| Memorial democràtic de les Illes Balears |
|
|
|
| dissabte, 24 novembre de 2007 | |
|
Eduard Riudavets i Florit Diputat al Parlament de les Illes Balears per PSM-Verds  L’objectiu d’aquest Memorial es va explicitar clarament al debat en sessió plenària, i no és altre que la necessitat de portar a terme una política institucional de recuperació de la memòria històrica, de coordinació de l’acció que en aquest camp realitzen altres institucions i de suport a les iniciatives de la societat civil. És evident que encara ara aquesta temàtica trobà malauradament algunes reticències i fins i tot rebuig en alguns sectors molt concrets de la nostra societat, però sens dubtes això no ha de ser obstacle, ni molt manco fre, per l’acompliment dels deures amb el passat que tenim com a ciutadans d’un estat democràtic. Les nostres illes, les Illes Balears, tenen contret un deute amb el passat. Totes les societats democràtiques que han patit ocupacions o règims totalitaris tenen el deure de preservar el record d’aquells que lluitaren per les llibertats. La transició a la democràcia va suposar la renúncia a exigir responsabilitats però de cap manera un imposat i injustificable oblit. L’oblit és, en aquests casos, sinònim d’injustícia i no es pot fonamentar un sistema democràtic sobre qualsevol mena d’injustícia. Així, la transició democràtica va deixar pendent –però no tancat- el merescut reconeixement als homes i dones que, a partir del cop d’estat del 1936 i fins al final del règim franquista varen ser víctimes de la més dura repressió. La creació del Memorial Democràtic de les Illes Balears vol reparar precisament, en la mesura del que sigui possible, aquesta mancança encara present dins la nostra història. No és ni vol ser una iniciativa per obrir ferides sinó per tancar-les, no és ni vol ser un acte de revenja sinó de restitució, no és ni vol ser una eina d’enfrontament sinó de reparació. És hora, per tant, que totes aquelles persones que varen patir injustícies per motius polítics i ideològics, totes aquelles persones que perderen la vida o la llibertat per ser fidels a un règim legalment constituït, tots aquells que sofriren presó, tortures o marginació per oposar-se a una brutal dictadura, siguin honorats i puguin recuperar la seva història personal o familiar. És hora que la nostra societat democràtica acompleixi allò que es fixa a la declaració de les Nacions Unides: “Cada poble té el dret inalienable a conèixer la veritat dels esdeveniments succeïts en el passat en relació a la perpetuació de crims aberrants i de les circumstàncies i motius que dugueren mitjançant violacions massives o sistemàtiques dels drets de l’home a la perpetuació d’aquests crims. L’exercici ple i efectiu del dret a la veritat proporciona un coratge fonamental contra la repetició d’aquestes violacions”. En això s’han basat, i s’estan basant, els processos de recuperació històrica que s’estan portant a terme a altres països que, al igual que el nostre, han estat víctimes de sistemes totalitaris, des d’Hongria o Txèquia a les repúbliques bàltiques. Temps hi haurà d’establir les pautes de treball d’aquest Memorial aprovat pel Parlament de les Illes Balears, però sens dubtes caldrà elaborar un cens fiable de les víctimes de la guerra i la dictadura, serà necessari investigar el destí final de les nombroses persones desaparegudes, caldrà recopilar testimonis orals i escrits. En definitiva rescatar de l’oblit a tots aquells que ens precediren en la visió d’un país en democràcia i llibertat. Sincerament, crec que tots els que creiem avui en els valors democràtics ens hem de sentir cridats a aquesta tasca. No volem ressuscitar bàndols, no pretenem traçar línies divisòries. Tots som –així ens hauríem de sentir- successors dels que ens antecediren en la defensa de la legalitat democràtica. Tots, des de positures d’esquerra o de dreta, ens hi hauríem de sentir. Només és hereu del franquisme aquell qui ho vol ésser. Tanquem les ferides massa temps obertes i per tancar-les hem de restituir el bon nom dels injustament condemnats, hem de donar tombes als qui encara romanen perduts a fosses comunes –a Mallorca mateix, no cal anar més lluny- i no oblidem que com deia el filòsof nord-americà “els pobles que no coneixen la seva història estan condemnats a repetir-la”. És, hauria d’ésser, una hora d’unitat per fer allò que en plena guerra civil el molt catòlic escriptor francès Georges Bernanos deia, tot denunciant els crims franquistes: “Cal reparar pels morts, cal expiar pels morts, perquè els morts ens alliberin”. |