| Ara, trilingüisme |
|
|
|
|
Eduard Riudavets Florit Diputat pel PSM-Entesa Nacionalista  El mecanisme, a hores d’ara, és ja prou conegut. Es llença una idea, suposadament innovadora, se l’embolica de discursos políticament correctes, se li afegeix molta campanya mediàtica i així s’aconsegueix allò que es pretenia i que no té res a veure amb el que s’anunciava. Així va passar amb l’anomenada “lliure elecció de centre”. Una promesa electoral revestida de grans paraules que a la pràctica ha provocat l’augment del nombre d’alumnes per aula, la concentració de l’alumnat immigrant als centres públics i una manca clara de transparència en el procés d’escolarització. A això ho anomenen “llibertat d’elecció”. No manco retorçuda és la política d’afavorir alguns centres concertats elitistes (no hem de posar tots els concertats dins el mateix sac, n’hi ha amb una clara vocació pública, compromesos amb la nostra llengua i assumint solidàriament els reptes del nostre sistema educatiu). Sota la pretensiosa fórmula de “foment de places escolars” es preparen per atorgar subvencions per obres a aquests centres d’”elite”que ja compten amb unes infrastructures caríssimes a anys llum de les que disposen els centres púbics. No oblidem tampoc el famós dret a l’elecció de la llengua d’ensenyament. Segons les enceses exposicions dels responsables educatius calia establir un bilingüisme a les aules, calia salvaguardar la “llibertat” d’elecció de llengua. Els motius reals eren uns altres, uns motius de caire polític ben allunyats de qualsevol concepció educativa. S’havia de contentar al sector més anticatalanista del partit popular i per això els hi va ser igual arbitrar mesures de caire antipedagògic, crear tensions als centres, mentir a la població, i trencar l’estructura que ha fet possible que a l’acabar els anys escolars es dominessin per igual les dues llengües oficials, Però, ara, en toca una altra. Ara, trilingüisme. El Sr. Fiol ha llençat una nova “mesura estrella”. Ara toca trilingüisme i ,seguint l’habitual esquema, s’aprofita una idea essencialment positiva com és l’afavorir el poliglotisme dels escolars, una idea ben vista socialment, per disfressar els objectius últims: fer retrocedir l’ús del català a les aules i possibilitar que alguns centres molt concrets puguin legalment deixar d’impartir en català el cinquanta per cent de les assignatures a que fins ara estaven obligats. És ben cert que avui un dels objectius de l’educació ha de ser l’augment de la competència lingüística en llengua estrangera, però també és cert que això no és la pretensió de l’anunciat decret de trilingüisme. La Conselleria d’Educació segur que sap, i si no ho sabia ben clar li han deixat els sindicats i les associacions d’ensenyants, que això és pot fer de moltes maneres: augmentar els desdoblaments en hores d’idiomes, augmentar el professorat especialista, dotar de més recursos als centres, l’ús de mitjans informàtics, etc. Però, com això no era l’objectiu, el que s’ha preparat és un decret que va en detriment de la llengua catalana. Voler implantar un model trilingüe en que un terç de les assignatures s’imparteixin en anglès suposa relegar el català- que no ha complert encara uns mínims en el procés de normalització- a una posició subordinada, sols un terç de l’ensenyament es faria conseqüentment en la nostra llengua. Tinguem clar a més que aquest decret no compte amb cap estudi previ, que no s’ha consultat a la Universitat de les Illes Balears, organisme competent en qüestions de llengua segons l’Estatut d’Autonomia, que no s’ha analitzat l’impacte que pot suposar en l’ús social de la nostra llengua, que no es preveu aportar més recursos, i en conseqüència no hi ha cap mena de dubte que al conseller Fiol no li importa gens la competència lingüística dels alumnes, que tant li fa allò que s’aprengui a les aules, el que veritablement pretén és reduir l’ús de la llengua catalana. Però l’operatiu de sempre s’ha tornat posar en marxa, ho repestesc, retòrica, grans declaracions i campanya mediàtica per disfressar aquestes intencions últimes. Esper sincerament que aquesta vegada l’engany no els hi surti. Des del món educatiu s’han encès moltes alarmes i estic convençut que aquesta estratègia perversa poc a poc es va desemmascarant, com també estic convençut que el món educatiu es mereix uns governants que no emprin els problemes de l’ensenyament per aconseguir objectius inconfessables. El Decret de trilingüisme és una proposta irresponsable d’un Govern que menysprea l’educació a la qual vol utilitzar com arma política. Cal defensar una societat que avanci en el coneixement d’altres llengües però des de l’irrenunciable domini de la llengua pròpia, la llengua catalana. |