|
Articles
|
Eduard Riudavets i Florit
Diputat per PSM-Verds al Parlament de les Illes Balears
Dos dels temes que, arran del debat sobre el “Estado de la Nación” (?), han causat més enrenou són els anuncis fets pel president Rodríguez Zapatero referents als ajuts directes per a la compra de cotxes per una part i per l’altra la promesa d’ordinadors portàtils per a tots els alumnes de cinquè de primària. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Articles
|
Eduard Riudavets
Diputat de PSM-Verds al Parlament de les Illes Balears
Fa uns dies vaig rebre, via mail, una pregunta molt concreta tot demanant-me com veia la situació actual pel que fa a la problemàtica del transport aeri. Vaig intentar respondre amb la màxima sinceritat i claredat. En aquest sentit crec oportú reproduir a premsa la meva resposta, textualment, perquè tal vegada sigui d’interès per la ciutadania preocupada per aquest tema que fa massa anys que s’arrossega:
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Articles
|
Joan Carles Villalonga i Sintes
El passat dimarts dia 21 d’abril un servidor escrivia un article en què reflexionava sobre el sentit de la Llei de Normalització Lingüística i la necessitat de l’exigència del nivell de català a la salut pública. Està clar que és un tema que no genera un consens absolut en la societat, en bona part, entenc, perquè és un debat molt desvirtuat per uns agents, socials, mediàtics i polítics, que han usat la llengua com a bandera i arma política amb un gran acte d’irresponsabilitat, tal i com esmentava el títol de l’article a què faig referència. En tot cas, una de les conclusions, potser la més important, a què arribava l’article és que les postures contràries a la mesura de demanar el nivell de català als professionals de la sanitat pública responen a un substrat ideològic de fons: la llengua castellana és més important que la catalana. Aquesta desigualtat està emparada en una norma constitucional, que especifica que tots els ciutadans espanyols tenen el deure de conèixer la llengua castellana. Açò no passa amb cap més llengua. L’Estat té aquestes coses, que és capaç d’adoptar mesures coercitives i vestir-les de normalitat, perquè està clar que ningú ho discutirà: és així i ja està, i qualsevol intent de les llengües que també eixsteixen i es parlen en aquest Estat d’equiparar-se en drets i en importància és vist com un atac a les llibertats individuals i al seny. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Articles
|
Nel Martí
Deia John Paul Lederach en el seu clàssic Educar per a la pau que el conflicte és una característica de les societats plurals, formada per persones i per col·lectivitats que tenen interessos diferents i fins i tot oposats. El conflicte no el problema. Hi ha conflictes on hi ha interaccions, creacions i projectes. Educar per a la pau és educar a aprendre a resoldre els conflictes de forma constructiva, no violenta, respectant aquells mínims que conformem el que hem identificat com dignitat humana. La pau no és només l’absència de guerra. Hi ha moltes paus que no respecten la dignitat humana i són com les pitjors de les guerres. Però la guerra és el contrari –l’antiparadigma- de la convivència i d’una forma tolerant de resoldre les diferències. Allà on hi guerra no hi ha drets civils, ni hi ha democràcia, ni hi ha polítiques socials. Una guerra és sempre una crisi d’humanitat, i normalment desemboca també en una crisi humanitària. Allà on hi ha guerra no hi ha res de bo. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Mirador nacionalista
|
Joan Carles Vilallonga
El 1986 el Govern de les Illes Balears, en aquell moment en mans del Partit Popular, però amb el total consens polític del moment, aprovà la Llei de Normalització Lingüística, un marc legal que advocava per la defensa i recuperació d’una llengua: la catalana, la pròpia d’aquesta comunitat. Aquesta llengua havia estat discriminada i perseguida injustament per uns anys de foscor dictatorial i per molts d’altres, anteriors, d’altres tipus de règims, monàrquics i de diversa índole, que actuaven des d’un poder estatal centralista que entenia una llengua i una cultura, la castellana, com a única, o en el millor dels casos, com a superior, de tots els espanyols. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Articles
|
Eduard Riudavets i Florit
Diputat per PSM-Verds al Parlament de les Illes Balears
Diumenge matí. Acab de llegir una entrevista a Rosa Estaràs, presidenta del Partit Popular a les Illes Balears.
Diu la Sra. Estaràs : “Hi ha el dret que tothom es pugui expressar en la llengua que estimi oportuna [canvia al castellà] y que nadie pueda ser discriminado por razón de lengua. El deber no está regulado en el Estatuto. Vàrem ser l’únic partit que ens oposàrem que l’Estatut posàs el deber. El derecho el tenim tots, el deure de la llengua catalana no existeix a l’Estatut. Tu tens el dret d’utilitzar la llengua que vulguis, però no hi ha cap deure de fer-ho [atendre en català]. Tu et pots dirigir a l’Administració en la llengua que vulguis, però l’Estatut no reconoce el deber. Durant la negociació de l’Estatut hi va haver un debat molt intens sobre això, sobre si amb el dret anava equiparat el deber a aprender la lengua catalana. I a diferència de l’Estatut català, el nostre no recoge el deber. El deber no existe. Sólo existe el deber de saber castellano.”
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
|
<< Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
|
| Resultats 31 - 40 de 123 |
Opinió 
