|
Aquests dies s’ha parlat molt dels “problemes” de recepció de TV3. La situació ens ha deixat a tots perplexos i un pèl desanimats. És increïble que en l’era de l’abundància a Menorca tinguem problemes per veure una de les poques televisions que emeten íntegrament en català. És senzillament un insult a la intel·ligència. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
Eduard Riudavets i Florit
Diputat per PSM-Verds al Parlament de les Illes Balears
Dos dels temes que, arran del debat sobre el “Estado de la Nación” (?), han causat més enrenou són els anuncis fets pel president Rodríguez Zapatero referents als ajuts directes per a la compra de cotxes per una part i per l’altra la promesa d’ordinadors portàtils per a tots els alumnes de cinquè de primària. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
Eduard Riudavets
Diputat de PSM-Verds al Parlament de les Illes Balears
Fa uns dies vaig rebre, via mail, una pregunta molt concreta tot demanant-me com veia la situació actual pel que fa a la problemàtica del transport aeri. Vaig intentar respondre amb la màxima sinceritat i claredat. En aquest sentit crec oportú reproduir a premsa la meva resposta, textualment, perquè tal vegada sigui d’interès per la ciutadania preocupada per aquest tema que fa massa anys que s’arrossega:
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
Joan Carles Villalonga i Sintes
El passat dimarts dia 21 d’abril un servidor escrivia un article en què reflexionava sobre el sentit de la Llei de Normalització Lingüística i la necessitat de l’exigència del nivell de català a la salut pública. Està clar que és un tema que no genera un consens absolut en la societat, en bona part, entenc, perquè és un debat molt desvirtuat per uns agents, socials, mediàtics i polítics, que han usat la llengua com a bandera i arma política amb un gran acte d’irresponsabilitat, tal i com esmentava el títol de l’article a què faig referència. En tot cas, una de les conclusions, potser la més important, a què arribava l’article és que les postures contràries a la mesura de demanar el nivell de català als professionals de la sanitat pública responen a un substrat ideològic de fons: la llengua castellana és més important que la catalana. Aquesta desigualtat està emparada en una norma constitucional, que especifica que tots els ciutadans espanyols tenen el deure de conèixer la llengua castellana. Açò no passa amb cap més llengua. L’Estat té aquestes coses, que és capaç d’adoptar mesures coercitives i vestir-les de normalitat, perquè està clar que ningú ho discutirà: és així i ja està, i qualsevol intent de les llengües que també eixsteixen i es parlen en aquest Estat d’equiparar-se en drets i en importància és vist com un atac a les llibertats individuals i al seny. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
Nel Martí
Deia John Paul Lederach en el seu clàssic Educar per a la pau que el conflicte és una característica de les societats plurals, formada per persones i per col·lectivitats que tenen interessos diferents i fins i tot oposats. El conflicte no el problema. Hi ha conflictes on hi ha interaccions, creacions i projectes. Educar per a la pau és educar a aprendre a resoldre els conflictes de forma constructiva, no violenta, respectant aquells mínims que conformem el que hem identificat com dignitat humana. La pau no és només l’absència de guerra. Hi ha moltes paus que no respecten la dignitat humana i són com les pitjors de les guerres. Però la guerra és el contrari –l’antiparadigma- de la convivència i d’una forma tolerant de resoldre les diferències. Allà on hi guerra no hi ha drets civils, ni hi ha democràcia, ni hi ha polítiques socials. Una guerra és sempre una crisi d’humanitat, i normalment desemboca també en una crisi humanitària. Allà on hi ha guerra no hi ha res de bo. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
|
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
|
| Resultats 37 - 45 de 107 |
