| Quisling |
|
|
|
| dissabte, 02 setembre de 2006 | |
|
Eduard Riudavets Florit Diputat pel PSM-Entesa Nacionalista  Col·laborà amb els alemanys ocupants del seu país. El seu cognom ha esdevingut sinònim de col·laboracionista. Quan l’any 1999 es constituí el Govern del Pacte de Progrés, el Conseller d’Educació i Cultura –Damià Pons i Pons- creà la Direcció General de Política Lingüística amb la missió d’avançar en la normalització de la llengua catalana tal i com manava –i mana- la llei. Quan l’any 2003 el Partit Popular recuperà el poder a les Illes Balears no suprimí l’esmentada Direcció General. Al front hi posà Miquel Melià, filòleg nascut a Ciutadella i establert des de fa molts anys a Barcelona. Per uns aquesta decisió va ser motiu d’esperança, per altres – tal volta coneixent més el perfil acadèmic i personal del Sr. Melià- va ser motiu de preocupació. Pels seus fruits el coneixereu. Aquesta frase bíblica ens pot donar la pauta per esbrinar qui tenia raó en la percepció del personatge. Pels seus fruits el coneixereu: * Setembre del 2003. Decret pel qual es rebaixa l’exigència de coneixement de llengua catalana per accedir a la funció pública. * Setembre del 2003. Decret pel qual s’ajorna fins el 2.006 l’exigència de capacitació lingüística dels docents. * Octubre del 2003. Decret pel qual s’eximeix als funcionaris majors de cinquanta anys de conèixer la llengua catalana. * Desembre del 2003. Tancament de Somràdio. Única ràdio que emetia vint-i–quatre hores en català. * Desembre del 2003. Pressupostos de la Comunitat Autònoma. Es retallen en un 33% les partides destinades a normalització lingüística. * Gener 2004. Dia de Sant Antoni. Diada del Poble de Menorca. S’anuncien mesures destinades a frenar el procés de normalització lingüística, arraconar la llengua catalana als centres educatius, afavorir l’ensenyament en castellà i promoure conflictes lingüístics fins al moment inexistents Pels seus fruits el coneixereu. Però, malauradament, no acaba aquí la història. El Sr. Melià té coses a dir i en roda de premsa (20-1-2004) declara clarament que el seu objectiu és el retrocés de la llengua catalana, que és inadmissible que el 90% dels alumnes menorquins facin el seu ensenyament en català, que això no es pot aguantar, que cal retrocedir a un 50%. Sr. Melià, em permeti llavors unes puntualitzacions: * A la nostra illa, on vostè passa les vacances, s’ha arribat a un elevat percentatge d’ensenyament en català des del consens i la concòrdia, des de l’aquiescència i la participació. * A la nostra illa, on vostè passa les vacances, tots els alumnes acaben l’escolaritat coneixent bé la llengua catalana i també naturalment la castellana, sense cap mena de problema ni cap casta de discriminació. * A Menorca mai, mai, hi ha hagut conflictes lingüístics. És trist i vergonyós que vostè els vulgui provocar. * És absolutament fals- una mentida- que nombrosos pares hagin recorregut, durant la passada legislatura, al defensor del poble per demanar ensenyament en castellà. Vostè menteix, Sr. Melià. * Sr. Melià, vostè invoca Borja Moll per justificar les seves actuacions. Sr. Melià, escolti bé, vostè no és ningú, ningú, per emprar el nom del nostre insigne lingüista per emparar la seva política de partit. El Sr. Borja Moll està molt per sobre d’interessos partidistes. Molt per sobre de les seves misèries polítiques. * Sr. Melià vostè ens diu que no hem de ser més fabristes que en Fabra, ni més aznaristes que n’Aznar, li afegesc jo, encara que li reconec que això és mal de fer. Sr. Melià, vostè és Director General perquè al Partit Popular li calia una coartada, un home de palla que emparés els seus atemptats lingüístics. Però vostè ha decidit guanyar-se el sou, ha decidit assumir la vergonya, ha decidit col·laborar, amb fe militant, en el procés d’extermini de la nostra llengua. En definitiva ha decidit ser un “quisling”. Que el perdoni qui pugui. No crec que el nostre poble ho faci. |