| Anècdotes de carreteres |
|
|
|
|
Eduard Riudavets i Florit Diputat pel PSM-Entesa Nacionalista  Així, idò, no pretenc establir cap mena de tesi ni molt manco formular cap generalització, simplement pretenc que un senzill “anecdotari” no sigui per més temps ignorat pels ciutadans i ciutadanes de la nostra illa. Crec que, a hores d’ara, gairebé tothom sap que després que el Partit Popular arribà, el maig del 2003, al Govern de les Illes Balears es va posar en marxa un programa d’actuacions a la xarxa viària d’Eivissa. Al principi es parlava de fer desdoblaments d’algunes carreteres, més tard les mateixes actuacions ja s’anomenaren autovies i al final han resultat ser autopistes tal i com encertadament les qualificà la pròpia empresa adjudicatària d’aquestes grans obres. Aquest via crucis onomàstic és pot ser la primera anècdota, però n’hi ha més. Passem a la segona. Tracta de doblers, de sous dirien a Eivissa, de sous. Perquè tampoc deixa de ser anecdòtic que aquests desdoblaments-autovies-autopistes fossin inicialment pressupostats en 12,9 milions d’euros i que al final del procés hauran costat 513 milions. Convindran amb mi que la diferència no deixa de ser una mica exagerada fins i tot pels paràmetres anecdòtics del Partit Popular. Però, bé, per si això no bastava, entrem ara en el tema de les adjudicacions de les obres. No deixa de ser anecdòtic també que l’autopista Aeroport-Eivissa fos adjudicada a una empresa del soci d’un eivissenc universal, Abel Matutes Torres, ex-ministre d’afers exteriors del Sr. Aznar, i que l’autopista Eivissa-Sant Antoni ho fos a Fomento de Construcciones y Contratas, empresa de la qual és conseller el mateix Sr. Matutes, que ves per on és curiosament pare de la consellera de vies i obres del Consell Insular d’Eivissa. Casualitat? No senyors, pura anècdota, al manco segons el Partit Popular. Però seguim i parlem dels traçats i de les estranyes corbes que fan aquestes autopistes just per no haver de passar per sobre de propietats de l’il·lustre senyor que fa un moment he anomenat, i parlem també de les vies de servei, incloses en les obres i pagades amb doblers públics, fetes per donar fàcil accés a discoteques i urbanitzacions que anecdòticament també són propietat del mateix honorable senyor. Però, per res del món hauríem d’oblidar l’anècdota de l’autopista que “s’engreixa i s’aprima”. Una autopista que té quatre, sis i fins a vuit carrils fins que arriba a la zona de l’aeroport on misteriosament torna només a tenir-ne dos. Misteri. Però misteri que es resol si sabem que per fer-la de l’amplada de la resta s’hauria d’haver expropiat una nau industrial on curiosament hi ha un negoci del que n’és administrador solidari el president de la màxima institució insular. Certament això era una dificultat. No els hi va costar tant, però, expropiar, amb procediments irregulars, a centenars de petits propietaris que han vist malmeses les seves terres i esbocades les seves cases. Cases familiars, amb més d’un segle d’història, habitades fins al darrer moment i dignes de ser protegides. La diferència de tracte entre uns i altres?. No ens alarmem, és només una altra anècdota, però una anècdota que va portar la protesta al carrer, amb manifestacions i accions reivindicatives on hi participaren milers i milers de ciutadans i ciutadanes d’Eivissa. Com també és anecdòtic que en transcurs de les obres es destruïssin les restes d’un aqüeducte de milers d’anys d’antiguitat, això sí amb el vist i plau del responsable insular de Patrimoni que va declarar que només era una “canal d’aigua”, i no deia cap mentida per cert, perquè això és el que significa aqüeducte amb llengua llatina. Però també podem referir-nos als “falsos túnels” que es construeixen per no malmetre propietats amigues mentre la terra excavada serveix gratuïtament i anecdòticament per deixar en condicions i ben polit un camp de golf del que no ja no em cal anomenar el propietari perquè tothom se l’imagina. En definitiva un anecdotari il·lustratiu encara que poc edificant. Així que només em resta demanar disculpes per l’abús de la paraula “anècdota”, reafirmar que desdoblar una carretera suposa fer una autovia i que aquestes acaben essent autopistes, i desitjar finalment que a Menorca mai, mai, tinguem un Consell Insular tan i tan “anecdòtic”. |