| Imposició lingüística? |
|
|
|
| dissabte, 01 març de 2008 | |
|
Joves d'Esquerra Nacionalista i Ecologista Hem assistit no sense bona dosi d'astorament a la lectura de la carta emesa per Noves Generacions, signada concretament per Manu Marquès, en què fa una bona repassada a la qüestió lingüística relacionada amb l'ensenyament i en altres àmbits. Al nostre entendre, un excés de zel en la seva ideologia i un desconeixement dels conceptes que maneja fa que aparegui un discurs més que gastat i utilitzat, sobretot en aquestes èpoques de campanya, que no fa sinó tergiversar la qüestió i promoure una opinió falsa sobre el tema lingüístic al nostre petit país. Aquestes idees, expressades en aquest mateix diari el passat divendres 29 de febrer, vénen a ser una mescla de devoció absoluta a unes tesis, les del Partit Popular, creades per crear un caliu concret a Espanya sobre la suposada imposició del català en alguns territoris, i de perversió o desconeixement (diríem que aquest darrer, però no ho sabem) sobre els conceptes que hi apareixen. Pel que fa a la primera qüestió, cal recordar que l'ideari desplegat pel PP en aquestes èpoques de campanya electoral parteix d'un anatema molt concret: Espanya està subjugada als designis del nacionalisme, i en els territoris en què es parla el català s'hi pratica una política de persecució del castellà. No deixem, així mateix, de veure-hi un intent de assimilació de vots d'altres formacions polítiques que basen tot el seu programa en aquest plantejament. Açò sabem que fa guanyar vots a Castella i als territoris on només hi ha una llengua oficial. El que és més fort és que aquí adoptem exactament el mateix discurs, sobretot quan sabem que la realitat és ben bé una altra. Xoca veure com, el mateix dia, apareix una notícia en què el PP de Menorca diu que si governen a la Moncloa pretenen garantir el coneixement del castellà a tots els territoris. Sembla que no visquin aquí. És que hi ha ningú, a Menorca mateix, a qui no se li ensenyi el castellà a l'escola o a l'institut? És que hi ha ningú que no sàpiga parlar el castellà, o no l'utilitzi mai, o res semblant? A qui pretenen enganar? Referent a la segona qüestió, la de la utilització dels conceptes emprats per encarar la qüestió de la llengua, el problema encara és molt més greu. El sotasignant de la carta a què feim referència esmenta la Constitució espanyola, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, i no s'atura a pensar que el sistema lingüístic que funciona als nostres centres d'ensenyament no vulnera ni contradiu res d'aquests textos legals. Ans al contrari, el que posa les bases al sistema d'immersió lingüística que tenim és precisament l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística, iniciatives tirades endavant, totes dues, precisament, per un govern en mans del PP. Creure que existeix una tensió a les aules per la utilització de les llengües és enredar el personal. Aquest debat va existir va una vintena d'anys, i mai, en el món de l'educació, s'ha posat en qüestió. Una altra cosa és que certs sectors de la sociatat, estalonats també per partits polítics concrets, se n'hagin queixat, açò no ho negarem. Però les justificacions en l'àmbit sociolingüístic són ben rotundes. Potser els de Noves Generacions haurien de saber que el Grup d’Alt Nivell sobre Multilingüisme, que la Comissió Europea va crear el 2005, va fer públic amb motiu del Dia Europeu de les Llengües 2007 un informe en què, entre d’altres qüestions, s’elogiava el model d’educació bilingüe que se en els nostres territoris. Juntament a altres experiències, es considerava el sistema educatiu català com un exemple a seguir per promoure l’aprenentatge d’idiomes. I el sistema educatiu català, en aquest sentit, és similar al nostre. De fet, encara hi quedam un poc enrere. El sistema que el Partit Popular voldria implantar és el de la segregació lingüística, en què l'elecció de l'idioma implicaria la creació de grups separats per qüestions lingüístiques, objectiu últim de qualsevol programa educatiu. Sabem de sobres que tots els col·lectius del món de la pedagogia rebutgen de sobres una model que atempta seriosament contra la cohesió social. Només cal mirar els indicadors per adonar-se que els judicis emesos entorn a la qüestió lingüística i la suposada persecució no cerquen sinó una adhesió més sentimental que no de raonament just. A Menorca, un percentatge que s'acosta al 100% de la població, i de totes les edats, s'expressa amb total dignitat en castellà, tot i la suposada persecució lingüística i la política d'immersió a les escoles. Val més que no ho comparem amb els que ho fan en català. Les enquestes realitzades periòdicament per la Direcció General de Política Lingüística (sigui del govern que sigui) indiquen que l'ús social de la llengua disminueix. Amb aquestes dades empíriques ens agradaria que no s'hi jugués ni que es manipulés l'opinió. També haurien de saber que existeix una Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, ratificada per l'Estat espanyol l'any 1992, en què entre moltes altres coses esmenta que els governs de la Unió Europea han de “fer possible una educació preescolar garantida en les llengües regionals o minoritàries corresponents” i el mateix en educació primària, secundària i universitària. Enredar el personal al nostre entendre no hauria de valer. Si hem de parlar d'imposició lingüística, per saber quin és el veritable problema que tenim entorn a aquest àmbit, només haurem de recordar que fa un parell de dies van jutjar un al·lot perquè s'havia adreçat a un policia en català. Centenars de vegades, els catalanoparlants a Menorca no poden utilitzar el seu idioma perquè se'ls exigeix que canviïn al castellà. A més d'un dels nostres integrants els ha passat: al metge, a la carnisseria, als cossos de seguretat (que vetlen, se suposa, per garantir els drets constitucionals, com és el d'emprar la llengua oficial de la comunitat), al supermercat, a les administracions de l'estat... El problema és vigent, i el més fort és que s'intenta amagar tot mostrant una realitat contrària. Som conscients que ens hem deixat aspectes que també mereixen ser contestats del que es desprèn de la primera carta, però allargaríem massa el contingut d'aquesta. Només demanam que siguem seriosos en el plantejament dels problemes i que no juguem amb la llengua com a arma electoralista. Per favor. |