| Els tres sil·logismes perversos del Conseller Fiol |
|
|
|
|
Eduard Riudavets i Florit Diputat pel PSM-Entesa Nacionalista  El Partit Popular va prometre l'anomenada lliure elecció de centres. El Partit Popular ha augmentat el número d'alumnes que aconsegueixen la primera opció en el procés d'escolarització. Ergo, el Partit Popular ha aconseguit la lliure elecció de centres. Un sil·logisme pervers perquè parteix de falses premisses per arribar a una conclusió més falsa encara. Premisses falses perquè lliure elecció de centres ni ha hagut sempre. Mai s'ha adjudicat plaça obligatòria des de l'administració. Premisses falses perquè les xifres d'alumnes escolaritzats en primera opció són similars als des anys dels Pacte, i això després d'augmentar ratios, d'obrir il·legalment noves aules a centres concertats, d'anul·lar la reserva de places per atenció a la diversitat.... Però, és clar, alhora gran campanya de premsa i manipulació de les xifres per així embotir a tothom la idea que acompleixen això de la "lliure elecció de centres". I simplement aquesta afirmació no és veritat. No és veritat. Però anem a la segona perversitat. Al segon sil·logisme pervers. Fa així. Els pares demanden més l'escola concertada. L'escola concertada té més demanda perquè té més qualitat. Ergo, el Govern ha d'augmentar les places a la concertada perquè tothom té dret a una escola de qualitat. I amb això hem arribat al cúmul de la poca vergonya. Des de l'administració es desprestigia l'ensenyament públic. Des de l'administració que hauria de fer mans i mànigues per assegurar la qualitat de l'ensenyament públic se'l deixa com un ensenyament de segona classe. Des de l'administració s'afavoreix la demanda d’alguns centres concertats en detriment dels centres públics. I això es tradueix en mesures concretes: autorització de noves aules als centres concertats sense acomplir la normativa al respecte, concentració de l'alumnat immigrant als centres públics, i, als darrers pressupostos una partida per obres d'ampliació als centres concertats, i ara una ordre de subvencions, vulnerant el reglament estatal que només ho preveu per cooperatives d'ensenyants. Però bé, passem al tercer sil·logisme pervers del Sr. Fiol. Aquest referit a política lingüística es planteja així. El Partit Popular estima la llengua catalana. La llengua catalana gaudeix de bona salut. Ergo, el Partit Popular no ha de fer res per defensar la llengua catalana. No calen massa comentaris, la fal·làcia és evident. Però vull que s'observi el maquiavelisme del canvi de discurs del Partit Popular. Abans es denigrava la llengua catalana, abans es defensava la primacia del castellà. Ara, si bé de portes endins el PP fa el mateix, de portes a fóra diu estimar la nostra llengua, però no fa res per defensar-la perquè "no cal". I així, mentre tant posa en marxa, des del seu "amor per la llengua", una estratègia planificada i fredament executada per arraconar la nostra llengua.
En definitiva, conèixer la realitat, conèixer el rerafons de les grans declaracions és necessari. Just i necessari per actuar en conseqüència. Som-hi. |