| Salvar la unitat (amb els nous menorquins) |
|
|
|
| dimecres, 06 agost de 2008 | |
|
Joan Febrer Tertulià dels sopars a la Fresca del PSM-EN 2008  L’arribada de gent provinent d’arreu del món ha introduït a Menorca noves maneres dir, de veure, de fer, de creure i de pensar que han eixamplat la diversitat ja de per si creixent de la societat menorquina. Aquesta diversitat, celebrada per uns i denigrada per uns altres, en si mateixa no és bona ni dolenta; simplement no la podem evitar, i tot depèn de què sigui allò divers en cada cas. És ben cert que pot oferir oportunitats d’enriquiment cultural o humà, però també és ver que comporta problemes i al principi posa dificultats a la capacitat de comprensió mútua entre tots els membres de la societat. Sigui com sigui, la diversitat només pot ser-ho sobre un fons d’unitat, i aquest és un aspecte que amb massa freqüència obviam. La principal conseqüència que ha tingut la immigració estrangera, més enllà del pur augment demogràfic, és que la societat menorquina ha deixat d’apercebre’s a si mateixa com una. Els nouvinguts no han estat –no són- concebuts com a nous membres de la societat, sinó com a altres instal·lats en el propi territori. I que consti que aquesta percepció és comuna, més o manco en la mateixa mesura, a autòctons i a immigrats. Així idò, en el moment actual l’enemic principal que s’ha de combatre és la disgregació, la divisió social; no en el sentit de meres pugnes entre parts de la societat, sinó en el sentit profund de l’escissió d’arrel que s’esdevé quan hi ha membres de la societat que no són considerats com a tals. Vist per la banda positiva: el principal repte ha de ser salvar la unitat de la societat. Una unitat abstracta, prèvia a qualsevol diferenciació i condició de possibilitat d’aquesta mateixa diferència. Es tracta simplement de la consciència de formar part de la mateixa cosa, sigui aquesta quina sigui. Per suposat que en el context immigratori apareixen altres problemàtiques. Però la resolució d’aquestes dificultats o l’aprofitament de les oportunitats que se’ns brinden passa en primer lloc perquè tots els agents implicats es concebin com a integrants d’un mateix tot, com a membres d’una mateixa comunitat. L’objectiu és que, davant d’un problema determinat, ens asseguem tots a la mateixa taula; ens podem tirar els plats pel cap –ho feim cada dia-, però asseguts cara a cara. En el moment que ens puguem asseure com a iguals en una mateixa taula, els problemes deixaran de ser d’immigració per passar a ser el que són: socials, culturals, d’habitatge, de feina, etc. Malament quan, per resoldre un mateix problema, ens asseiem en taules diferents. És com si, per jugar un partit de futbol, féssim tres o quatre equips en lloc de dos. Si la paraula “integració” té algun sentit en el context immigratori és precisament per donar a entendre aquesta idea, la de parts integrades en un mateix tot, la de membres formant part d’una mateixa comunitat. És senzillament el contrari de la discriminació, sigui aquesta del signe que sigui. Segurament es podran fer moltes objeccions a aquesta idea, i a més d’un li vindran al cap preguntes com les següents: Com considerar els nouvinguts com a menorquins si ni ells mateixos ho volen ser? És possible considerar l’immigrant com a un més quan els seus drets i deures no són equiparables als ciutadans de ple dret? La discriminació és dolenta, però no se n’hauria de fer de positiva per pal·liar les discriminacions negatives que l’immigrant pateix ben sovint? Potser aquestes objeccions tenen part de raó, però sigui com sigui no afecten a la necessitat mateixa de salvar la unitat dels menorquins, sinó en tot cas a les grans dificultats pràctiques d’aquesta empresa. Ningú no pot saber com serà el futur de la nostra illa, però crec sincerament que per aconseguir que Menorca segueixi essent una per damunt o malgrat la creixent diversitat que inclou, per salvar la unitat dels menorquins sense que ens diluïm sense més en una societat disgregada, amb poca autoconsciència i poca autoestima, hem de començar com abans millor a considerar els nouvinguts com a menorquins. Com a nous, però com a menorquins. Simplement considerar-los –i que ells es considerin a si mateixos- com un més de la nostra societat. Farà falta canviar d’actitud, però també una bona dosi de temps i paciència. |