|
Articles
|
Pel seu interès, reproduïm l’article de Sebastià Alzamora aparegut aquest al diari www.ARA.cat en la secció Visca el Sistema
Voldria no deixar passar l'ocasió de subscriure punt per punt els articles De països i de catalans i Més sobre els països catalans que ha publicat els últims dies el tovàritx David Miró (em penso que avui no m'equivoco d'autor) a l'ARA i a l'Ara.cat en els últims dies, perquè posen el dit en una nafra que fa temps que arrosseguem. En síntesi, David Miró aprofitava el desembarcament de Solidaritat Catalana al País Valencià (tan erroni com el que va realitzar Esquerra en el seu moment) per denunciar que l'actitud dels catalanismes del Principat envers els seus correligionaris valencians -una barreja de paternalisme, condescendència i patrioterisme barat d'estricte consum intern- resulta no tan sols inútil, sinó també contraproduent per als ideals que se suposa que vol defensar. I afirmava que tan nació és el País Valencià com Catalunya, si entenem com a nació "un àmbit d'identitat prioritària" (i electiva).
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Articles
|
Pel seu interès, reproduïm l’article de David Miró aparegut al diari www.ARA.cat
Catalunya és un país-nació curiós, i un valencià astorat com jo hi veu coses estranyes en cada cantonada. Per exemple, al voltant d'una taula en un dinar familiar qualsevol poden coincidir, pel cap baix, fins a tres tipus de catalans pel que fa al seu marc nacional. Hi ha el que creu que Catalunya és una part d'una nació més gran, que és Espanya, i per tant no deixa de ser més que una regió amb ínfules. El que creu que aquesta nació més gran són els Països Catalans, i per tant també és una part i no un tot. I el que pensa que efectivament és una nació amb tots els ets i uts. El primer cas és el més fàcil de descriure, és el d'aquell que creu que viu en un marc nacional real (un estat reconegut a l'ONU, una selecció de futbol, etc.) mentre considera que els altres, els dits nacionalistes, viuen en una ficció .
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Articles
|
.jpg)
Al PSM des Castell creiem que la solució al problema de la qualitat de l’aigua al nostre municipi passa per la creació d’un consorci insular, seguint el model del consorci de residus, per gestionar els recursos hídrics de l’illa. Realment tota Menorca beu d’un sol aqüífer, el de migjorn, i si bé està dividit artificialment en diferents sectors (municipis) geològicament forma una unitat i es veu afectat, en major o menor mesura per uns mateixos problemes als que s’ha de donar solució (intrusió salina, contaminació per nitrats, etc.). Mes absurd és encara que els municipis de Maó, es Castell i Sant Lluís, que formen la zona de l’illa més densament poblada, impulsin mesures diferents en relació a l’aigua. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Articles
|
Pel seu interès, reproduïm l’article de Toni Soler aparegut ahir, diumenge 23 de gener de 2011, al diari ARA.cat en la secció Fora de Tast
claredat.L'absurda picabaralla dels pinganillos senatorials referma que, quan es tracta de llengua i de país, els primers que parlen clar i català són els dirigents del PP. Aquesta és la principal característica del neoespanyolisme: el seu discurs franc i descarat, la seva rigidesa mental, la comoditat amb què se situen i es blinden, com a gals irreductibles, en un raconet d'aquest habitacle polític que tots compartim. Queda lluny l'espanyolisme de la Transició, acomplexat pel seu ADN franquista. Lluny les caretes, la correcció política en el moment de dipositar flors als peus de Rafael Casanova. Fins i tot Aznar es va disfressar de catalanista per caure'ns bé, i va llençar Vidal-Quadras a la brossa per acontentar Pujol.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Articles
|
Pel seu interès, reproduïm l’article de Mateu Martínez aparegut ahir, el divendres 21 de gener de 2011, al Diari Menorca en la secció d’Opinió (www.menorca.info/opinion/440302/quan/societat/suspn)
Estem perdent el tren, a Balears. Les dades de l’informe PISA 2009, unes proves realitzades a nivell mundial que valoren les competències matemàtica i científica, així com la comprensió lectora, dels alumnes de 15 anys, han posat en evidència, una vegada més, la situació preocupant del nostre sistema educatiu, que es tradueix en uns pobres resultats dels estudiants en les àrees esmentades. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Articles
|
Pel seu interès, reproduïm l’article de Salvador Cardús i Ros aparegut ahir, dijous 20 de gener de 2011, a la LA Vanguardia en la secció d’Opinió
Mejor que hablemos claro y sin rodeos: la opinión pública española, de manera muy general y gracias a muchos años de tenaz presión, ha llegado a la conclusión de que el antes tan cacareado “Estado de las autonomías”, por constitucional que sea, ha ido demasiado lejos, pone en peligro la unidad y el futuro de España, vale un pastón y hay que volver a dejar las cosas en su sitio. Lo piensa el ciudadano de a pie y el rector de universidad. Y lo cree así el padre de la patria más conservador y el cosmopolita más progre. El antisistema y el señor Aznar. Existe un amplio sector comunicativo que lleva tiempo mostrando con todo descaro su voluntad de poner en cuestión aquel modelo inventado durante la transición para ver si, moviendo la barca en la que todos cruzamos el charco, se caen al agua los que más reman. Y siguen empeñados en ello, incluso asumiendo el riesgo de que la barca se hunda entera.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Opinió 
