| Autonomia municipal i paraules al vent... dels molins |
|
|
|
| diumenge, 25 març de 2007 | |
|
Eduard Riudavets i Florit Diputat i candidat al Parlament per PSM-Els Verds  Estem ja acostumats, i ho hem denunciat reiteradament, que el Govern de les Illes Balears, durant aquesta legislatura, s’hagi dedicat a envair les competències del Consell Insular de Menorca, a interferir en la seva gestió, a boicotejar les mesures que es posen en marxa pel bé dels ciutadans i ciutadanes de la nostra illa. Però allò que ja no és tan conegut és la vulneració dels drets municipals que ha estat també tònica general del Govern Matas. Hem d’acceptar, això sí, que, en declaracions públiques, el Partit Popular té l’hàbit de bravejar del seu suposat caràcter municipalista, i que la legislació sorgida del Parlament de les Illes Balears empara i intensifica, en teoria, l’autonomia municipal. Així a la Llei Municipal i de Règim Local de les Illes Balears, aprovada pel Parlament del desembre passat, se’ns diu textualment al seu article tercer: “Es garanteix al municipi i a les altres entitats locals que puguin existir la plena autonomia per a la gestió dels seus interessos, així com per a l’exercici de les seves competències”. Alhora que a l’article 29 es fixa com a competència municipal “l’ordenació i gestió del territori, urbanisme i disciplina urbanística” i el mateix article assenyala clarament que “aquesta llei garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han de ser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només al control de legalitat i constitucionalitat”. Però per si això no bastava, el nou Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, inclou un capítol – on es recull gairebé de forma textual la proposta que, al seu moment, feu el PSM- dedicat als municipis on es pot llegir: “Aquest Estatut garanteix als municipis l’autonomia per a l’exercici de les seves competències pròpies...”. Podem concloure llavors, és evident, que sobre és papers està força assegurat el respecte a l’autonomia municipal. Malauradament, però, d’allò que està escrit a allò que es fa n’hi va un bon tros. El Govern de les Illes Balears ha estat, durant aquests quatre anys de legislatura, especialista en dur a la pràctica una estratègia perversa: proposar i aprovar normativa més o manco correcta per acte seguit cercar subterfugis i fórmules amanyades per incomplir-la. D’això en podríem posar un llarg rosari d’exemples. Però pot ser el més d’actualitat i el més sagnant fa referència al parc eòlic que es vol instal·lar als termes des Mercadal i Ferreries, sense tenir en compte per res l’opinió dels municipis afectats i que són, com ja hem vist, els competents en l’ordenació territorial. Quina és llavors a trampa legal que s’ha emprat per fer això possible?. Molt senzill, s’ha aprofitat la llei d’acompanyament als pressuposts, una llei que és un veritable calaix de sastre que el Partit Popular empra, any rere any, per fer aprovar de manera ràpida i amagada tot allò que en el procés legislatiu normal suposaria mesos de debat i un possible enrenou social. Així, si llegim l’article 16 d’aquesta llei ens trobam que s’autoritza al Govern de les Illes Balears a ubicar qualsevol instal·lació d’energia renovable allà on decideixi, sense ni haver d’escoltar el parer dels municipis afectats. És evident que aquesta disposició deixa, llavors, com a paper banyat tant l’Estatut com la Llei Municipal, i que suposa una autèntica “barra lliure” pel Govern de les Illes Balears per vulnerar les competències i l’autonomia municipal. Això és així, més enllà de retorçudes interpretacions de lleis anteriors i de justificacions forçades emparant-se en decisions d’altres governs. Però si això ho traduïm a un llenguatge més planer, podem dir que aquest article de la llei d’acompanyament dels pressupostos ve a dir que el Govern pot fer allò que li doni la gana sense tenir en compte els planejaments urbanístics municipals ni els plans territorials insulars. Ni més ni manco. Això és precisament el que ha succeït en el cas que ara ens ocupa. El Govern ha fet el que li ha donat la gana, imposant uns parcs eòlics, d’enorme impacte ambiental, sense tenir en compte els plantejaments dels Ajuntaments de Ferreries i es Mercadal i del mateix Consell Insular de Menorca. Però que una cosa quedi ben clara. Des del PSM-Entesa Nacionalista, no ens oposem, tot el contrari, a les energies renovables, però, abans que res, volem les coses ben fetes i de cap manera acceptam les vulneracions de l’autonomia municipal. Perquè el camí era un altre. El camí lògic i raonable, legítim i democràtic, era un altre. Calia diàleg, negociació, consens i sobre tot, sobre tot, informació prèvia. S’havien de respectar, d’inici, els planejaments municipals, i des del Govern havien de sorgir propostes, no imposicions. Pel camí encetat pel Partit Popular, prest o tard l’únic segur és que hi perdem tots. Hi perden els municipis que veuen vulnerada la seva autonomia, hi perden els ciutadans que veuen violada la seguretat jurídica, hi perden així mateix les polítiques adreçades a potenciar les energies raonables que mai haurien de fer-se per capricis o interessos inconfessables del Govern, sinó des del consens, des de la pedagogia, des del treball en comú, des de la concòrdia institucional. En definitiva, què hem guanyat amb aquest intents d’imposició del Govern del Partit Popular?. Res, absolutament res. No sé si al final hi haurà o no molins. No sé tampoc, però ho puc suposar, si hi té res a veure el creixent interès econòmic de grans constructores en invertir- i fer negoci- amb les energies renovables. El que sí hi ha hagut és un enfrontament innecessari, un altre exemple de deslleialtat, un altra actuació on s’ha tractat a Menorca com si fos una finca d’ús particular. |