Inici 
S'entrevista Amador Marí: "Ser historiador reforça la meva militància nacionalista"
S'entrevista Amador Marí: "Ser historiador reforça la meva militància nacionalista" | Amador Marí: "Ser historiador reforça la meva militància nacionalista" |
|
|
|
| diumenge, 30 novembre de 2008 | |
De posat seriós, Amador Marí considera que el sentit de l’humor és força important per encarar la vida. Llicenciat en Història i Geografia, actualment exerceix de director insular de Patrimoni al Consell Insular de Menorca. L’apassiona la lectura i la recerca de documentació històrica, una afició a la que hi dedica força estona a través de la xarxa. D'una manera pausada i serena, Marí medita molt bé totes les respostes de l'entrevista. El punt més fort és la qualitat de vida. Per la tranquil·litat, la natura, el tracte amb la gent… - Quines mancances creus que són més evidents a l'illa? Sembla contradictori amb la resposta anterior, però un transport més àgil. - En quin punt de l'illa et podries perdre durant llarga estona? M’agrada anar a caminar pel camp en general. Aquí hi ha molts de llocs agradables per fer-ho. - Un viatge que recomanaries. Recomano viatjar, en general. Cada lloc té la seva particularitat. - Quin viatge pendent creus que no pots deixar de fer? Fa molts anys que tinc ganes d’anar a Grècia, especialment a Micenes i visitar la tomba de d’Aquil·lees. - Quina música, grup o cançó no hi pot faltar a la teva col·lecció discogràfica? Som molt poc aficionat a la música, no m’atrau com a menorquí. - Quina recepta et delecta? Som molt menjador i és difícil escollir. M’agrada gairebé tot, sempre que estigui ben cuinat. Açò sí, tinc debilitat per les postres. - Què és el que més valores en les persones? L’honestedat i la coherència. - I en el què més et fixes quan coneixes a algú? És difícil de dir, no som persona de primera impressió.M’agrada conèixer la gent. - El principal tret del teu caràcter Potser és que som xerrador. M’agrada contar històries. - Una virtut. La sinceritat. - Un defecte. Som poc flexible amb les meves conviccions. Quan estic convençut d’una cosa és molt difícil que em convencin D'una altra. - El do de la natura que t’agradaria tenir. Cap, sempre m’he acceptat com sóc i mai m’he plantejat ser d’una altra manera. - Quina creus que seria la major desgràcia? La mort. - Una mania. Fer soroll amb les ungles. - Un somni de felicitat. Em conforma amb poc. Que tots puguem anar bisecant sense grans problemes ja és perfecte. - Si tornessis a començar, què canviaries, trauries o afegiries a la teva trajectòria? Res. - A l’escola, quina assignatura t’agradava més i quina era la teva creu? La meva creu era l’anglès, som negat per les llengües. La que més m’ha agradat la història i les relacionades amb la natura, però mentre els animalets són sencers (riu). - La teva major bogeria? Crec que sóc el seny personificat. - Una afició. La lectura. - Una passió. Avui en dia, Internet. Com a historiador, en aquest moment puc consultar arxius i biblioteques sense sortir de casa meva, el què em permet fer investigacions que fins ara estaven fora del meu abast. - Menciona una època de la teva vida que t'agradaria reviure i el motiu. Els anys d’estudiant, perquè la vida era molt simple en aquells moments, sense problemes. - Ets una persona metòdica o t'agrada trencar la monotonia? Som massa metòdic. - Allò que no deixarà d'arrencar-te un somriure. Una frase enginyosa. - I una realitat que et fa enrabiar. N’hi ha diverses, la mentida i la demagògia en la política. I la hipocresia en general. - Com et relaciones amb les noves tecnologies? Bé, no hi tinc problemes. - Què et preocupa i què t'agrada de les generacions que pugen? Em pot preocupar que l’ambient social no és engrescador. No hi ha el dinamisme d’abans, amb unes inquietuds generalitzades. Una cosa que m’agrada és que crec que tenen les idees bastant clares, potser els falta trobar els canals adequats. - Com relaciones la teva professió amb la teva militància al PSM? Sóc historiador i això em va molt bé perquè em dóna arguments que reforcen la meva militància nacionalista. Com a historiador, no em deixo influir per la política. - Creus que la finalitat pot arribar a justificar els mitjans en algun cas? En democràcia mai. - Quines fonts informatives creus que són més fidels a la realitat? Com a historiador, et diré que és aquella que va ser escrita per no ser publicada. Com per exemple una carta d’un pare a un fill, són fonts sinceres. - Un consell. És molt bo de donar i mal de rebre. Mirar de trobar la part positiva a totes les coses, perquè si no hi ha un poc d’humor a la vida pot ser molt dura. - Quina pregunta que no t’he fet creus que t’hauria d’haver fet? Crec que m’ho has demanat tot! |