Inici arrow Opinió arrow El “model menorquí”
El “model menorquí” PDF Imprimir Correu
dimecres, 11 abril de 2007
Eduard Riudavets i Florit
Diputat i candidat de PSM-Els Verds al Parlament

Image
En un escrit anterior, arran d’unes paraules pronunciades pel Director General de Política Lingüística tot comparant als defensors de la llengua catalana amb terroristes, ja vaig fer esment a un debat electoral, celebrat a Barcelona. Però no és ara la meva intenció retornat sobre aquests fets lamentables.

Al contrari pens que més interessant que aquest estirabot del Sr. Melià és donar a conèixer que la major part de l’esmentat debat, organitzat per l’associació d’estudiants illencs Sa Sargantana, es centrà en l’acarament entre dos models territorials i econòmics. El d’Eivissa i Mallorca per una part i el de Menorca per l’altra.

De fet tots els partits progressistes allà presents posaren precisament com a exemple de preservació del territori, de respecte al medi natural i de desenvolupament sostenible, l’anomenat “model menorquí”, expressió encunyada, per cert, per Pere Sampol, anterior portaveu del nostre grup parlamentari.

Així es manifestaren tant els representants d’Eivissa pel Canvi i Gent de Formentera com els del Bloc per Mallorca o del mateix PSIB-PSOE. Naturalment, com a únic menorquí entre els participants al debat, i com a candidat de PSM-Els Verds, em vaig sentir orgullós i satisfet d’aquesta coincidència de les forces de progrés de les Illes Balears en valorar molt positivament allò que des de la coalició que represent tant s’ha lluitat per aconseguir.

Som conscient, però, que, més enllà d’aquesta dosi de cofoisme, hi ha molt encara per fer, molt camí a recórrer, noves fites per assolir.

Des del PSM-Elx Verds consideram que cal seguir avançant, de forma i manera que sigui inviable, i indesitjable, que en un futur puguin realitzar-se nous atemptats contra l’entorn de la nostra illa i el seu equilibri social, econòmic i cultural malauradament encara molt fràgil. 

Concretament, malgrat podria assenyalar altres aspectes com són les actuacions en educació infantil 0-3 anys, el contracte agrari o el pla de normalització lingüística, em referesc a la política d’infrastructures viàries, a la política de carreteres.

No és un secret per a ningú que la coalició PSM-Els Verds, s’oposa decididament i sense embuts a la construcció a Menorca d’autopistes, tal i com s’ha fet –sota la disfressa dels mals anomenats “desdoblaments”- tant a Mallorca com a Eivissa. Aquesta oposició neix del ferm convenciment que aquesta mena de grans obres no suposen en realitat cap millora efectiva pel trànsit, però sí ocasionen una enorme destrossa territorial que obre expectatives de creixement urbanístic en detriment de la qualitat de vida dels menorquins i menorquines.

Des del PSM-Els Verds estem convençuts que la millora en les carreteres amb elements de major seguretat, que la potenciació del transport públic i la informació als ciutadans són el camí per aconseguir un sistema de mobilitat que s’ajusti a la realitat d’una illa com Menorca, amb un territori limitat i amb un cert equilibri econòmic que cal preservar.

Perquè no hem d’oblidar que el model viari imposat pel Partit Popular, a Mallorca i a Eivissa, és fruit d’una concepció política que es concreta amb la següent seqüència: augment de la urbanització del litoral i de l’interior, autopistes concebudes com a faraònics vials de servei a les noves urbanitzacions, increment desorbitat de la població, abandó del suport efectiu a l’economia productiva, destrucció de atractius mediambientals afavoridors d’un turisme de qualitat...i tot això amb la conseqüència final d’un constant creixement de vehicles privats que en pocs temps generen més saturació i noves expectatives d’altres ampliacions de la xarxa viària.

En definitiva, un cercle viciós, un cercle infernal que té com a única virtut que obre enormes possibilitats de negoci. Negoci, però que no reverteix, en absolut, sobre la ciutadania sinó que resta en les mans d’uns pocs privilegiats amb suficients connexions amb el poder.

Precisament aquesta dinàmica és la que cal evitar a la nostra illa. A Menorca hem de seguir apostant per ritmes de creixement ajustats a les necessitats reals, el nostre desenvolupament econòmic no ha de ser forçat des dels poders públics, les millores en la xarxa viària no s’han de promoure per oferir guanys a amics i correligionaris sinó més aviat per les reals necessitats de seguretat i mobilitat dels menorquins i visitants...

En definitiva, cal preservar el “model menorquí”. Ens el lloen arreu on anem, ens l’envegen a molts llocs, no hem de permetre que ens el malbaratin.