Inici 
S'entrevista Maria Josep Morell: "La militància és més una qüestió de fons que de forma"
S'entrevista Maria Josep Morell: "La militància és més una qüestió de fons que de forma" | Maria Josep Morell: "La militància és més una qüestió de fons que de forma" |
|
|
|
| dissabte, 15 desembre de 2007 | |
Mª Josep Morell ens reb al Clàustre del Carme, on ens ofereix una conversa desenfadada, càlida, amable, amb un ritme pausat i asserenat. Entre tot l’anem coneixent. Catalana de naixement, va venir a Menorca als 20 anys i ja s’hi va quedar. La seva vocació és la de comare, professió que viu amb intensitat i que, temporalment, té apartada del seu dia a dia degut a la dedicació a la política. En les seves estones de lleure es perd mar endins navegant a vela, la seva major afició. En primer lloc la seva gent. Després el seu territori, també amb la seva sensibilitat pròpia. - Quines carències creus que són més evidents a l'illa? En aquest moment són més lligades a la definició de cap a on anem. Em preocupa que els objectius s’encaminin cap a una expansió estructural i no cap a la protecció de l’illa. - Mar o muntanya? Mar, sempre mar. - En quin punt de l'illa et podries perdre durant llarga estona? A Trebalúger. - Un viatge que recomanaries. Navegar pel Mediterrani amb un veler. - Quin viatge pendent creus que no pots deixar de fer? M’agradaria poder fer un viatge pausat i amb temps a l’Índia. Caldria dedicar-li una bona temporada. - Quina es la teva principal afició? Navegar a vela. - Quina lectura o pel·lícula t'ha marcat? Ui, moltes… (pensa) Ulisses. - Quina recepta et deleita? Qualsevol de peixet, però ben preparat. - Què es el que més valores en les persones? L’honestedat. - I en el que més et fixes quan coneixes a algú? Va lligat, però el grau d’acertivitat que pugui tenir, el “feeling” que s’estableix. - Si tornessis a començar, què canviaries, treuries o afegiries en la teva trajectòria? No voldira anar tant de veres, em pendria les coses més pausadament, més a poc a poc. Ara me n’adono que he fet moltes coses, però que no sempre les he gaudit prou. - La teva major bogeria? Haver vingut a viure a Menorca. Ho vaig deixar tot, que no era res, però era tot el que tenia. La bogeria ha sortit bé. - Menciona una època de la teva vida que t'agradaria reviure i el motiu. M’agradaria tornar a la infantesa, tan és el lloc, però tornar a ser criatura. Seria fantàstic, tornar a viure lliure de tantes trampes, amb innocència, transperència i claredat. Tan de bo es pogués fer! - Ets una persona metòdica o t'agrada trencar la monotonia? Sóc trencadora, no tinc mètode en res. - Allò que no deixarà d'arrencar-te un somriure. El somriure d’un altre. - I una realitat que et fa enrabiar. Que hi hagi personatges capaços de dir les animalades que diuen i en públic, amb les conseqüències que aquestes poden tenir. - Com et relaciones amb les noves tecnologies? Amb moltes limitacions, però no tinc més remei que relacionar-m’hi. No ens duem gaire bé, però ens aguantem mútuament. Això sí, tenen més paciència elles que jo. - Generalment, prefereixes una bona companyia o una bona soledat? Una bona soledat, decididament. Les bones companyies ja les tens si les vols, en canvi la soledat de vegades costa trobar-la. No te n’adones que estàs envoltada constantment i la intimitat és necessària. - Què et preucupa i què t'agrada de les generacions que pugen? Ui… m’agraden moltes coses! La seva claredat d’idees, la seva frescor per transmetre el què pensen, que siguin solidaris, que es manifestin. Però no m’agrada que els costi trobar el camí. Segurament és degut a tantíssimes coses que els interessen. També trobo que es posposa massa l’edat adulta, clar que també ve donat per l’entorn… - Com relaciones la teva professió amb la teva militància al PSM? La militància és una qüesitó més de fons que de forma. Podria no ser militant formal i seguiria tenint les mateixes idees. Penso el que penso independentment de la meva professió. - Creus que la població menorquina és prou activa o potser una mica conformista? Jo penso que el tarannà menorquí no és especialment conformista, és de pensament estable, està molt definida la manera de pensar de cada ú. Ser illenc imprimeix caràcter. Un no es deixa endur pels vents que ens bufen. - Creus que la finalitat pot arribar a justificar els mitjans en algun cas? No hi crec gens amb això. La finalitat ha de tenir una part de renúncia si els mitjans per aconseguir-la no són els lícits. - Quines fonts informatives creus que són més fidels a la realitat? Jo sóc més de premsa escrita. De vegades també consulto mitjans digitals, que oferten altres vies de contrast molt interessants. En darrer terme m’informo a través de la televisió, que potser està més polititzada. - Quins comentaris li han fet des que està a l’Ajuntament? La veritat és que pocs, fa poc que hi sóc. Però m’arriba l’esperança que hi hagi resultats, la confiança que et fa la gent, els ànims que transmeten… i també alguna crítica ferotge, tot i que sol ser d’altres àmbits i no en els que ens movem. |