Inici 
S'entrevista Joan Lluís Torres: "Les finalitats de vegades són utòpiques"
S'entrevista Joan Lluís Torres: "Les finalitats de vegades són utòpiques" | Joan Lluís Torres: "Les finalitats de vegades són utòpiques" |
|
|
|
| dijous, 03 gener de 2008 | |
Joan Lluís Torres és nascut i criat a Ciutadella, on hi va viure fins als 15 anys, però és ferrerienc d’adopció, població on viu des de fa 12 anys amb la seva dona i els seus tres fills petits, de 6, 8 i 10 anys. Es va formar professionalment a Barcelona, on va cursar els estudis de segon grau de delineant i d’arquitectura tècnica, una experiència que, com comenta, el va ajudar a conèixer món i espavilar-se, la qual cosa creu que és molt positiva. Com assegura, per un illenc, és molt bo viure una temporada fora i veure el món des d’un altre punt de vista, sempre i quan es torni a casa, ja que hi ha la temptació d’ acostumar-se a aquest nou punt de visió.  La qualitat de vida. A més les dimensions dels pobles fan que s’ofereixi una bona relació interpersonal, de proximitat. - Quines carències creus que són més evidents a l'illa? N’hi veig poques a Menorca, tal vegada alguna tendència a mirar-nos el llombrigo pel fet d’estar aïllats. Però cada cop passa menys perque sortim més a estudiar a fora i a veure món. - Mar o muntanya? Mar i muntanya Per sort a Menorca de mar el tenim molt, però també m’agrada canviar d’aires, quan surto generalment vaig cap a interior. - En quin punt de l'illa et podries perdre durant llarga estona? Et pots perdre fins i tot dins dels mateixos pobles, hi ha molts racons per passejar i són prou tranquils. Sortint dels pobles un bon lloc és el Camí Reial, als afores de Ferreries. El millor és poder anar a passejar sense haver d’agafar cap mitjà de transport. - Un viatge que recomanaries. Recomano viatjar, no cap lloc en concret. Però fent-ho aprofitant alguna excusa, un viatge ha de ser una descoberta. Viatjar amb els meus fills sempre és una aventura, amb un punt on arribar, una excusa, però l’aventura que vius fins a arribar-hi és el què val. - Quin viatge pendent creus que no pots deixar de fer? Moltíssims, ara mateix en tenim 2 o 3 en ment, com Roma o Londres. A Londres ja hi vaig ser, però només un parell de dies i em vaig quedar amb les ganes de tornar-hi. - Quina es la teva principal afició? Escoltar música. - Quina lectura o quina pel·lícula t'ha marcat? “Moro de rei”, d’en Pau Faner. Ara llegeixo “Barba-rossa” de Joan Pons, que em remet a aquella antiga lectura. Són dos llibres que et fan descobrir nous móns. - Quina recepta et deleita? A mi m’agrada cuinar, jo faig els plats i la meva dona les postres. Diria que m’agrada més cuinar que menjar. Així saps què fas, i si ho menges ho has de descobrir. - Què es el que més valores en les persones? L’empatia. - I en el que més et fixes quan coneixes a algú? En la simpatia. Les formes mouen el món, una persona pot ser d’una manera o altra, però si et tracta amb proximitat, la resta et supera. - Si tornessis a començar, què canviaries, treuries o afegiries en la teva trajectòria? Res. - La teva major bogeria? Què he fet o que vull fer? La millor feta és tenir fills, no es pot fer pensant gaire. Les que tinc pendents no es poden explicar. - Menciona una època de la teva vida que t'agradaria reviure i el motiu. Ui… (pensa)… tal vegada…. dels 3 als 6 anys, quan descobreixes el món. - Ets una persona metòdica o t'agrada trencar la monotonia? Gens metòdic, m’agrada improvitzar, encara que tingui desventatges. El directe té molts punts forts - Allò que no deixarà d'arrencar-te un somriure. Els meus fills. - I una realitat que et fa enrabiar. Tal vegada la incompetència - Com et relaciones amb les noves tecnologies? Regular i quan les necessito. - Generalment, prefereixes una bona companyia o una bona soledat? Una bona companyia. - Què et preocupa i què t'agrada de les generacions que pugen? Les generacions que pugen sempre són bones, els problemes vénen pels que esteminstal·lats més amunt. - Com relaciones la teva professió amb la teva militància al PSM? Qualsevol militant pot aportar molt a nivell professional i personal, el fet que hi hagi diversos professionals és variat i enriquidor. La professió de militant no existeix, és important que dins la política hi hagi gent de tots el àmbits, és un error pensar que en la política només s’hi poden posar advocats i professions d’aquet tipus. - Creus que la població menorquina és prou activa o potser una mica conformista? Tal vegada hi ha dos grups, els emprenedors són més. - Creus que la finalitat pot arribar a justificar els mitjans en algun cas? Crec que no, la finalitat sempre cal tenir-la en ment, és la que mou els mitjans, però els mitjans són els que vivim dia a dia i les fianalitats de vegades són utòpiques, són una excusa per mobilitzar els mitjans. És més important el camí que no la meta. Tot i açò no són lícits tots camí. - Quines fonts informatives creus que són més fidels a la realitat? El contacte personal, no hi ha cap font informativa que sigui infalible, per això es necessita un esforç personal, per treure la veritat de cada font. - Quins comentaris li han fet des que està a l’Ajuntament? La gent valora molt que estiguis a disposició de feines públiques i això crec que és positiu. Poden donar suggeriments, opinions… els comentaris són d’estalonament. |