Inici 
Opinió Mirador nacionalista Apunts
Opinió Mirador nacionalista Apunts 
| Apunts |
|
|
|
| dimarts, 02 juny de 2009 | |
|
Àngel Mifsud S’atraca l’apagada analògica i em sembla que, als qui acostumam a veure la televisió en català, ens agafarà en falderet; vull dir que la tecnologia de la TDT no servirà perquè puguem veure més canals en la llengua d’aquest país. A tot estirar tres, em va dir un instal·lador a qui li vaig demanar, i, encara, tapant-se l’un als altres. Ara que també s’atraquen eleccions europees, no un tècnic instal·lador, sinó algun polític entès i responsable, ens hauria d’explicar perquè amb la nova tecnologia podem veure trenta no sé quants canals en castellà, que ja m’està bé, i solament tres –i encara de mala manera- en català. Que algú m’ho expliqui, per favor. I que algú –qui correspongui- eviti tal despropòsit. * * * He sentit tantes opinions sobre la situació inestable de l’anterior govern municipal de Ciutadella, el del mixtos, que he acabat ben marejat. A part del típic i popular “Això, a Maó, no passa”, que no saps mai què vol dir exactament, m’ha cridat molt l’atenció l’ús que s’ha fet, sobretot a la premsa, d’un terme polític que jo considerava gairebé obsolet, almenys en el context municipal. M’estic referint a aquest binomi dreta/esquerra, que, a hores d’ara –i fins ara-, contraposa tan sols aspectes secundaris del quefer polític, molt enfora d’altres opòsits avui bàsics –crec- en la política i els qui s’hi dediquen com puguin ser corrupte/no corrupte, o demòcrata o no. El cas és que, dies enrere, a qualque carta al director o article de diari –ara no ho record-, algú ha descobert la panacea per a tots els problemes de l’esquerra ciutadellenca: a les pròximes eleccions municipals PSOE i PSM han d’anar tots a la mateixa llista. La llei electoral i fins i tot la cultura del diàleg ho exigeix, segons aquest opinador. Doncs bé, jo crec que déu nos en guard, perquè la llei electoral, si hi ha un mínim d’escons a repartir, com n’hi ha, reparteix la sort que donen els vots obtinguts; amb qualque retoc, és cert, que sol beneficiar, però no sempre, la llista més votada. Quant a la cultura del diàleg, ja posats, s’ha de practicar amb tothom, es digui de dreta o d’esquerra. Vull dir que el PSM i el PSOE tenen suficients elements en comú per governar junts la institució que sigui, però també suficients diferències com per presentar-se sempre, a totes les eleccions, en llistes diferents. * * * En el context de l’Europa nostra però amb valor –crec- universal, que algú s’autoatorgui el dret de llevar-li la vida a una altra persona, en nom del que sigui, és barbàrie pura. Per això la immensa majoria dels països democràtics, europeus o d’on siguin, han abolit la pena de mort. A Euskadi, tanmateix, hi ha qui mata pels carrers. I hi ha qui demana que se’ls derroti. Que es derroti a qui –dic jo-? Als qui maten? No, a ells i al seu entorn, repeteixen moltes veus. I ara sí que tenim mala peça al teler, perquè qui forma part del tal entorn? I quin càstig els posam i en nom de què, als qui no maten? Solució: feim una llei que declari il·legals les formacions que no condemnin els assassinats; d’aquesta manera no podran presentar-se a les eleccions i ningú no els podrà votar. I és clar, jo, que no he estudiat dret, no sé si també a l’Europa nostra això d’il·legalitzar a l’engròs unes formacions per deixar fora del procés electoral tot un sector ideològic, sense parar-te a pensar si han delinquit o no individualment... jo no sé –dic-, si una il·legalització així, seria considerada un portent de democràcia amb valor universal. En tot cas, durant el franquisme també es considerava tot aquest “entorn” –i més encara- una mateixa cosa: una ETA que calia derrotar. I ja ho veuen on som: a anys llum de Dinamarca i Groenlàndia. Per exemple. * * * Coses de la semàntica: el contrari d’assassí no és demòcrata; ni àngel exterminador, el de corrupte. |