|
dimarts, 12 agost de 2008 |
Ens trobem amb na Joana Gomila, amb un parlar serè i pausat ens apropa una mica al seu dia a dia. Nascuda a Ciutadella on s’ha criat i educat i on hi ha treballat tota la vida, va estudiar el primer curs de Matemàtiques a Palma de Mallorca i es es va acabar llicenciant a la Universitat Autònoma de Barcelona, on hi va viure durant quatre anys. Recalca la importància de viure fora per conèixer nous horitzons, obrir la ment i saber espavilar-se un mateix, és una experiència que recorda com a molt enriquidora malgrat s’enyorés força.
En acabar la carrera va tornar a Ciutadella, on va treballar de professora de matemàtiques de secundària a l’Institut José Mª Quadrado durant dos anys, després va passar a l’Institut Maria Àngels Cardona, on ja fa 15 anys que hi imparteix la mateixa assignatura. Disfruta exercint la seva professió, confessa que li agrada molt la canalla i que es diverteix fent classes. Quan arriba a casa segueix amb contacte amb les criatures, ja que té dos al·lots, un de 7 i un de 10 anys, i per si li quedava temps lliure, li agrada molt el món de la música i encara treu estona per cantar a la Coral S’Estel de Ciutadella.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
dimecres, 16 juliol de 2008 |
Cesc Pons és Regidor d’Hisenda, Joventut i Esports a l’Ajuntament de Ferreries, feina que li treu molt de temps però que reconeix que li agrada. Va estudiar Relacions Socials durant 3 anys a Palma, època que recorda especialment. Ara el seu dia a dia té d’escenari el poble de Ferreries, on va néixer fa 33 anys i on hi ha format família, té un fillet de 3 anys i una filleta d’1.
D’una manera o altra, sempre ha estat involucrat en la vida de l’illa a través de moviments escoltes, amb el grup esportiu de Ferreries o amb el grup d’acollida a fillets saharauis. Ens confessa que no li agrada especialment viatjar, que el fet de partir sempre li fa bastant de mandra i, que si viatja, és sobretot per feina.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
dijous, 22 maig de 2008 |
De tracte fàcil, desenfadat i proper. “No sóc excessivament social, però m’agrada conèixer les persones, no sóc introvertit.” Això és el que ens fa saber pregunta a pregunta Joan Carles Villalonga. I resposta rere resposta pensa bé el què vol dir, ho rumia i finalment ho diu. En alguna ocasió confesa que triga perque les respostes poden ser moltes o, directament, i com ell mateix diu, li costa decidir-se.
Villalonga és doctor en filologia catalana, la qual cosa que el va portar a viure durant sis anys a Barcelona i descriu l’experiència com a positiva per conèixer altres realitats i obrir-se fronteres, tot i així es declara enamorat de Menorca. La seva passió és la música i la disfruta d’aprop amb el grup “S’albaida”, formació en què n’es el vocalista. També li agrada el consum cultural o jugar a futbol, pràctica que des que ha descobert la paternitat fa prop d’un any, ens diu que ha deixat una mica de banda, però sense cap recança.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
dimecres, 16 abril de 2008 |
Parlem amb na Mª José Fullana. D’aparença rígida, però aviat descobrim la seva simpatia i proximitat. Menorquina de naixement i i d’Es Castell de tota la vida. Ha treballat sempre de cara al client, ja sigui en el camp del turisme, de les telecomunicacios, del comerç… Assegura que de petita mai no li havien agradat els idiomes però, com ella mateixa diu, la vida dóna tombs i és canviant, i prova d’això és que avui en dia parla cinc llengües.
Té tantes aficions que no sabria quina destacar, n’ha tingut força al llarg de la seva vida i en cada moment n’hi ha hagut alguna que ha pres protagonisme, com per exemple la dansa, i és que és titulada en fitness.
Tot i que li agrada moltíssim viatjar i diu que de tant en tant necessita una bocanada d’aire de fora, es confessa una enamorada de l’illa i, cada vegada que està de tornada el primer que fa en baixar de l’avió és una bona inspiracó per omplir els pulmons de la tramuntana que pentina Menorca. Com ella mateixa diu, com més viatja més valor li dóna al que troba quan torna a casa.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
dimarts, 26 febrer de 2008 |
Ciutadellenc de tota la vida, però amb la mirada oberta. Ha viscut durant a cinc anys a Barcelona i dos més a Mallorca. Entre tot ha dedicat sis anys de la seva vida a la docència, una professió per la que, com ell diu, s’ha de tenir vocació i que enganxa, però ja avisa que per ser docent cal paciència, si no un es pot amargar.
És llicenciat en Belles Arts, es perd i gaudeix amb llibres d’il·lustracions, sales d’exposicions… reconeix que la vida de l’artista sovint és dura i cal estar disposat a viatjar molt per presentar l’obra arreu. I de fet, li agrada molt viatjar, però per plaer, per descobrir nous llocs i noves maneres de fer. Com ell diu, conèixer món és molt positiu i enriquidor i cal aprofitar que avui en dia es té més fàcilment la possibilitat de fer-ho.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
|
<< Inici < Anterior 1 2 3 Següent > Final >>
|
| Resultats 10 - 18 de 22 |
S'entrevista 
