Inici arrow Opinió arrow L'apagada analògica
L'apagada analògica PDF Imprimir Correu
dissabte, 17 febrer de 2007
Pere Gomila
La setmana passada Es carrer de Menorca publicava un interes­sant reportatge sobre la televi­sió digital, la guerra de freqüències i les dificultats en la recepció de TV3, Canal 33 i la televisió valenciana, que m’ha donat peu a escriure aquest article que ja tenía previst.

Era un al·lot quan vaig començar a sentir la televisió en la meva llengua. Encara en blanc i negre, durant molt poques hores, encara en plena dictadura. En aquella època es rebia a Menorca —a les Illes—, com la cosa més natural del món, la pro­gramació que TVE emetia en català des del seu centre a Catalunya. Així vaig poder veure, per exemple, les primeres obres de teatre en català. La creació del centre de TVE espanyo­la a les Balears va representar la des­connexió d’aquelles emissions, avui també des­aparegudes.

L’any 1984 TV3 començava a emetre de forma regular, amb tota la càrrega de nor­malització i de normalitat que representava aquell fet. Poc temps després, gràcies a la iniciativa privada, el senyal de TV3 arribava a Mallorca de la mà d’Obra Cultural Balear amb l’associació Voltor. També Menorca, gràcies al mecenatge de F. Rubió i Tudurí, comptaria amb el seu propi repetidor que gestionaria més endavant una altra associació privada, Es Mussol. Gràcies a aquests repetidors, que es van mantenir en el llimb de l’al·lega­litat durant uns anys, nosaltres podí­em per fi gaudir d’una televisió total­ment en català.

Avui el Govern Balear és l’entitat propietària de la xarxa de repetidors que fan possible que ens arribi el senyal de TV3 i la televisió valencia­na. Aquesta propietat, pera, no garanteix el futur de la recepció a les nostres illes d’aquests canals i de fet no sembla que hi hagi cap interès per part del govern en aquest sentit. La darrera campanya “Volem veure TV3” que es va dur a terme a Me­norca amb motiu del canvi de freqüències, féu possible que no ens quedéssim sense televisió en la nos­tra llengua. Aleshores el Sr. Miquel Meliá manifestà que amb l‘arribada de la TDT no hi hauria cap problema. Si era així, per què encara no es transmet per TDT el senyat de TV3? Em direu mal pensat, però donada l’actitud del PP pel que fa a la nostra llengua, em tem que l’aturada analògica pugui representar també el final de TV3 a les Illes Balears.

Per tant, crec que ha arribat l’ho­ra d’exigir la recepció de tota la tele­visió en català per TDT de manera urgent, si cal mitjançant una nova campanya a l’estil de “Volem veure TV3”. És una justa demanda no només perquè IB3 representa una eina nefasta de castellanització, sinó perquè tenim tot el dret a veure tota la televisió que s’emet en la nostra llengua. Una part mínima, davant l’a­llau de cadenes que emeten en espanyol.
 
[Article publicat al setmanari Es Carrer de Menorca 44]