| Unitat (nacionalista) per a les Illes |
|
|
|
| dijous, 31 gener de 2008 | |
Nel Martí Els tres partits nacionalistes ja han posat damunt la taula alguns del punts importants: la composició del Tribunal Constitucional i la reforma del Senat. També s’ha condicionat qualsevol acord a la publicació de les balances fiscals. Tots els punts em semblen importants i necessaris, tot i que tenc els meus dubtes sobre la tan reclamada reforma del Senat. I no perquè no s’hagi de fer alguna cosa amb la Cambra Alta (jo mateix ho he reclamat durant les dues campanyes electorals en les quals he participat com a candidat al Senat), sinó perquè dubt que el sistema parlamentari bicameral tradicional (a Europa i als EUA) sigui avui per avui la millor opció. En qualsevol cas, aquest és un tema massa extens per a tractar en un post-it. Ho reiter: suposaria un fet històric, de gran transcendència política per a les Illes, que la coalició nacionalista balear (Unitat per a les Illes) obtingués representació al Congrés dels Diputats, de la mà de Pere Sampol. Moltes coses canviarien. Entenc els motius d’un cert escepticisme respecte de la política, però no els puc compartir. Jo som dels que encara pensen que “o fas política o altres la fan per tu”. I com què no m’agrada la política que fan els altres (els altres que són majoria, és clar!), no tenc més remei que intentar construir una altra majoria que vulgui viure d’una manera diferent. Mentre no s’assoleix una majoria absoluta, em conformaré amb una majoria suficient i/o amb capacitat d’influir en les decisions de la polis. Som nacionalista perquè som d’esquerres. Ho dic perquè a jo tampoc no em satisfà al cent per cent haver de fer acords puntuals amb el PNB o CIU, o haver de pactar electoralment amb UM. Però també se que només s’avança caminant. I a Madrid, ara i avui, en el context social que vivim, crec que s’hi ha d’anar per a influir i condicionar una visió plurinacional de l’Estat. A les eleccions del 2004 van obtenir representació les formacions nacionalistes CIU (10), ERC (8), PNB (7), EA (1), BNG (2), NA-BAI (1), a més de CC (3) i CHA (1). Les Illes Balears és l’única comunitat autònoma amb llengua pròpia que mai ha tingut presència nacionalista al Congrés dels Diputats (El País Valencià la va tenir del 1986 al 1996), i aquest fet té per jo una clara vinculació amb la poca capacitat d’incidència a favor de Menorca des del Congrés. I pactar no ha d’implicar necessàriament una renúncia, o almenys no ha d’implicar renunciar a coses importants. No compartesc la visió que té CIU (especialment Unió) sobre les llibertat individuals, o sobre la família, o sobre l’avortament, o sobre la redistribució de la riquesa. Tampoc compartesc amb UM la forma de fer política als ajuntaments, ni la política territorial i ambiental, ni tan sols la forma d’entendre el país. Però el poc que compartim a Madrid és important, i caldria, pens jo, fer-ho valer. |