| La festa de la literatura |
|
|
|
| dilluns, 14 abril de 2008 | |
|
Marta Fuxà L’abril és un mes que m’agrada. És primavera, a poc a poc el dia s’allarga, comença a fer bon temps i es comença a ensumar l’estiu -sempre que la meteorologia no em vulgui fer quedar malament, i amb permís del canvi climàtic, és clar!-. Però al marge de l’efecte terapèutic que em produeix aquesta estació, l’abril té un altre valor afegit: és el mes dels llibres, de la lectura, de l’escriptura, de les Lletres en general i en majúscula. El 23 d’abril, Sant Jordi, és un dia de festa. No hi ha dubte que la lectura és un dels grans plaers a l’abast de tothom. En obrir un llibre ens endinsam dins un altre món –el món de ficció que ha creat l’autor/a i que nosaltres, com a lectors, interpretam o reinterpretam- que ens enriqueix com a persones, que contribueix a desenvolupar la nostra imaginació i a ampliar els nostres horitzons. Un llibre, un bon llibre, és també un viatge a nous llocs, desconeguts i atractius al mateix temps, alhora que feim també un viatge interior, al més profund del nostre ésser. Gràcies a la lectura tenim l’oportunitat de conèixer personatges, éssers de ficció, a vegades sorprenents i a vegades més creïbles fins i tot que algunes persones de carn i ossos. Convé no oblidar-ho, perquè des que al 1995 la UNESCO va declarar el 23 d’abril com a Dia Mundial del Llibre i dels Drets d’Autor aquesta celebració ha pres més ressò i rellevància. I cal anar alerta que l’afany consumista de convertir-ho tot en negoci, en un bé de consum, no transformi el que hauria de ser un dia de festa de ver i de cultura, en una simple activitat comercial en què adquirim un llibre com qui compra qualsevol producte de consum enllaunat i a punt per vendre. Està molt bé -i és del tot recomanable i desitjable!- que comprem llibres, però de poca cosa servirà que surtin els llibres al carrer si després queden amuntegats a les prestatgeries, a vegades sense ni tan sols haver estat oberts, sense treure’ls profit. Perquè llegir no és passar pàgina rere pàgina. Llegir vol dir entendre, raonar, gaudir, i moltes coses més. És un d’aquells plaers veritables que implica un –mínim- esforç per part nostra i, malauradament, avui la cultura de l’esforç va una mica a la baixa. De tota manera, els menorquins tenim motius per sentir-nos satisfets ja que la producció literària a la nostra illa és realment digna d’admirar. De fet, no hi ha dubte que la producció literària catalana a Menorca viu un excel·lent moment amb noms propis que es fan lloc –alguns ja l’han assolit de fa temps, com Ponç Pons o Pau Faner- en el panorama de la literatura catalana actual (com Joan Pons, Maite Salord, Josep Mª Quintana, Esperança Camps, Pere Gomila, Joan Francesc López Casasnovas, etc.) i un ventall prou interessant de joves escriptors que ens fan veure el futur amb optimisme a pesar de les dificultats que comporta l’ofici d’escriure o d’escriviure, com diria Ponç Pons. |