| Diccionari i eleccions |
|
|
|
| dissabte, 22 març de 2008 | |
|
Àngel Mifsud A hores d’ara, vostès ja deuen haver llegit o sentit tota mena de valoracions sobre els resultats de les passades eleccions a Corts; no els marejaré, per tant, amb xifres endimoniades que, al meu entendre, per obra i gràcia de les diferents aliances en què ha concorregut el PSM al Congrés i al Senat, han quedat ben opaques, sense possible interpretació. Intentarem, doncs, almanco, extreure’n unes “lliçons” per una via no matemàtica, amb tot el que això suposarà d’”inexactitud”. Primera. L’èxit electoral d’un partit no és l’únic referent de la seva importància en el seu territori, ni tan sols de la implantació que hi té el seu missatge; en cas contrari algú ens hauria d’explicar com pot ser que un grup que es diu no-sé-què-Los Verdes, sense militants coneguts a Menorca, tregui –presumiblement- gairebé tants vots com els Verds autèntics, els d’aquí. O el cas de l’esquerra abertzale... Segona. Els partits, per motius evidents de la seva pròpia concepció o del seu marc de referència, no treuen sempre els mateixos resultats sigui quin sigui el tipus de convocatòria a què es presenten; per exemple, els d’abast i origen municipal com Unió des poble de Ciutadella de Menorca (UPCM). ¿Quin és el seu referent a les eleccions a Corts, si és que en tenen? Bé deuen haver votat alguns... Tercera. Malgrat el que acabam de dir, qualsevol partit que vulgui ocupar la centralitat política –que no és el mateix que el centre polític- del seu país (és a dir, que per tractar de qualsevol tema te’l trobaràs necessàriament, aquell partit, i l’hauràs de tenir en compte perquè no és marginal) ha de participar en tots els comicis i anar a totes en tots ells. En tots. I amb les seves sigles. Quatre. Si fins ara tot l’espai de dreta del Congrés –i de fora del Congrés- l’ocupa el PP, ara sembla –no crec que sigui volent, almenys en la dimensió que ha tingut el fenomen- que el PSOE vulgui fer el mateix, però en el d’esquerra: perden escons ERC, IC i Izquierda Unida, desapareixen Eusko Alkartasuna i la Chunta Aragonesista, etc. Qui trampeja el temporal? A l’esquerra del PSOE, solament el BNG i, en certa manera, Nafarroa Bai; a l’esquerra del PP, encara Coalició Canària, PNB i CiU. Partits tots ells, aquests darrers i el BNG, en la centralitat dels seus països respectius. Cinc. Els missatges electorals han de ser positius i entenedors, i han de fer sentir a la gent cert orgull de ser el que és. Evidentment, si el que volem és que el nostre missatge arribi a moltes persones, no es tracta de donar-los cap lliçó àrida d’economia política que no aguantaria un estudiant de la matèria, ni un missatge buit que no digui res, sinó un text senzill i suggeridor. “Vota amb totes les teves forces” o “Respectaran Catalunya” són dos bons exemples del que dic: encoratgen a actuar perquè donen a entendre que tu ets important. I solidari d’una bona causa, més o menys explícita. Sis. El PS de Menorca? Embolica que fa fort. Han fet tot el que han pogut? Supòs, però els ha sortit tan malament... Al Senat, un pacte amb noms i llinatges per dur un senador del PSOE al grup mixt d’aquesta cambra. És que si no se l’hauria endut el PP! Primer: ¿Algú creu que el Senat s’hauria de mantenir tal com és? Segon: ¿Algú creu que en política –com en tot- es treu res anant a la contra? Tercer: ¿Algú creu que el Senyor Arturo Bagur, amb un PP a mata-degolla, necessitava els vots donats pels militants disciplinats del PSM? Amb els seus i els d’EU en tenia més que de sobra! És clar: hi havia na Belén Calafell. I tant! Una altra bona líder de la pedrera ciutadellenca... Però ¿I tot l’esforç fet per explicar un ideari propi i aconseguir una posició centralitzada al nostre petit país? On ha anat a parar, ara, tota la feina feta a les autonòmiques i municipals? La foto en què la plana major del PS de Menorca, contentíssims com si el partit hagués guanyat les eleccions, anava a felicitar Arturo Bagur ha fet més mal que una pedregada... Mentrestant, Pere Sampol devia estar més sol que la una. Supòs que el devien telefonar. Per més inri, encapçalava una candidatura –sense noms ni llinatges- que es deia Unitat, i que –ai las!- incloïa un partit dretà i mallorquí. Per a la pròxima vegada, haurem de cercar la paraula “unitat” al diccionari per veure’n les accepcions. |