| Estatut i consells insulars |
|
|
|
|
Eduard Riudavets Florit Diputat pel PSM-Entesa Nacionalista  En aquest sentit les aportacions del PSM han estat fonamentals i clarificadores. No ens basta un retoc dels articles que fan referència als Consells Insulars, pretenem una reforma en profunditat, una reforma que doti a Menorca d’un veritable autogovern. És evidents llavors que aconseguir aquesta fita passa per modificar substancialment l’arquitectura institucional de les Illes Balears. Cal llavors que els Consells Insulars tenguin la consideració d’institucions de la Comunitat Autònoma al mateix nivell que el Parlament, el Govern o el President. Cal així mateix que l’elecció dels membres dels Consells Insulars es faci en llista pròpia, separada de la dels diputats al Parlament. Els Consells Insulars seran, en conseqüència, integrats pels consellers elegits per sufragi universal, igual, directe i secret mitjançant un sistema de representació proporcional. Però sens dubtes això no basta, és necessari també augmentar-ne el sostre competencial. Des del PSM-Entesa Nacionalista apostam perquè el nou Estatut fixi un ample ventall de competències “pròpies” dels Consells Insulars, competències que aquests ostentaran en exclusiva i que no podran ser envaïdes des del Govern de les Illes Balears. A més aquestes competències no seran únicament de funció executiva i de gestió, sinó competències plenes, és a dir que es reconeixerà la potestat reglamentària que permetrà l’adequació de la legislació parlamentària a la realitat menorquina. Però si convenim que sense finançament no hi ha autogovern real, proposem així mateix que els Consells Insulars tenguin mecanismes de finançament propis i suficients per garantir el desenvolupament i la gestió de les seves competències, en el marc del sistema de finançament autonòmic que s’hauria d’establir al nou Estatut. Els Consells Insulars han de tenir capacitat de convocar referèndums consultius o consultes populars en el seu àmbit territorial i hauran d’establir mecanismes efectius de participació ciutadana. Alhora s’haurà de garantir el control democràtic del govern insular per part del plenari de la institució. En definitiva, hem de passar del model actual, on els Consells Insulars són concebuts com a institucions de caire local tutelades pel Govern de les Illes Balears, a un nou sistema on es consideri els Consells Insulars els ens d’autogovern de cada una de les illes. La creació dels Consells Insulars i la posterior definició en el marc estatutari suposaren, al seu moment, una passa cabdal en la vertebració de la comunitat de les Illes Balears. A hores d’ara, però, el model pateix una forta crisi per mor de les constants interferències del Govern en les decisions insulars, amb una legislació que retalla una vegada i altra les competències dels Consells i amb unes actuacions del Govern de les Illes Balears que no respecten mínimament la lleialtat institucional exigible entre administracions. En definitiva, no podem acceptar que la reforma del nostre Estatut d’Autonomia passi de llis per Menorca, hem d’exigir que els Consells Insulars vegin consolidada la seva funció de veritables governs de cada una de les Illes. Només així podrem enfrontar el futur des de les necessàries col·laboració i concòrdia entre les administracions que conformen l’entramat institucional de les Illes Balears. |