé. - Una afició. Jugar a futbol i veure jugar al Barça. - Una passió. La música. - Menciona una època de la teva vida que t'agradaria reviure i el motiu. Entre els 20 i 25 anys. De vegades l’adolescència es viu com a esplendor però crec que és molt dura, en canvi als 20 ja aceptes més com ets i encara no tens gaires compromisos. Et pots obrir a la vida. - Ets una persona metòdica o t'agrada trencar la monotonia? No m’agrada la monotonia. - Allò que no deixarà d'arrencar-te un somriure. No escatimo un somriure, hi ha moltes coses que se’l mereixen. - I una realitat que et fa enrabiar. La manca d’estima i respecte cap a la cultura pròpia, sobre tot quan va revestida de llibertat. - Com et relaciones amb les noves tecnologies? Intento dur-m’hi bé, però no són el meu fort. - Generalment, prefereixes una bona companyia o una bona soledat? Una bona companyia. - Què et preocupa i què t'agrada de les generacions que pugen? No només em preocupen les generacions inferiors. En tot cas, una progressiva tendència a desvincular-se de les responsabilitats, però potser sigui tan sols una imatge i, en realitat, hi hagi gent ben preparada encarregada de trencar aquest tòpic. - Com relaciones la teva professió amb la teva militància al PSM? Sóc professor. Ho relaciono amb l’estima cap a la pròpia cultura. - Creus que la població menorquina és prou activa o potser una mica conformista? Crec que tira a conformista, sempre predomina la queixa per sobre de la denúncia. Gent que tingui clar els reptes de futur n’hi ha poca. - Creus que la finalitat pot arribar a justificar els mitjans en algun cas? La meva actitud davant la vida sempre tindrà en compte la gent que hi ha darrera. Malauradament, la política funciona d’una altra manera. Seria hipócrita negar-ho. En alguns casos passa així. La premisa duta fins a les darreres consqüències és nefasta, però existeix i de vegades no hi ha altra sortida, per això el meu paper a primera línia de la política és molt enfora. - Quines fonts informatives creus que són més fidels a la realitat? Penso que no hi ha cap font fidel a la realitat. La realitat és calidoscòpica i difícil de transmetre-la, però penso que hi ha fonts més nefastes que d’altres. En premsa insular no tinc més remei que assabentar-me de les coses pels dos diaris que hi ha. Jo crec bastant en l’espai català de comunicació, en aquells mitjans que tenen com a referent el territori català. També existeix una premsa internacional d’investigadció periodística que és una informació on emmirallar-se, com Le Monde Diplomatique. Cal trencar una sola visió i contrastar. - Un consell. Que tot el que es faci es faci per convicció i que un es pugui sentir bé fent-ho. - Quina pregunta que no t’he fet creus que t’hauria d’haver fet? Amb tantes preguntes només ha faltat preguntar-me pels meus habits sexuals (riu). |