| Les arrels de la corrupció |
|
|
|
| dijous, 08 febrer de 2007 | |
|
Eduard Riudavets Florit Diputat pel PSM-Entesa Nacionalista  Ara bé, tot admetent la importància i gravetat de la corrupció urbanística present a les Illes Balears, pens que el bessó de l’assumpte l’hem de cercar força més enllà. Per això cal tenir clara una premissa inicial: només allà on es propicia l’especulació, la manca de planificació i l’absència de control, és possible, o al manco més fàcil, la corrupció. Les polítiques territorials que possibiliten la massificació urbanística, la construcció en contra de tota racionalitat, els macroprojectes fets en funció d’interessos i no de necessitsats, són en definitiva els paraigües que donen cobertura i possibiliten els casos de corrupció. Així la política del Partit Popular a Eivissa i a Mallorca) han donat com a resultat un desgavell urbanístic i un creixement insostenible. És aquí on trobem llavors l’arrel del problema. En aquest sentit és il·lustratiu comparar els plans territorials de cada illa aprovats pels respectius Consells Insulars. Si a Menorca s’ha apostat per una racionalització del creixement, per la protecció del sol rústec i per mesures de preservació de l’entorn, a la resta d’illes ens trobem amb el vist i plau a noves urbanitzacions, amb barra lliure per a la instal·lació de nombrosos camps de golf, amb la permissivitat de polígons d’actuació fronterers a àrees naturals protegides, etc. etc. No ens hem d’estranyar llavors que proliferin els caos de corrupció. Si els poders públics abdiquen de la seva funció de control de la legalitat i emparen el negoci ràpid basat en inversions especulatives, que en res milloren la qualitat de vida dels ciutadans, les conseqüències no poden ser altres. És per això, malgrat sigui difícil, que cal aprendre dels errors comesos pels nostres veïns a les Illes Balears. Quan sentim el Partit Popular prometre a Menorca una autopista faraònica disfressada de desdoblament, quan els sentim anunciar que si governen el Consell Insular modificaran el Pla Territorial per fer-lo més permissiu, quan anuncien projectes estrella de creixement, hem de ser capaços de destriar el blat de la palla i veure que han significat aquestes polítiques a Mallorca i a Eivissa: destrucció del territori, massificació, pèrdua de qualitat de vida...i una generalitzada corrupció urbanística que ha portat a batlles, regidors i fins i tot directors generals del govern davant de la justícia. A aquestes propostes del Partit Popular, aplicades a les nostres illes germanes, i que ara volen exportar a Menorca, hi hem de contraposar un model propi de desenvolupament per a la nostra illa. Un model fonamentat en la qualitat de vida dels ciutadans, en el respecte i la protecció del món agrari, en la diversificació econòmica, en la potenciació dels nostres trets culturals, en la preservació del medi natural. No ens calen receptes foranes per prosperar i avançar. No ens serveix el model mallorquí que està tenint conseqüències tan greus. Perquè, en definitiva, es fa fàcil i possible la corrupció quan es permet l’urbanisme sense control, a la carta, dissenyat per afavorir el guany de persones o empreses amb noms i llinatges. La disbauxa urbanística és, en definitiva, l’arrel de la corrupció. Cal tenir-ho ben present. |