| Sa princesa destronada |
|
|
|
| dilluns, 01 març de 2010 | |
|
Per el seu interès, reproduïm aquest article publicat per Pau Obrador i aparegut al bloc Xalandria. Pau Obrador  En un dia com avui, trobaria lògic que es desplagués un cert xovinisme menorquí. I és que Menorca – amb totes les seves mancances i misèries – no ha participat del munarisme ni de la seva forma de fer política. Amb tot el que ha caigut encara és l’hora que es destapi un sol cas de corrupció política que afecti el Consell. L’ajuntament de Ciutadella és una altre història. Menorca tampoc ha participat del desgavell urbanístic que ha caracteritzat Mallorca, València i tants altres llocs, i que explica en bona part els maldecaps econòmics que vivim. I això és gràcies al PTI – l’acte de sobirania política més important que s’ha fet mai a Menorca. Idò no. Enlloc de felicitar-se pel camí seguit, els mitjans de comunicació locals s’han dedicat les darreres setmanes a criticar-lo ferotjament com no ho havien fet mai abans. Fa dues setmana anava de vins, la setmana passada de grava i avui de la reconversió d’hotels en habitatges. En els tres casos es posa en dubte els criteris urbanístics que regeixen a l’illa de Menorca. Es critica al consell dia sí dia també per ser massa estricte, per no deixar fer xanxullos com els de Mallorca. Ara que la munarquia s’ha acabat, es queixen que aquí no hi ha princeses que deixin fer i desfer. Ara que l’economia del totxo s’ha col·lapsat tot deixat un paisatge de desolació, ens diuen que el progrés consisteix a construir hotels en sol rústic, extreure grava sense permís i especular a tord i dret. No entenc aquesta sobtada enveja per Mallorca. En un dia com avui també trobaria lògic que el PP intentés reposicionar-se com un partit de centre regionalista, el partit de “lo nostro”. Amb tot el que cau tenen al seu abast la victòria. De fet no els caldria ni tan sols inventar res, només treure de l’armari el vell discurs de las soluciones i el ball de bot. Idò no. Enlloc d’obrir-se al regionalisme i al centrisme, el PP es debat entre l’espanyolisme dur d’en Bauzà i el feixisme sense complexos d’en Delgado. Enlloc de parlar de transparència política, fan mans i mànigues per a presentar una moció de censura amb els vots ferits d’UM. Enlloc de presentar-se com el partit dels mallorquins, es venten a tord i dret de no ser-ho. A vegades no entenc res. Potser que em rellegeixi Gatopardo, la novel·la de Lampedusa que va traduir Llorenç Villalonga. |