| PSM, 30 anys |
|
|
|
| dimecres, 21 febrer de 2007 | |
|
Eduard Riudavets. Diputat i Candidat del PSM al Parlament de les Illes Balears. Tuni Allès. Secretària General del PSM i Candidata al Consell Insular de Menorca. Girar l’ullada cap enrera és, a més d’una frase de La Balenguera, un bon exercici per tots aquells que, amb més o manco transitorietat, ens dedicam al món de la política. És bo recordar, en aquest sentit, que el PSM-Entesa Nacionalista celebrarà enguany els seus primers trenta anys d’existència. De ben segur aquest aniversari serà motiu, al seu moment, de diversos actes commemoratius, però no és la nostra intenció referir-nos a això. En canvi, pensam que és una bona ocasió per revisar allò que fa trenta anys pretenia el PSM i acarar-ho amb el que avui defensam. Si rellegim, llavors, el manifest fundacional del nostre partit titulat “Declaració de principis del Partit Socialista de Menorca”, hi trobam certament un llenguatge propi dels anys de la transició, entusiasta, rotund, ple d’il·lusió i d’utopia, però també idees clares, objectius ben definits i propostes raonades i raonables. Analitzem, idò, a la manera d’un viatge en el temps, els punts centrals d’aquesta declaració de principis. Quina és la principal preocupació que es destil·la d’aquests quatre fulls ja esgrogueïts? Una frase textual ho resumeix abastament. “Aquestes premisses d’insularitat, sistema econòmic i manca d’autodeterminació posen en perill la fràgil estructura física i humana de Menorca”. Quan ara, a l’any 2007, des del PSM parlem de compensació de la insularitat, de model econòmic equilibrat i sostenible, d’autogovern per a Menorca, estem defensant exactament els mateixos principis que formulaven els fundadors del nostre partit. “Pensam que les Illes són un conjunt de pobles i no un poble. Cada illa constitueix un poble diferent, tant des d’un punt de vista geogràfic con econòmic. És evident la manca d’un sentiment nacional col·lectiu a nivell de conjunt d’illes, per la qual cosa, afirmam que la sobirania resideix a cada una de les Illes.” En totes les nostres propostes sempre ha estat present aquesta afirmació del manifest fundacional del PSM, per això hem defensat una i altra vegada i gairebé sempre en solitari, que calia aprofundir en l’autogovern de Menorca, que tot el que es pogués decidir a la nostra illa no havia de fer-se a fora, que els Consells Insulars havien de convertir-se en veritables governs de les illes respectives. De fet, gràcies al PSM, part d’aquesta concepció, que com podem veure ve d’anys enrere, finalment ha estat recollida a la reforma de l’Estatut d’Autonomia on s’incorporen competències pròpies pels Consells Insulars amb capacitat reglamentària. Encara que és cert, i no ho volem negar, que el procés no està acabat, al manco ens satisfà que el PSM hagi estat peça cabdal per a la consecució d’un avanç en la direcció correcta d’una Menorca autogovernada. “Sense oblidar la relació paral·lela, sobirana i autònoma, amb el conjunt dels pobles de les Illes i peninsulars que constitueixen els Països Catalans”. Des del PSM-Entesa Nacionalista, des de la seva fundació fins avui mateix, mai hem abjurat de la concepció d’un gran marc cultural, d’arrels nacionals, que anomenem Països Catalans. Una concepció però que sempre hem volgut bastir des del respecte a cada uns dels pobles que el conformen, des de la igualtat, des de cap mena de subordinació o primacia, sinó, com diu el manifest fundacional, des d’una relació “paral·lela, sobirana i autònoma”. Però és que si anem més enllà dels postulats eminentment ideològics, trobam així mateix propostes de futur escrites fa trenta anys i que mantenen actualment plena vigència i que són part del discurs polític de la nostra formació. “Ordenació del territori de Menorca mitjançant la creació d’un organisme autònom i democràtic que garanteixi la millora en la distribució de la indústria, l’agricultura i els serveis, i la total protecció del medi i del paisatge”. No deixa de ser curiós, i ben significatiu, que si despullam aquesta reivindicació del llenguatge del seu moment ens trobam, escrit fa trenta anys, allò que constitueix avui en dia un dels eixos bàsics del programa polític del PSM: la protecció mediambiental, el desenvolupament sostenible, la diversificació econòmica i tot emmarcat en una planificació coherent que en els nostres dies hem anomenat Pla Territorial Insular. Opció que reafirma encara més el següent paràgraf d’aquest manifest fundacional. “Propugnam una política urbanística que mantengui les densitats humanes al seu nivell racional i respecti els elements de valor de la trama urbana: parcs, espais verds, espais per a equipaments col·lectius, conjunt d’edificis o edificis històrics o de valor artístic i de zones d’esport i d’esplai”. D’aquest darrer enunciat consideram importants i fins i tot clarividents unes paraules: “densitats humanes al seu nivell racional”. En aquests moments en que la dreta propugna un creixement sense fre, des del PSM hi oposem un model de desenvolupament sostenible que garanteixi el manteniment de la qualitat de vida dels menorquins i menorquines. Des de fa trenta anys tenim ben clar que l’objectiu del desenvolupament econòmic no pot ser enriquir a unes quantes persones molt determinades sinó la millora global de les condicions de vida de tota la col·lectivitat. Sens dubtes, arribats a aquest punt, podríem cloure aquí l’article, però cal que també esmentem allò que el PSM deia, quan fou fundat, respecte a un aspecte fonamental de la nostra condició de poble. “Protecció i promoció de la llengua i cultura catalanes i reconeixement del català com a idioma oficial, juntament amb el castellà”. Certament la llengua catalana està reconeguda com a llengua oficial de les Illes Balears, però no és menys cert que encara, malauradament, és necessària la seva “protecció i promoció”. Aquests darrers quatre anys de govern del Partit Popular a les Illes Balears han suposat un clar retrocés per a la nostra llengua, ens hem trobat amb una política bel·ligerant contra la normalització lingüística, s’han posat en marxa un llarg rosari de mesures amb la intenció de reduir el coneixement i l’ús social de la llengua catalana. S’ha menyspreat i incomplit la legislació favorable al català i s’han creat noves eines per a la castellanització de la nostra societat. IB-3 n’és l’exemple més sagnant. Cal llavors, avui com fa trenta anys, seguir lluitant per la nostra llengua contra els dictats d’una dreta que només malda d’enfonsar-la en el pou de la història. Però si d’aquest repàs del manifest fundacional del PSM qualque cosa queda clara és l’absoluta coherència del nostre partit al llarg dels anys. La constant, persistent, i clara defensa de Menorca per damunt d’altres consideracions o obediències foranes. Menorca, els seus trets d’identitat, el benestar de la seva gent i un futur esperançat han estat els eixos fonamentals de la política del PSM. Abans, ara i sempre. |