| Sobre IB3 |
|
|
|
| dimecres, 11 abril de 2007 | |
|
Joan Carles Villalonga i Sintes He llegit amb cert astorament la carta publicada pel delegat d'IB3 a Menorca, Agustí Sintes, que vessa bastanta fel sobre el diputat del PSM Eduard Riudavets. Es veu que ve d'una polèmica d'enrere, que els manté els dos un poc enfrontats, sobre la mateixa cadena de ràdio i televisió balear sobre la qual diferents partits d'esquerres han mostrat les seves reticències. No amagaré les meves simpaties ni connexions amb el partit al qual feia referència, però la meva modesta intervenció s'ha d'entendre més des d'un punt de vista, modest, d'algú compromès culturalment amb la llengua i la nostra dignitat com a país (un company meu de política, d'un altre partit, assenyalava, crec que molt encertadament, que els seus 90 euros anuals amb què pagava aquest producte comunicatiu li donaven potestat per opinar-hi). En tot cas, la possible disputa que pugui tenir el senyor Sintes amb el senyor Riudavets, o els possibles odis cap al partit que representa, podríem dir que tant se me'n dóna. M'interessa més què es diu i amb quina intencionalitat. Fa pocs dies vaig escriure un article en aquest mateix diari en què parlava àmpliament del concepte de Balears, per una banda, i el de Països Catalans per l'altre. Lògicament no exposaré de nou la meva tesi, faré remissió al mateix article, però venia a deixar entendre que el segon dels conceptes és clau per l'esdevenir de la nostra cultura i que ha estat deixat de banda per tothom durant tots els anys de democràcia, cosa que ha permès que se l'utilitzi sense compassió per a la seva defenestració sense una argumentació prou vàlida. En tot cas, si hi ha algú que ha lluitat seriosament contra la nació catalana des de fa més de tres-cents anys ininterrompudament és la ideologia de l'estat nació i tot el seu aparell provincial, que representa calculadament una màquina quasi perfecta. I tot açò, de llavors ençà, amb el benentès de bona part dels sectors de l'aparell de propaganda que cada vegada més, i açò és ver, s'han anat convertint en majoritaris. Una altra cosa és que consideri desfassat, a partir d'aquí, que encara hi hagi gent, com el senyor Riudavets i molts altres, entre els quals em pot incloure, que continuïn defensant els Països Catalans com a marc de relacions i de referència cultural bàsica. Així, respectaré qui consideri que n'és, de desfassat. Però pens, també, que un veritable sentiment democràtic hauria de ser respectuós amb aquelles poques propostes que encara hi queden de demanar l'existència d'una cadena, com no n'hi ha cap, d'abast nacional. Crec que açò no desmereix qualificacions. És més, fins i tot també crec que si és cert que un mitjà de comunicació com IB3 vetla per la cultura pròpia, justament allò que no hauria de fer és fomentar la divisió territorial, com s'extreu de les seves paraules. Complir la llei de normalització lingüística, que diu que es fomentarà l'intercanvi entre els mitjans per assegurar l'intercanvi cultural i lingüístic fluid, i una veritable sensibilització i voluntat política ajudarien que, per exemple, poguéssim veure a IB3 pel·lícules en català. O sèries estrangers. O documentals. Però mentrestant es dedica a contraposar aquesta suposada imposició catalanista (ja hi tornam amb el de sempre) amb la defensa de les modalitats regionals suposadament practicada per IB3. Algú mínimament sensibilitzat per la llengua ja haurà copsat l'abast d'aquest judici temerari. De moment, i això ho sap tant vostè com jo, les modalitats regionals que se senten a la cadena són les mallorquines, i tan proper o tan llunyà per a un menorquí és escoltar el català que es parla a TV3 com el d'IB3. Però és que tampoc no és cert, que hi hagi un respecte que cap a les modalitats pròpies. Vostè sap més que ningú que IB3 té un manual d'estil, del qual el que no se li pot retreure és que no tengui rigorositat científica, i mira d'encabir tots aquells elements que vostè diu de modalitats regionals. Fins aquí perfecte: lleialtat a un ús seriós de la llengua i inclusió de formes més properes per l'espectador. Però també se sap que el dilema no és el model que se segueix, sinó el fet que no hi ha cap model a seguir, i que aquest llibre d'estil és només seguit per alguns programes molt concrets com els informatius i ja està. El denominador comú de tots els programes de la cadena és el de passar-se pel folre aquest manual d'estil i la correcció lingüística que crec que ha d'acompanyar tota feina que es vulgui ben feta en els mitjans de comunicació. Disfressi-ho com vulgui, però a aquest fenomen jo l'anomeno irresponsabilitat i menyspreu en l'ús de la llengua pròpia, tant si és amb formes regionals, locals o de carrer. El debat no és aquest. I el mateix podria dir de l'ús comunicatiu que es fa de la llengua. Es diu que el percentatge català-castellà és del 50%, però és una xifra ben dubtosa, per diferents motius: perquè en els programes que són en català hi ha presència del castellà, però mai a l'inrevés; perquè la majoria de publicitat és en castellà (si exceptuam la publicitat del Govern, que amb la butxaca de tots ens anuncia que els votem una altra vegada després de la bona feina que han fet aquests quatre anys); perquè el percentatge de presència del català en hores punta cau en picat; perquè en català només es poden fer programes parlant de “lo nostro”, però mai s'hi poden fer pel·lícules ni res més general, que per açò ja hi ha una llengua universal; perquè el català només és per comunicar-se entre catalanoparlants, i només que hi aparegui algú que no ho és, ja es passa al castellà, com si els castellanoparlants fossin ignorants o no entenguessin la llengua. I no entraré en allò de què s'ataca tant darrerament la cadena, que és de sectarisme, perquè em duria a allargar-me encara més. Només demanaria un poc d'honestedat, que sembla que va molt cara. El que la gent demana, en el fons, és tenir una televisió de qualitat, cosa de la qual, en el fons, ja no em preocupa tant, jo ja sé on he d'anar a mirar si així ho vull. El que deman és que hi hagi respecte de ver per la nostra cultura. I açò no ho puc aconseguir només canviant de cadena. |