|
Articles
|
Maite Salord Ripoll
Portaveu del PSM-EN a l’ajuntament de Ciutadella
Arran que l’alcalde, Llorenç Brondo, i vuit dels seus regidors (excepte Antònia Gener) es donassin de baixa com a militants del PP, a Ciutadella, hem assistit a un espectacle polític deplorable les conseqüències del qual encara avui, quinze dies després, són una incògnita. El pacte de governabilitat amb UPCM s’ha trencat al·legant causes d’entesa personal entre els regidors, certes però no suficients per provocar un daltabaix d’aquesta magnitud. No cal ser gaire llest per arribar a la conclusió que, en la ment de qui ha muntat tota aquesta operació, sens dubte, devien pesar molt les pressions dels poders fàctics econòmics de la nostra ciutat que han vist perillar, en el darrer any, la seva llibertat de moviments dins l’ajuntament de Ciutadella.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Articles
|
Joan Febrer
Tertulià dels sopars a la Fresca del PSM-EN 2008
Menorca és en molts sentits com un petit país envoltat d’aigua. Encara que soni molt poètica, aquesta imatge respon més que cap altra a la realitat menorquina. Hi ha menorquins que es senten espanyols, d’altres que es senten -dels Països- catalans però no espanyols, altres catalans i espanyols, altres balears, altres europeus, i fins i tot n’hi ha que s’identifiquen com a ciutadans del món o qualque constructe similar. Tots ells, més o manco en la mateixa mesura, es saben i es volen menorquins. Citant de memòria en Nel Martí: “l’únic nivell d’identificació compartit per tots els menorquins té per referència Menorca”. La gran immigració haguda en els darrers anys, provinent en bona mesura de països extracomunitaris, posa en entredit aquesta identificació comuna.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Articles
|
Grup municipal del PSM-EN de Ciutadella
Des del PSM-EN, voldríem fer una sèrie de puntualitzacions a la carta signada per la “Junta Directiva de UPCM” referida al 9 de juliol de 1558.
La destrucció de Ciutadella per part de l’esquadra otomana comandada per Piali Baixà, el 9 de juliol de l’any 1558, s’ha d’emmarcar en la lluita entre la monarquia hispànica i l’imperi otomà per l’hegemonia a la Mediterrània, que tindrà el seu punt àlgid durant les dècades de 1550 a 1570. Així, després de les constants incursions dels exercits hispànics sobre les costes del Magrib, durant la primera meitat del segle XVI, els otomans, a partir de 1550, intensificaran els atacs contra el sud d’Europa occidental, aprofitant que les guerres amb França absorbeixen l’atenció i els recursos del rei Felip II, i assaltaran Ciutadella i diversos ports de la Itàlia meridional, a més de recuperar diverses ciutats dels Magrib. La situació baratarà arran del fracassat atac turc contra Malta (1565) que farà canviar l’estratègia de Felip II, i conduirà a la batalla de Lepanto, la qual frenarà l’ofensiva otomana i donarà pas a la treva de 1581, al constatar la impossibilitat d’imposar-se l’un a l’altre, i la incapacitat de destinar més recursos a la lluita per l’hegemonia al mar, quan tenien altres fronts oberts.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Mirador nacionalista
|
Belén Calafell
M’agradaria convidar-vos a escoltar els silencis més aclaparadors d’una quotidianitat menorquina massa sovint oblidada:
“tinc 40 anys i tres fillets petits. Ara fa 5 anys vaig regressar a Menorca perquè em van diagnosticar una malaltia que m’obliga estar acompanyada les 24 hores del dia. A la Península hi vaig deixar la meva feina, les meves amistats, el meu company...la meva vida. Vull donar les gràcies als meus pares que es dediquen a cuidar de mi i dels meus fills mentre intent recuperar la meva autonomia, l’esperit de llibertat, el dia a dia d’una persona de la meva edat...”
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Mirador nacionalista
|
Marta Fuxà
L’abril és un mes que m’agrada. És primavera, a poc a poc el dia s’allarga, comença a fer bon temps i es comença a ensumar l’estiu -sempre que la meteorologia no em vulgui fer quedar malament, i amb permís del canvi climàtic, és clar!-. Però al marge de l’efecte terapèutic que em produeix aquesta estació, l’abril té un altre valor afegit: és el mes dels llibres, de la lectura, de l’escriptura, de les Lletres en general i en majúscula. El 23 d’abril, Sant Jordi, és un dia de festa.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Mirador nacionalista
|
Àngel Mifsud
A hores d’ara, vostès ja deuen haver llegit o sentit tota mena de valoracions sobre els resultats de les passades eleccions a Corts; no els marejaré, per tant, amb xifres endimoniades que, al meu entendre, per obra i gràcia de les diferents aliances en què ha concorregut el PSM al Congrés i al Senat, han quedat ben opaques, sense possible interpretació. Intentarem, doncs, almanco, extreure’n unes “lliçons” per una via no matemàtica, amb tot el que això suposarà d’”inexactitud”.
|
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
Opinió 
