| La política agrària de la Sra. Moner |
|
|
|
|
Eduard Riudavets Florit Diputat pel PSM-Entesa Nacionalista  Així és habitual que la Sra. Moner proclami a tort i a dret que el sector agrari a les nostres illes és un sector estratègic, i que té un paper dinamitzador i complementari del principal sector econòmic, el turisme. Per tant hauríem de suposar que en virtut d’aquesta consideració estratègica s’haurien d’haver desenvolupat unes polítiques ben concretes i definides a fi d’afavorir-ne la seva estabilitat i , en la mesura del que és possible, el seu creixement. Però la legislatura està ja a les acaballes i la única realització observable és la creació d’una nova empresa pública –amb el conseqüent increment de personal i de despesa- amb la única finalitat de gestionar i tramitar les subvencions que s’atorguen. Encara, a pocs mesos de les properes eleccions, no hem vist ni una sola mesura que vagi en la línia d’aportar il·lusions de futur a la pagesia. Però a sobre aquesta manca d’iniciativa la disfressen de conceptes ideològics amb la intenció d’emmascarar la seva ineficàcia. Se’ns diu que com l’actual Govern de les Illes Balears és un govern liberal no ha de dur a terme actuacions que interfereixin amb la iniciativa privada, que només s’ha de limitar a realitzar les actuacions sorgides a iniciativa del propi sector. La fal·làcia és desmunta per ella mateixa quan constatam que des de la Conselleria d’Agricultura del Govern de les Illes Balears no s’escolta el món rural en un sentit ampli, que només es té en compte una part molt concreta, amb noms i llinatges, del sector agrari. En conseqüència el liberalisme d’aquest Govern resulta ser una absoluta paràlisi. No escolten les propostes del sector i no fan res de motu propio perquè només cal aplicar les propostes del sector. Seria per riure si no hi hagués en joc quelcom tan seriós com el futur del camp de les Illes. Però posem un parell d’exemples per il·lustrar aquesta tesi: el Consell Econòmic i Social i les cambres agràries. S’han exclòs les organitzacions de pagesos del Consell Econòmic i Social, ja no hi tenen veu ni vot. Hauran de convenir amb mi que això no s’adiu gaire amb la consideració, proclamada a boca plena, de l’agricultura com un sector estratègic. Però no acaba aquí el desgavell. Les organitzacions agràries tampoc tindran veu ni vot en la comissió liquidadora de les cambres agràries, fins al punt que han modificat l’esborrany de decret que els hi donava participació per deixar-les fora. No és casualitat que s’haguessin manifestat prèviament en contra del procés de liquidació decidit pel Govern. Certament tenim al davant un excel·lent exemple d’allò que s’entén per “aplicar les propostes del sector”. Deixar-los fora. Tal i com s’ha deixat fora, ni s’ha fet cas de les al·legacions que ha presentat, el Consell Insular de Menorca que, convé tornar a recordar-ho, té nombroses competències pròpies en agricultura. Però és que si parlam de programes concrets de suport al camp ens trobem amb la mateixa incoherència, l’absolut divorci entre allò que es predica i allò que es fa. Posem un altre exemple. La discriminació soferta, per molt que corifeus assalariats del Govern ara cerquin excuses, per la Fira del Camp d’Alaior que només ha rebut la ridícula subvenció de poc més de 2.000 euros, mentre el Govern del Pacte de Progrés el 2002 n’hi aportà 9.000 i el Departament d’Agricultura del Consell Insular enguany mateix n’ha concedit 12.000. És això donar suport al camp de Menorca? Discriminar la fira agrària menorquina més important i amb major tradició?. Però acabem amb la campanada final. Al final de la legislatura la Sra. Moner ha decidit que es necessari destinar 600.000 euros -100 milions de les antigues pessetes- per realitzar un estudi de la realitat del sector agrari. Ho decideix, això sí, d’esquena al sector, sense ni comentar-ho als Consells Insulars ni a les organitzacions agràries, ni a les cooperatives del camp, ni tan sols als els tècnics especialistes en el món agrari. Curiós. Més curiós encara que la licitació d’aquest estudi surti al BOIB a la secció d’anuncis particulars amb un termini de només quinze dies naturals, i mirau per on s’adjudica a una entitat que no se li coneix altra activitat regular que l’organització de grans esdeveniments de caire publicitari, que, casualitat també, majoritàriament es centren amb l’agricultura extensiva i el conreu de transgènics. No sembla molt adequat, sincerament, pel nostre sector estratègic. En definitiva, una conselleria a la deriva, amb només dues polítiques aclarides: crear una empresa pública de repartiment de subvencions ( a segons qui) i posar pals a les rodes del Consell Insular de Menorca. Això és tot i no és gaire, és quasi bé res. |