| Sant Lluís en el fons i en les formes |
|
|
|
| dijous, 08 març de 2007 | |
|
PSM-Verds de Sant Lluís Pensam que aquest és un bon moment per fer una reflexió sobre com s’ha gestionat la “cosa pública” de Sant Lluís durant el mandat municipal que s’acaba, abans d’encarar un nou període de quatre anys que poden marcar decisivament el nostre futur com a poble amb personalitat pròpia. Des de la coalició PSM-Verds veiem amb preocupació un cert ambient de manca de diàleg sincer i unes actituds excessivament personalistes que confonen responsabilitat política amb imposició de criteris individuals -i sovint improvisats- deixant de banda el debat i el contrast d’idees i projectes, tots dignes de ser tinguts en compte. Com a exemple d’aquesta improvisació tenim el cas de l’última planta del geriàtric, que per motius de seguretat no podrà ser utilitzada com a tal. Una decisió d’aquest calat hauria de ser fruit d’un procés madur de debat dins la primera institució municipal amb la participació dels grups polítics que “tots” representen el conjunt de la població i amb els diferents “actors” socials. Si la decisió d’aixecar-la sense projecte ni pressupost és unipersonal, en canvi las conseqüències en forma de “mamotreto” i de llast econòmic recauen damunt tota la població. Però el que volem destacar no és tant l’oportunitat o no de fer aquest planta afegida, com el procediment de presa de decisió utilitzat, sense donar lloc al més mínim debat previ. Un altre tema clau d’aquest mandat, que també ho serà en el proper, és el de la necessitat de comptar amb una segona escola de primària per la saturació de l’actual. Donat el poc interès del govern Matas pel tema de l’educació, més que mai calia la unitat de totes les parts interessades per fer-nos sentir davant la Conselleria d’Educació de manera inequívoca. Per sort el catedràtic de Pedagogia Social Antoni Petrus va accedir a dirigir el Projecte Educatiu de Poble de manera altruista fent una feina lloable de recollida prèvia de les diferents sensibilitats socials. Però inexplicablement la pedra a la sabata la trobà al mateix equip de govern que durant dos anys fou incapaç d’aportar les dades de creixement previst de la població, a part d’alguna sortida de to pública de qui hauria de donar exemple de bones maneres. La conseqüència d’aquesta manca de transparència va ser la seva renúncia a dirigir el Projecte Educatiu, fet inevitable però lamentat per tothom. Aquesta incapacitat per dialogar ens esquitxa a tots, actualment el conflicte laboral plantejat entre Policia Municipal i Ajuntament fins i tot ha derivat en un servei sota mínims, quan no inexistent. No pretenem resoldre el conflicte d’una tacada, però esteim convençuts que asseure’s al voltant d’una taula és la millor manera de llimar malentesos i diferències. En el fons ens estem preguntant qui ha de decidir el model de poble: ha de ser el batle de torn, un encàrrec temporal més que un ofici, o ha de ser el poble en el seu conjunt?. Per això mateix no podem admetre que es vulgui acabar de rompre la imatge de Sant Lluís, amb el Lloc d’en Caules i el Molí de Dalt a l’entrada, amb un altre “mamotreto” destinat a una innecessària macro-estació d’autobusos, o que un bon dia s’aixequi el primer edil i es tregui del capell un desproporcionat projecte de piscines i equipaments aquàtics, novament sense previsió de finançament ni haver passat per cap comissió municipal ni de participació ciutadana. Des de la coalició PSM-Verds, entenem que hi ha una altra manera de gestionar els interessos públics: amb diàleg, transparència i seny. Ningú hauria d’entendre la confiança dipositada pels electors en cada partit i en cada regidor com un bé patrimonial. Totes les propostes, venguin d’on venguin, han de ser valorades i tingudes en compte, al cap i la fi ningú està imbuït de tota la veritat, ni tan sols nosaltres. Pensem que dels errors se’n pot aprendre i que les formes també són part del fons. |