Inici arrow Opinió arrow Quin concert... Sr. Fiol
Quin concert... Sr. Fiol PDF Imprimir Correu
divendres, 15 desembre de 2006
Eduard Riudavets Florit
Diputat pel PSM-Entesa Nacionalista


Image
“I no vull deixar de citar també, perquè he donat les ordres precises perquè tengui l’impuls definitiu, l’aprovació per part del Consell de Govern d’un decret que permeti la concertació dels estudis de batxillerat...”

Aquestes paraules foren pronunciades pel Sr. Conseller d’Educació i Cultura amb motiu de la presentació dels pressupostos d’Educació al Parlament de les Illes Balears. Ara per ara l’esmentat decret ja ha començat la seva tramitació i ha estat remès per a l’emissió del preceptiu- i no vinculant- informe del Consell Escolar de les Illes Balears.

La justificació d’aquesta mesura és pel Conseller força simple, permetre, amb les seves pròpies paraules, que “aquells alumnes que van a un centre concertat puguin acabar aquesta formació de batxillerat en aquest centre on han començat”.

És evident que aquesta lectura, aparentment simplista, dels concerts educatius no és ni de bon trons innocent, té un rerafons substancial. Perquè ningú pot ignorar que aquesta mena de decisions no són asèptiques, vénen donades per una línia política i marquen el futur de la nostra societat.

Les administracions públiques, en el nostre cas la Conselleria d’Educació, tenen com a primera obligació assegurar una educació pública de qualitat, en condicions dignes i a l’abast de tota la població. Això és l’obligació bàsica de l’administració educativa, la resta és forçosament una qüestió secundària, important però secundària.

Des del PSM-Entesa Nacionalista ens assembla justificat que es signin concerts amb col·legis privats i conseqüentment creim que l’ensenyament concertat ha de gaudir de tots els recursos necessaris, dels suficients professionals amb sous equiparables als de l’educació pública i amb unes adequades condicions de funcionament per així impartir també un ensenyament de qualitat. En aquest sentit hem de reconèixer que els centres concertats acompleixen una indubtable funció social a la vegada que ajuden a paliar l’escassesa, a determinades etapes i a llocs concrets, de places escolars, a més de donar resposta a la demanda d’un sector de la ciutadania.

Però, sens dubte, allò que no acceptam de cap de les maneres es que es confongui a la ciutadania i es menteixi respecte a les veritables motivacions. Perquè amb els futurs concerts de batxillerat ja parlem d’un altre tema, ja entram a un altre camp. A les Illes Balears, en general, no hi ha dèficit de places de batxillerat, al contrari, fins i tot hi ha un nombre important d’Instituts públics que estan perdent alumnat i en alguns casos s’han fet propostes de reducció d’aules. Tenir això en compte és cabdal.

No sabem exactament quina serà la despesa final que suposaran els concerts de batxillerat però, sens dubtes, serà forçós destinar-hi uns quants milions d’euros. Per tant, la pregunta és obligada. Quina necessitat té la Conselleria d’Educació i Cultura de realitzar aquesta despesa quan hi ha places abastament als centres públics? Per quin motiu s’incrementen els doblers destinats als centres privats quan hi ha places abastament als centres públics?.


No es pot justificar aquesta despesa invocant inexistents drets constitucionals (l’article 27 de la Constitució garanteix el dret a escollir el tipus d’ensenyament, però en cap cas la gratuïtat de les etapes no obligatòries impartides en centres privats).
Tampoc es pot justificar apel·lant a necessitats socials que hem comprovant que són inexistents ja que els centres públics cobreixen suficientment la demanda.

És evident, llavors, que estem davant una clara decisió política que respon a una concepció ideològica determinada i que segueix la línia d’aquest Govern de fomentar la progressiva desvalorització de l’ensenyament públic. No és un fet aïllat, és una mesura més amb les mateixes característiques que moltes que l’han precedida: ordre per subvencionar les obres d’ampliació dels centres concertats més elitistes, decret d’admissió d’alumnes, decret de trilingüisme fet a la mesura de centres concertats molt concrets.
En definitiva és una fita en un procés ben estudiat i executat per aconseguir que l’ensenyament públic torni ser considerat de segona categoria.

No en faré més valoracions. Però si crec que és interessant tornar donar la paraula al Sr. Fiol, màxim responsable de l’educació a les nostres illes. Deia també el conseller a la compareixença de pressupostos al Parlament: “és l’exercici d’un dret absolutament emparat” que els alumnes “puguin acabar aquesta formació de batxillerat en aquest centre on han començat”.

Si per un segon, encara que costi, donam per certes les paraules del conseller haurem de deduir llavors que aquest dret el tenen tots els alumnes de les Illes Balears i no només els dels centres concertats. En conseqüència, a la vegada que es signen els concerts de batxillerat, seria de suposar, que es construiran a totes les poblacions de les nostres illes nous centres integrals amb oferta educativa des d’infantil fins a batxillerat.
Només així es podrà fer efectiu aquest “dret absolutament emparat” del que parla el conseller i per tant tots els alumnes de les Illes Balears podran fer la seva escolaritat sencera sense canviar de centre.

Com podem observar, tot plegat és absurd. És absurd voler emmascarar decisions politico-ideològiques sota drets inexistents. És absurd que la despesa pública no es destini a donar resposta a necessitats reals. Es absurd que l’ensenyament públic hagi de patir els atacs del seu màxim responsable.
Absurd i molt trist, però malauradament és el que tenim. Encara que cal recordar que podem canviar-ho. Depèn de noltros.