Inici 
S'entrevista Joana Gomila: "La societat dedica massa poc a les relacions humanes i massa al treball"
S'entrevista Joana Gomila: "La societat dedica massa poc a les relacions humanes i massa al treball" | Joana Gomila: "La societat dedica massa poc a les relacions humanes i massa al treball" |
|
|
|
| dimarts, 12 agost de 2008 | |
|
Ens trobem amb na Joana Gomila, amb un parlar serè i pausat ens apropa una mica al seu dia a dia. Nascuda a Ciutadella on s’ha criat i educat i on hi ha treballat tota la vida, va estudiar el primer curs de Matemàtiques a Palma de Mallorca i es es va acabar llicenciant a la Universitat Autònoma de Barcelona, on hi va viure durant quatre anys. Recalca la importància de viure fora per conèixer nous horitzons, obrir la ment i saber espavilar-se un mateix, és una experiència que recorda com a molt enriquidora malgrat s’enyorés força. En acabar la carrera va tornar a Ciutadella, on va treballar de professora de matemàtiques de secundària a l’Institut José Mª Quadrado durant dos anys, després va passar a l’Institut Maria Àngels Cardona, on ja fa 15 anys que hi imparteix la mateixa assignatura. Disfruta exercint la seva professió, confessa que li agrada molt la canalla i que es diverteix fent classes. Quan arriba a casa segueix amb contacte amb les criatures, ja que té dos al·lots, un de 7 i un de 10 anys, i per si li quedava temps lliure, li agrada molt el món de la música i encara treu estona per cantar a la Coral S’Estel de Ciutadella.  Tranquil·litat, natura i una bona relació amb la gent. - Quines carències creus que són més evidents a l'illa? L’oferta a nivell d’estudis, activitats culturals… l’oferta lúdica i didàctica. - En quin punt de l'illa et podries perdre durant llarga estona? A la Vall. - Un viatge que recomanaries. El Marroc, vaig anar-hi de viatge de final de carrera i el vaig trobar un lloc especial. - Quin viatge pendent creus que no pots deixar de fer? El nord d’Espanya en general i Astúries en concret. - Quina música, grup o cançó no hi pot faltar a la teva col·lecció discogràfica? La música popular i de cantautor. S’albaida, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet… - Quina recepta et deleita? El menjar no és el meu fort. No sóc una sibarita, amb una amanida amb diferents tipus de verdura en tinc prou. - Què es el que més valores en les persones? L’honradesa, la fidelitat, que siguin amoroses i amistoses i el compromís. Que se sàpiguen comprometre amb el que es proposen. - I en el que més et fixes quan coneixes a algú? Si realment el que diu ho sent, que no sigui gent falsa, que expressi sincerament el què creu. - El principal tret del teu caràcter Sóc molt tolerant i també organitzada. - Una virtud. Mantinc una bona relació amb la gent. - Un defecte. Sóc molt xerradora, tal vegada hauria d’escoltar més. - El do de la natura que t’agradaria tenir. La llibertat. - Quina creus que seria la major desgràcia? Que destruíssim Menorca per no estimar-la prou, que perdéssim el seu encant. - Una mania. L’ordre de vegades ho arriba a ser. - Un somni de felicitat. Que tothom tingui molta salut, la salut dóna la felicitat. - Si tornessis a començar, què canviaries, treuries o afegiries en la teva trajectòria? El que he fet és el que volia fer, potser hi afegiria haver estudiat més música i cant. - A l’escola, quina assignatura t’agradava més i quina era la teva creu? M’agradava molt matemàtiques i la creu sempre era plàstica i dibuix. - La teva major bogeria? Mai no he estat de fer bogeries, he estat molt assenyada. - Una afició. El cant. - Una passió. La família potser. - Menciona una època de la teva vida que t'agradaria reviure i el motiu. Els anys d’estudiant, van ser especials. Van ser 4 anys a Barcelona i un a Palma de Mallorca. Va ser una bona experiència per créixer, és molt recomanable, ho hauria de viure tothom. - Ets una persona metòdica o t'agrada trenca la monotonia? Sóc bastant metòdica. - Allò que no deixarà d'arrencar-te un somriure. Un altre somriure, veure a la gent contenta. - I una realitat que et fa enrabiar. Que la societat corre massa i dedica massa poc temps a les relacions humanes i massa temps al treball amb l’objectiu de poder tenir. - Com et relaciones amb les noves tecnologies? Bastant malament, uso ordenador per necessitat, el telefon me’l van regalar quan vaig començar en la política, però el tinc sempre guardat i no l’uso gairebé mai. - Què et preocupa i què t'agrada de les generacions que pugen? Hi ha gent jove que no es marca objectius per tirar endavant amb inquietuds, en canvi d’altres veus que es mobilitzen per aconseguir una vida millor. - Creus que la finalitat pot arribar a justificar els mitjans en algun cas? No, crec que s’ha d’arribar a unes finalitats però no a qualsevol preu. - Quines fonts informatives creus que són més fidels a la realitat? En principi no són gaire neutres. Jo escolto sobre tot la ràdio, la televisió la veig molt poc. Potser la cadena que em dóna més confiança és la Ser. - Un consell. Si volem que el món canviï hem d’intentar sempre fer les coses ben fetes i comprometre’ns-hi encara que sigui a canvi de res. - Quina pregunta que no t’he fet creus que t’hauria d’haver fet? No ho sé. |