| Diada del poble de Menorca: finançament i menorquinitat |
|
|
|
| dissabte, 17 gener de 2009 | |
|
Eduard Riudavets Diputat del PSM-EN  Recordem així que a finals de l’any passat el ministre Solbes va avançar el que han d’ésser les línies mestres d’aquest nou sistema. Si més no, però, encara és impossible fer-ne una valoració a fons de la proposta car encara no es coneixen les concrecions econòmiques que són allò que és veritablement important en temes financers. No pretenc llavors fer-ne aquí cap anàlisi exhaustiu, només assenyalar alguns aspectes que podrien ser, inicialment, favorables o no per a les Illes Balears: • Es creen noves fórmules compensatòries: Fons de Garantia de serveis públics fonamentals, fons de convergència addicionals… • Es modulen els criteris en funció del creixement poblacional, de la menor renda per càpita, del major esforç fiscal.. • Es mantenen alguns aspectes negatius de l’anterior sistema com per exemple el Fons de Suficiència al que les Illes Balears és, amb Madrid, la única comunitat que hi aporta, concretament dos-cents quarant-set milions d’euros anuals.  No entraré, de moment, en els detalls d’allò que consideraria un sistema més o manco satisfactori, només vull recordar que fa uns deu anys, el PSM-Entesa Nacionalista llençà la campanya PROU IMPOSTOS CAP A MADRID. La resposta dels partits estatalistes fou ferotge, ens acusaran d’insolidaris i de radicals. Avui reconeixen l’espoli patit durant dècades i que s’ha fet ben palès amb la publicació, per insistència nacionalista, de les balances fiscals. Avui, desset de gener, Diada del Poble de Menorca, vull comentar llavors, a aquest bloc, una nova proposta i reivindicació del PSM que esperem sigui, ara sí, assumida per la resta de forces polítiques de la nostra illa. Certament la diada de Menorca és una jornada de celebració. Celebració de l’entrada de l’illa en l’àrea cultural catalana i l’inici, en conseqüència, de la nostra actual història. És també un dia per demostrar l’orgull de ser i sentir-nos menorquins. Així molts balcons i finestres de les nostres cases s’adornen amb la nostra senyera, símbol de la nostra identitat menorquina. Però també és un dia per a la reivindicació. Estem molt lluny de gaudir de l’autogovern que els menorquins i menorquines necessiten i es mereixen. Encara hi ha molt per fer, moltes passes a donar, i, sens dubtes, no és possible un veritable autogovern sense una real suficiència financera. Malauradament el Govern de Menorca, el Consell Insular, té encara moltes mancances competencials però sobre tot té un finançament absolutament precari, molt allunyat del que seria necessari per desenvolupar a ple rendiment les polítiques econòmiques, socials, culturals, urbanístiques, etc, que Menorca necessita. Al meu parer, podem concloure llavors, que el sentiment de menorquinitat passa, avui per avui, indefugiblement per la reivindicació d’un finançament just pels Consells Insulars. Sortosament, tenim l’eina legal que pot fer possible que aquesta demanda sigui satisfeta. Malgrat cap força política, llevat del PSM, en faci esment, el nostre Estatut d’Autonomia compte amb un redactat que compromet a la comunitat autònoma en aquesta línia, textualment la disposició addicional cinquena estableix; Finançament dels consells insulars
Aquesta darrere frase (introduïda en el debat estatutari pel PSM) comporta que si el nou sistema de finançament suposa una millora per a les Illes Balears, ha de suposar així mateix automàticament una millora pel finançament dels Consells.Sense perjudici del que disposa el capítol IV del títol IV d’aquest Estatut, el finançament dels consells insulars i la seva revisió es regirà per l’establert a la Llei 2/2002, de 3 d’abril, de sistema de finançament definitiu dels consells insulars, o per la norma que la substitueixi que, en tot cas, haurà de respectar els principis d’autonomia financera, suficiència financera i solidaritat, i no podrà suposar una disminució dels recursos obtinguts fins aleshores i en tot cas participarà de les millores de finançament de la comunitat. En conseqüència pens que és el moment de exigir l’acompliment d’aquesta clàusula estatutària. No hi haurà millor manera, ni més coherent, de celebrar Sant Antoni. Article publicat a eduardriudavets.cat |