| Lleis de broma i lleis serioses |
|
|
|
| dissabte, 13 octubre de 2007 | |
|
Anna Pons Sans En un principi existeixen lleis. Les lleis, en general, són d’obligat compliment. Tots sabem però que hi ha dos tipus de llei. Les de broma i les serioses. Les lleis de broma són aquelles que existeixen en un paper però ningú no les fa complir. Les lleis serioses són aquelles que existeixen en un redactat i a més hi ha qui les fa complir. De quina manera es compleix una llei? Amb penalitzacions. Com més lleis serioses té un estat, més respectat és i de major benestar gaudeixen els seus membres. Un estat que no fa complir les lleis, que té lleis de broma, és un estat menyspreable. Si heu viatjat de segur que deveu tenir exemples en ment. Admirem els estats on impera el civisme i menystenim els que l’acompliment de la llei depèn del funcionari de torn o de l’atzar. Dissortadament Rousseau no tenia raó. La condició humana no és bona per natura. La majoria ens movem a cop de sanció. Si no pensem quantes coses deixaríem de fer si no fos pel que s’esdevindria en cas contrari. Alguns exemples senzills: si deixéssim de pagar a Hisenda seríem multats, encara que a molts els agradaria no fer-ho; quantes vegades no aparcaríem davant d’un gual? però no ho feim perquè sabem que se’ns enduran el cotxe; posar-se el cinturó de seguretat dins del cotxe, ho faríem si no fos per la multa que ens espera? La majoria de les persones es mou per la llei del mínim esforç i moltes actituds no tindrien lloc si no fos perquè s’han de complir les lleis. Fins aquí tothom d’acord. Ara, quan parlam de la nostra llengua,de fer complir la llei que intenta normalitzar-la, llavors sembla que per a segons qui aquesta llei ha d’esser de broma. Lex dura sed lex. I si no hi esteim d’acord podem intentar de canviar-la, però mentrestant la llei s’ha de complir. Les lleis d’un estat que es té per seriós s’han de fer complir. Em sembla un poc ridícules qualcunes de les declaracions de persones entorn al fet de fer complir la llei de normalització lingüística que exigeix retolar en català, o que entre els dependents d’un comerç n’hi hagi un, un només, que entengui (no que parli, que només entengui!) la llengua pròpia dels ciutadans de la comunitat (una mica) autònoma de les Illes Balears. Amb el tema del català, sempre que es parla de defensar-lo i impulsar-lo es surten els conceptes d’imposició i persecució, i de fet intolerable, si qualcú no compleix la llei ha d’esser sancionat. Hom entén que les lleis perquè es compleixin necessiten qui les faci complir, però es veu que amb el tema del català no. Aquí es prefereixen lleis de broma |