PSM-Entesa Nacionalista de Menorca

Inici

Opinió

Mana? Aquí IB-3

dijous, 15 març de 2007

Eduard Riudavets i Florit
Diputat i candidat al Parlament per PSM-Els Verds.

Avui per avui, ningú amb quatre dits de seny, posa en dubte la importància dels mitjans de comunicació audiovisuals dins les societats contemporànies. Per això des del PSM-Entesa Nacionalista sempre hem defensat, i fins no fa gaire absolutament en solitari, la posada en marxa d’una radiotelevisió pública a les Illes Balears. És evident, però, que aquesta positura política no és fruit del caprici sinó que respon a unes motivacions ben raonades. A les Illes Balears, com a la resta de l’Estat Espanyol, hi ha una extensa oferta televisiva i radiofònica i per tant la creació d’una cadena pública a la nostra terra no respon, en principi, a la necessitat de suplir una mancança genèrica. Els motius són uns altres.

Així, el PSM-Entesa Nacionalista considera que només tres criteris poden justificar la posada en marxa d’una radiotelevisió d’àmbit autonòmic. Repassem-los llavors. En un context on la preeminència dels canals que emeten en llengua castellana és absoluta cal un mitjà audiovisual que promogui, difongui i doni a conèixer la nostra llengua, la llengua catalana, tal i com mana la Llei de Normalització Lingüística aprovada per unanimitat al Parlament de les Illes Balears. Un segon aspecte fonamental és la tasca de verterbració que una cadena autonòmica ha de realitzar tenint en compte la realitat pluriinsular de la nostra comunitat i el desconeixement mutu existent entre les illes. Finalment el tercer criteri bàsic, i aquest és comú o ho hauria d’ésser a totes les televisions públiques, és la pluralitat informativa, la imparcialitat respecte a les diverses forces polítiques, la independència del poder i, en definitiva, la professionalitat en el tractament de les informacions.

Malauradament cap d’aquests tres criteris són presents a l’actual IB-3, la radiotelevisió pública de les Illes Balears endegada pel Govern del Partit Popular. Si atenem el tractament que IB-3 dóna a la llengua catalana hem de concloure que el panorama és desolador. Basta observar que en termes generals més de la meitat de la programació es fa en llengua castellana, que el “prime time” és gairebé tot ocupat per l’emissió d’espais en castellà i que en tots els programes, on hi són presents ciutadans de distintes parles, l’idioma que és utilitzat és exclusivament el castellà. Aquesta realitat cal que sigui acarada amb allò que mana la legislació. Així l’article 27 de la Llei de Normalització lingüística diu textualment: “El Govern de la Comunitat Autònoma ha de promoure el coneixement i desenvolupament de la llengua i cultura catalanes, especialment des de la perspectiva de les Illes Balears, en tots els mitjans de comunicació social”. És a dir que la llei mana que el Govern promogui l’ús del català en tots els mitjans, inclosos els privats naturalment, i llavors, mira per on, resulta que quan es crea una televisió pública la fan majoritàriament en castellà. Però per si això no bastés, cal fixar-nos també amb l’article 28, encara més taxatiu: “El català ha de ser ha de ser la llengua usual en emissores de ràdio i televisió i en altres mitjans de comunicació social de titularitat de l’administració autònoma o sotmesos a la seva gestió”. En definitiva, és obvi que IB-3 incompleix sense cap mena d’escrúpols la legislació vigent.

Però si tenim en compte el segon criteri que he esmenat al principi, la situació no és gaire millor. Si bé és veritat, no en faltaria d’altre, que tant als informatius, com als reportatges o altres programes, hi són presents totes les illes, no és manco cert que aquesta presència està absolutament condicionada per la visió mallorquina del Govern de les Illes Balears. M’explicaré. IB-3, i d’això en parlarem més endavant, té com a únic eix de la seva programació la lloa i l’encens envers el Govern Matas, i això té com a conseqüència que tota la programació obvií la veritable realitat pluriinsular de la comunitat autònoma i que –malgrat la professionalitat, que ningú posa en dubte, de periodistes, redactors, etc. que hi treballen- tota la programació estigui impregnada d’un evident mallorca-centrisme que en res ajuda a vertebrar la societat illenca. Només cal observar, a tall d’exemple, el tractament que es dóna al Consell Insular de Menorca: de les seves realitzacions ni se’n parla i únicament surt en antena per destacar-ne –o inventar-- problemes, queixes...i l’opinió del Partit Popular que està a l’oposició. Això sí, després aquesta campanya en contra és comptada com un minutatge de presència del nostre Consell. Seria per riure, si no fos tan trist.

Però, arribats a aquest punt, cal entrar ja en la més dura de les crítiques que es pot fer a un mitjà de comunicació públic. IB-3 s’ha convertit en una televisió de partit.. No és tan sols, que ja seria prou, que afavoreixi descaradament al Partit Popular, sinó que pura i simplement actua com si fos una televisió privada en les seves mans. Els exemples són múltiples, constants, evidents i comprovables. Des de la designació com a Directora General de l’antiga cap de gabinet del Sr. Matas fins al tractament hostil a les institucions governades per altres forces polítiques, tot passant per l’aclaparadora i quotidiana presència de membres del Govern i per les continues i reverencials entrevistes al president Matas.

Si més no, per si no n’hi havia prou, també cal fer esment al cost que aquesta televisió de partit suposa per a tots els ciutadans de les Illes Balears, i per això no cal fer apreciacions subjectives, simplement basta llegir l’informe de la Sindicatura de Comptes, l’organisme autònom encarregat de fiscalitzar les finances de les institucions públiques. Certament el que la Sindicatura ens diu és demolidor, assenyalat trampes comptables, destacant exemples de mala gestió arribant al punt que les pèrdues sofertes situen IB-3 en el supòsit de dissolució prevista en la llei de les societat anònimes. Però, sens dubtes, no serà aquest el cas perquè IB-3 no és una societat anònima i a més “la formulació dels comptes anuals d’acord amb el principi de gestió continuada està condicionada totalment al suport financer que li segueixi proporcionant la comunitat autònoma de les Illes Balears”.

Vet aquí, ja per concloure, el bessó de l’assumpte: una televisió que ens costa més de noranta euros anuals a cada ciutadà de les Illes Balears i que no serveix per allò que hauria de servir. Cal un canvi. Cal una televisió de les Illes Balears que promogui la nostra llengua i cultura, que potencií els trets d’identitat dels pobles de les Illes Balears, que respecti la independència dels professionals que hi treballen i que sigui políticament imparcial. En definitiva una televisió pública de veritat i no un caríssim butlletí de notícies del Partit Popular.

PSM Menorca