Inici 
S'entrevista Maria Josep Fullana: "L'àmbit laboral pot ser negatiu segons el què pensis"
S'entrevista Maria Josep Fullana: "L'àmbit laboral pot ser negatiu segons el què pensis" | Maria Josep Fullana: "L'àmbit laboral pot ser negatiu segons el què pensis" |
|
|
|
| dimecres, 16 abril de 2008 | |
|
Parlem amb na Mª José Fullana. D’aparença rígida, però aviat descobrim la seva simpatia i proximitat. Menorquina de naixement i i d’Es Castell de tota la vida. Ha treballat sempre de cara al client, ja sigui en el camp del turisme, de les telecomunicacios, del comerç… Assegura que de petita mai no li havien agradat els idiomes però, com ella mateixa diu, la vida dóna tombs i és canviant, i prova d’això és que avui en dia parla cinc llengües. Té tantes aficions que no sabria quina destacar, n’ha tingut força al llarg de la seva vida i en cada moment n’hi ha hagut alguna que ha pres protagonisme, com per exemple la dansa, i és que és titulada en fitness. Tot i que li agrada moltíssim viatjar i diu que de tant en tant necessita una bocanada d’aire de fora, es confessa una enamorada de l’illa i, cada vegada que està de tornada el primer que fa en baixar de l’avió és una bona inspiracó per omplir els pulmons de la tramuntana que pentina Menorca. Com ella mateixa diu, com més viatja més valor li dóna al que troba quan torna a casa.  La natura, la gastronomia, la seva pròpia gent i el patrimoni històric cultural que tenim. - Quines carències creus que són més evidents a l'illa? Per jo, carència cap. Tal vegada és saber treure partit als recursos que tenim. - Mar o muntanya? El mar el tinc a l’abast tot l’any, Així que quan viatjo per plaer busco altres ubicacions. - En quin punt de l'illa et podries perdre durant llarga estona? En qualsevol. De llevant a ponent tenim molts punts per perdre’ns i sovint desconeguts.M’agrada Cala Pilar, Torre Trencada… una ubicació que per jo és de les més guapes, és el Barranc de Rafaelet. - Un viatge que recomanaries. Venir a Menorca i fer moltes excursions a peu. - Quin viatge pendent creus que no pots deixar de fer? En tinc tres: Praga, Egipte i Nova York, molt diferents però cada un amb el seu atractiu. - Quina es la teva principal afició? La meva família, millor que es visqui com a afició. - Quina lectura i quina pel·lícula t'ha marcat? Una pel·lícula és “Ciutat cremada”, encara era menor quan la vaig veure, em va impactar. La gent jove l’hauria de veure. I un llibre que m’ha agradat és “El callejón de los milagros”. Em va servir per entendre la vida dels pobles àrabs. És molt interessant. - Quina recepta et deleita? M’agrada cuinar, em relaxa. I n’hi ha moltes de receptes que m’agradin, sóc variada, encara que l’ingredient que casi no falta mai són les espècies. Uns simples macarrons, depenent de com els aromatitzis poden canviar molt. - Què es el que més valores en les persones? La sinceritat, no m’agraden les mentides. Encara que de vegades diuen que poden ofendre, jo no ho crec. Les veritats en els moments oportuns poden llevar-nos de grans mals. - I en el que més et fixes quan coneixes a algú? En els ulls i… després les mans. Dues parts del cos que crec que diuen molt d’una persona. - Si tornessis a començar, què canviaries, treuries o afegiries en la teva trajectòria? Res, això ho he après els darrers anys. Quan fas una cosa ja no pots tornar enrere, es viu una vegada i es viu tal qual, si anés enrrere tornaria fer el mateix, tant les coses bones com les dolentes. - La teva major bogeria? Tal vegada començar a fer feina quan no és el moment, deixar els estudis, però ho considero una bogeria ara, no pas aleshores. - Menciona una època de la teva vida que t'agradaria reviure i el motiu. Triaria de l’adolescència fins damunt els 20 o 25 anys, que per diversos mutius no els vaig disfrutar prou. - Ets una persona metòdica o t'agrada trencar la monotonia? Considero que un metòdic en qualsevol moment pot trencar el ritme. En la meva vida professional sóc molt metòdica i també en la personal, però m’agrada trencar-la de tant en tant una mica. Penso que amb els anys em va agradant més trencar-la, potser per tenir menys obligacions. - Allò que no deixarà d'arrencar-te un somriure. Moltes coses, els darrers anys ric bastant i de tot, potser és la maduresa. - I una realitat que et fa enrabiar. N’hi ha moltes, potser la incultura que tenim tots en general tot i haver rebut molts estudis, la qual cosa no està lligat pel que es veu. Em fa enrabiar el fet que la gent no es preucupi per les coses que hi ha al seu entorn, l’absentisme general. Crec ue hi ha un egocentrisme molt gran. - Com et relaciones amb les noves tecnologies? Bé, i m’agraden. Fins ara he fet d’assessora de telecomunicacions i hi he treballat. - Generalment, prefereixes una bona companyia o una bona soledat? Cada cosa és interessant en el seu moment, es pot gaudir de les dues coses, hi ha moments per tot. - Què et preucupa i què t'agrada de les generacions que pugen? Em preucupa que arribi un moment que no els entengui, de moment ho faig, però pot arribar un punt en que no sàpiga cap on va la sovietat. En canvi, m’agrada la gran comunicació que tenen entre ells. La comunicació ha canviat molt amb l’ordinador, amb el telèfon… Els joves entre sí es comuniquen moltíssim. - Com relaciones la teva professió amb la teva militància al PSM? Crec que la meva vida de militant ha estat una trajectòria molt diferent a la professional. L’àmbit laboral pot ser negatiu segons el què pensis, et pot perjudicar. En tot cas la vida laboral i política és difícil de compaginar. - Creus que la població menorquina és prou activa o potser una mica conformista? No es pot generalitzar, hi ha de tot, jo em considero activa. Crec que en sí Menorca és activa, el què passa és que potser no coneixem els àmbits de participació en que es mou tothom. - Creus que la finalitat pot arribar a justificar els mitjans en algun cas? No, això voldria dir que m’assemblaria a algú d’Es Castell que a mi no m’agrada. No sóc maquiavèlica. Cal ser coherent. - Quines fonts informatives creus que són més fidels a la realitat? Avui per avui… no existeixen, però tenim la sort de tenir moltes fonts i poder destriar. Les persones que tenim una tendència política de vegades hem d’agafar la contrapartida, per així comparar i fer la pròpia lectura. - Quins comentaris li han fet des que està a l’Ajuntament? La veritat és que pocs, però n’hi va haver un que em va encantar: una persona del PP em va demanar que “com s’han de fer les coses tu que en saps tant”, li vaig respondre que el dia que jo estigués asseguda en seu lloc veuria com es feia la feina. |