Inici 
S'entrevista Joan Febrer: “No puc viure sense els amics, la gent que estimo”.
S'entrevista Joan Febrer: “No puc viure sense els amics, la gent que estimo”. | Joan Febrer: “No puc viure sense els amics, la gent que estimo”. |
|
|
|
| dimarts, 13 octubre de 2009 | |
|
Joan Febrer Torres va néixer l’any 1980 i és natural de Ciutadella. Va estudiar Filosofia i Antropologia social i cultural a la Universitat de Barcelona. Durant tres anys s’ha dedicat a l’ensenyament per diversos indrets de Catalunya fins enguany, que ha tornat a Menorca per ocupar, de l’agost, el càrrec de director insular d’Educació i Juventut. Com et defineixes com a persona? Tranquil, obert, un poc introvertit i una persona en qui es pot confiar. Què és el que més valores a la vida? L’amistat i l’amor en general, el de la parella, la família, els amics... I el que més t’agrada fer? Una de les coses que m’agrada molt fer és perdre’m en velo per la muntanya. Aquí a Menorca és difícil, però com he viscut anys a Girona, he practicat molt aquesta afició pels Pirineus. Pel contrari, quina cosa no suportes? No suport a la gent que és incapaç d’escoltar, la gent amb la que no es pot discutir, amb la que no es pot xerrar. La veritat és que me treu de polleguera. Menorca és per tu... El meu petit país. Jo vaig viure fins els 18 anys aquí. Després, com molts altres menorquins, me’n vaig anar a estudiar i vaig fer gairebé set anys a Barcelona i més de quatre a Girona. Vull dir que en aquests anys he anat rodant, però la meva referència, el lloc on em sento realment a casa, ha estat sempre Menorca.  A Girona (riu). Menorca és el meu petit país i Girona ara mateix és el segon. T’identifiques amb el PSM perquè... En general sempre he simpatitzat amb el PSM, tot i que de moment no hi estic implicat de forma activa. Però dels partits polítics de Menorca clarament és amb el que tenc més afinitats ideològiques. El PSM és l’únic partit que té per referent a Menorca i en un àmbit un poc més general, als Països Catalans. Què és el que més et satisfà de la teva feina? La meva feina com a professor m’ha agradat molt i m’ha anat millor del que en un principi em pensava. El cert és que m’ha costat deixar l’ensenyament. Pel que fa al càrrec que ara ocupo al Consell, d’entrada el que més m’atreu és el fet de poder oferir un servei a Menorca, als menorquins. En aquest sentit té molt en comú amb l’ensenyament, són feines que no està clar on acaben sinó que tenen una repercussió molt ample. Açò vol dir pressió, responsabilitat, però a la vegada li aporta motivació i fa la feina més polida. Estimar o ser estimat? Estimar. Si ningú estima ningú és estimat. Jo crec que el més trist és perdre la capacitat d’estimar. Acaba aquesta frase: No puc viure sense... El primer que he pensat és amb els amics, amb la gent estimada...No podria viure sense la gent, no podria viure tot sol. De qui/que t’agrada envoltar-te? De bona gent, de gent senzilla, normal, en el bon sentit de la paraula. A nivell material m’agrada envoltar-me de natura, en necessit una bona dosi de tant en quant. Què és el que més valores de la gent? Que sigui honrada, que te digui les coses al davant, que no jugui a dues bandes, que no especulin amb les relacions. I el que no perdones? Al final podria acabar perdonant-ho tot. Aprofita els diumenges per... Per fugir a la natura, en velo normalment. Cinema o lectura? Lectura, tot i que el cinema també m’agrada molt. Però no practico gaire cap de les dues aficions, açò d’anar en velo em treu molt de temps. Ràdio o televisió? Televisió. La vida et tracta bé? Sí, no em puc queixar. La millor experiència de la teva vida. Hi ha tantes coses (pensa)...Segurament una de les millors experiències és quant t’enamores i ets correspost. I la pitjor? Veure patir a una persona estimada. Tens alguna màxima o frase feta que practiques o amb la que t’identifiques? Sí, n’hi ha vàries. Són principis generals, com aquest que és molt cristià i que es resumeix en “fer als altres el que t’agradaria que et fessin a tu”. O en la versió kantiana “no facis als altres el que no t’agrada que et facin a tu”. Com afrontes les injustícies? Les injustícies sempre provoquen un sentiment de rebel·lia. Però també s’ha de saber controlar aquest sentiment, perquè no per solucionar una injustícia se n’ha de crear una altre, que és el que passa moltes vegades. En general els menorquins som... En general els menorquins tenim dues cares. D’una banda són els més tranquils, rutinaris i sedentaris i d’altra banda som els que més festa sabem fer. I podríem ser més... A vegades podríem ser més oberts. Tot i que per ser illencs no crec que seguem especialment tancats. Una petita cosa que et faci sentir bé. Tonar a casa després d’estar moltes hores a fora. El confort de la llar quan l’has trobada a faltar. Tot i que també em fa sentir malament passar moltes hores a casa! I alguna petita cosa que t’entristeixi. Una tonteria, aixecar-me i veure que no hi ha cafè. I una cosa més seriosa, passar-ho bé i recordar que hi ha un familiar que no s’ho està passant tant bé.. però açò no és una petita cosa. T’ha agradat aquesta entrevista? Sí, m’ha agradat i no m’he quedat en blanc. |