| Imaginem un govern... |
|
|
|
|
Eduard Riudavets Florit Diputat pel PSM-Entesa Nacionalista  Imaginem llavors un govern que, conscient de la realitat social de les Illes Balears, creu convenient que els alumnes de les nostres illes, assoleixin una major competència lingüística en llengua estrangera. Què hauria de fer llavors aquest govern imaginari? Què hauria de fer per aconseguir que tots el alumnes de les Illes Balears, a l’acabar la seva escolaritat tinguessin un grau acceptable de coneixement, per exemple, de la llengua anglesa? Primer de tot hauria d’establir tres premisses clares i molt senzilles. La normativa es fa per a tothom. La llengua catalana segons l’Estatut i la llei de normalització lingüística ha de ser promocionada per mor de la situació de retrocés que està patint. S’ha d’aconseguir que al final de l’escolaritat tots els alumnes coneguin abastament les dues llengües oficials i la llengua estrangera. A partir d’aquí, aquest govern imaginari i veritablement preocupat per la competència lingüística de l’alumnat de les Illes Balears, posaria en marxa un pla d’acció. Consultaria als centres educatius, a les associacions de pares i mares d’alumnes, a les associacions d’estudiants, als sindicats de l’ensenyament. Demanaria informes als moviments de renovació pedagògica, a la universitat de les Illes Balears, a pedagogs de reconegut prestigi i com a tercera passa proposaria un document de mesures, un espècie de llibre blanc, per a un debat ampli i distès de tota la comunitat educativa. I finalment, després d’aquest procés de participació que de segur podria durar entorn de sis mesos, informaria al Parlament de les Illes Balears de la decisió presa: I quina seria la decisió d’aquest govern imaginari, però veritablement preocupat per l’educació: Establiria que per augmentar la competència lingüística en llengua estrangera tots els centres han d’impartir la matèria en grups reduïts, com a màxim de deu alumnes. En conseqüència augmentaria les plantilles de professorat a tots els centres a fi de fer possible el desdoblament dels grups. Això suposaria un augment de la despesa en professorat que aquest govern imaginari assumiria, retallant despeses en infrastructures innecessàries, per mor que de veritat es considera prioritària la competència lingüística dels alumnes. Així mateix el Govern Imaginari de les Illes Balears publicaria una ordre per la qual cada centre educatiu hauria de dissenyar autònomament actuacions incloses en el Projecte Educatiu de Centre per afavorir la competència en llengua estrangera. Aquest govern aniria introduint als centres l’ensenyament una segona matèria en llengua anglesa sense que això afectés l’ensenyament en llengua catalana, perquè aquest Govern de les Illes Balears deixaria ben clar que l’article 3.3 de l’Estatut s’ha d’acomplir en lletra i esperit, i per tant que les actuacions per afavorir l’aprenentatge d’una llengua estrangera mai han d’anar en detriment de la llengua catalana. A més a més, aquest govern que de veritat pretén augmentar la competència lingüística posaria en marxa una altra sèrie de mesures complementàries: Activitats extraescolars subvencionades en llengua estrangera. Campaments d’estiu en llengua estrangera. Campus esportius en llengua estrangera. Intercanvis escolars amb centres estrangers. Beques i ajuts per activitats a l’estranger. Convenis amb empreses per potenciar ús lingüístic d’alumnes en pràctiques, etc. També, i paral·lelament posaria en marxa un pla de capacitació lingüística del professorat que passaria per activitats formatives específiques als Centres de Professors, reducció de jornada pel professorat matriculat a l’Escola Oficial d’Idiomes, llicències d’estudis específiques per formació lingüística en llengua estrangera, etc. Naturalment això tindria, tot plegat, un cost elevat, però perfectament assumible. Per què un govern que s’endeuta pe fer autopistes conflictives, sobredimensionades i innecessàries, no s’hauria d’endeutar per donar millor educació als seus alumnes?. És a dir que pels euros cap problema. I tampoc cap altre problema. El Parlament donaria suport unànime al Conseller, el Consell Escolar el recolzaria sense cap mena de dubte, i el Consell Consultiu no advertiria de vulneracions a la seguretat jurídica i per unanimitat li donaria el vist i plau. Però ja és hora de sortir de terra de meravelles i encarar-nos, d’una vegada, amb la dura i desagradable realitat. El Govern real de les Illes Balears, el Govern del Sr. Matas tenia la possibilitat de ser aquest govern imaginari que els he dibuixat. Però, el problema és que en cap moment ha pretès augmentar la competència dels alumnes en llengua estrangera. Això ha estat, és, només una bruta i grollera excusa. Una excusa, per què?. Ens podríem demanar. Ho hem dit moltes vegades. Una excusa perquè alguns centres molt concrets tenguin l’empara legal per a desfer-se de l’ensenyament en llengua catalana i per obrir una porta legal per a la reducció dels nivells d’ensenyaments en català. Això és el veritable rerafons i la intenció última i inconfessada d’aquest decret de trilingüisme. No n’hi ha més. |