| Les paraules indignes del Sr. Melià |
|
|
|
| dimarts, 20 març de 2007 | |
|
Eduard Riudavets i Florit Diputat i candidat al Parlament per PSM-Els Verds  És ja tradicional que, quan s’apropen uns comicis autonòmics, els joves estudiants de les Illes Balears, organitzats a Barcelona en el col·lectiu “Sa Sargantana, organitzin un debat entre representants de les diverses forces polítiques per mor de confrontar els respectius programes electorals. Per dues vegades he assistit a aquest debat, i he de dir que tant el celebrat el 2003, com el que tingué lloc fa uns dies, van transcórrer amb tota normalitat i amb el “savoir faire” que hauria de ser empremta de qualsevol persona que aspira a representar els ciutadans de les Illes Balears. Les intervencions varen ser vehements, en ocasions dures, però en tot moment en els límits de la correcció i sempre des del respecte a la necessària pluralitat ideològica. Tot va anar així fins al final. Fins que en el torn de preguntes des del públic, va produir-se un incident lamentable. El Sr. Miquel Melià, Director General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears, va agafar la paraula i, en lloc d’adreçar alguna pregunta als ponents, es va dedicar a defensar la política del govern del que forma part. Fins aquí res a dir, però malauradament no va acabar aquí la cosa. El Sr. Melià va cloure la seva intervenció amb una afirmació final, una afirmació que va ser recollida pels mitjans d’informació que hi eren presents i que provocà la indignació de tots els assistents. El Sr. Melià textualment afirmà: “Exigir l’obligació de saber català és el mateix que ser de la ETA”. És a dir que, sense cap mena d’escrúpol, va equiparar les persones que lluitem pel reconeixement legal de la llengua catalana amb els terroristes assassins d’ETA. Ni més ni manco. Pot ser un exabrupte de tal magnitud no necessita cap mena d’interpretació posterior i ja ens dóna idea de la categoria humana i política de la persona. Però si més no després d’haver narrat els fets, crec oportuna una breu reflexió: he format part de la ponència parlamentària encarregada de redactar la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Durant més d’un any he treballat, colze amb colze, amb representants de les altres forces polítiques en l’intent d’aconseguir un millor Estatut. En tot aquest temps he defensat que el text estatutari havia de recollir que els ciutadans de les Illes Balears havien de tenir “el deure de conèixer la llengua catalana i el dret d’usar-la”, i això, amb aquest mateix redactat o amb altres d’alternatius, és el que he defensant en el procés de ponència, comissió i sessió plenària. En tots aquest mesos de debat parlamentari, en tots els mesos en que he defensat la meva positura sobre la llengua catalana, he rebut mostres de respecte per part dels diputats del Partit Popular. No han acceptat les meves idees, però en cap moment se m’ha negat el meu dret a tenir-les ni molt manco se m’ha acusat de terrorista per defensar-les. Aquí rau la diferencia. No aprofitaré aquest article per atacar al Sr. Melià, les seves paraules i la seva executòria el defineixen abastament, però si crec oportú incloure aquí unes paraules d’una de les seves correligionàries: “Voldria també en aquest punt agrair l’aportació inestimable del Sr. Riudavets, portaveu del PSM, que malgrat el seu partit no ha signat la proposta, ha estat l’artífex del tema del títol competencial, que nosaltres hem acceptat en el títol segon, ha estat l’artífex del tema del règim local, que nosaltres hem acceptat les seves propostes, ha fet una feina incansable en tot el tema de l’organització institucional de la comunitat autònoma i també del finançament.” Aquestes paraules varen ser pronunciades, des de la tribuna parlamentària, per la Sra. Rosa Estaràs, vicepresidenta del Govern de les Illes Balears, en el debat de presa de consideració de la proposta de reforma de l’Estatut i consten en el diari de sessions. Pensa llavors, el Sr. Melià, que són paraules que la Sra. Estaràs adreçaria a una persona que, segons ell, és com si fos de la ETA?. El Sr. Melià hauria de reflexionar, hauria de fer honor al càrrec que ocupa, hauria de mesurar molt millor allò que gosa dir. Les paraules del Sr. Melià, el passat dia 14 de març, són indignes, del tot indignes. Hauria, com a mínim, de disculpar-se. |