 Els candidats del PSM més per Menorca al Consell Insular, Maite Salord i Josep Carreres, proposen la constitució d’un Consell Consultiu de Municipis que sigui necessàriament consultat abans d'aprovar lleis i reglaments i que, a la vegada, serveixi per millorar la coordinació a nivell tècnic i polític entre els ajuntaments i altres administracions, com ara el Consell i Govern.
Salord i Carreres reclamen que s’executi el calendari de transferències pròpies sense més dilació, així com la transferència de competències que l’Estatut preveu que poden assumir els Consells, com les de sanitat i educació. Defensen també la reducció de l’organigrama del Govern i d’empreses públiques que moltes vegades dupliquen les funcions d’altres administracions. “El Consell, amb més capacitat d'autogovern, ha de ser el coordinador de les actuacions comunes a tots els municipis, de forma que el PSM per Menorca potenciarà que es mancomunin més serveis per aconseguir un resultat més eficient i econòmic pels ajuntaments”, han assegurat en roda de premsa.
Finalment, Salord i Carreres han comentat: “És imprescindible establir un nou sistema de finançament pels ajuntaments, ja que actualment destinen el 30% del seu pressupost a gestionar competències que no els són pròpies”.
Les propostes de la formació en quan a l’arquitectura institucional, menorquinisme i municipalisme són:
Consell Insular
- Amb l’Estatut del 2007, els Consells Insulars formen part del sistema institucional autonòmic en els mateixos termes que el Govern i, per tant, amb plena capacitat jurídica i administrativa per, per exemple, signar convenis amb el Govern de l’Estat, rebre competències de l’Estat, etc. Aquest article, desenvolupat, permet eixamplar molt l’autogovern de Menorca. Aquest autogovern ha d’anar lligat a una gestió eficaç, transparent i que fomenti els espais de consulta i participació ciutadana.
- És per això que, des del PSM, volem consolidar els Consells Insulars com a veritables òrgans d’autogovern perquè, des de Menorca, puguem decidir sobre qüestions vitals que ens afecten a tots. Volem un CIM amb totes les competències, no pròpies, que l’Estatut permet que el Govern transferesqui, i amb el finançament adequat per permetre una gestió efectiva i suficient. Per exemple, les competències en ensenyament i sanitat.
- Aquest fet ha d’implicar una reducció del Govern i la desaparició d’empreses públiques i òrgans administratius que suposin una duplicitat respecte a les competències que són pròpies dels consells: cultura, mobilitat, agricultura, turisme...
- El Consell Insular ha de ser, a més, el coordinador de les actuacions que són comunes a tots el municipis i que no necessàriament s’han de fer des d’aquests. Es tracta de mancomunar serveis per fer-los més eficients i econòmics, en la línia de la neteja de platges, consorci de disciplina en rústec, etc.
- Relació més fluïda i intensa entre les diferents conselleries i els ajuntaments.
Municipalisme.
- S’ha de canviar el sistema de relació de les CL amb les altres Administracions. Els ajuntaments són massa vegades considerats una administració de rang inferior a les Ad. Autonòmiques Insular o Central i és necessari rompre amb aquest rol: no hi ha administracions de rang superior o inferior sinó administracions d’àmbits diferents i hem de reivindicar que entre elles es produeixi un tracte o relació de reciprocitat. Exemples: si qualsevol administració demana ser exonerada de pagar taxes per fer una actuació a un municipi, els ajuntaments, en contrapartida, no han de pagar taxes a la CAIB quan li sol•liciten un informe o un estudi.
- S’ha d’acabar amb la pràctica perversa que els Parlaments i les Governs legislin o reglamentin fent que recaigui sobre els ajuntaments l’execució de determinades funcions o competències, si abans no es defineix clarament el cost que implicarà assumir les noves funcions i un sistema de compensació econòmica per fer front a la despesa que es generarà. Això ha estat especialment greu en casos com les competències en matèria d’activitats classificades o de seguretat a les platges.
- Els ajuntaments no han de fer de banquers dels governs autonòmic i central. És freqüent que els governs obrin línies de finançament de determinat tipus de projectes utilitzant la via dels Plans 10 o 20. És a dir, el Govern finança determinada obra però paga la seva part a l’ajuntament en terminis, en 10 o 20 anys i això obliga els ajuntaments a endeutar-se per avançar els doblers del total de la obra que, si no es fes així, no es podria licitar.
- Els governs no han d’establir els ritmes d’inversió als ajuntaments. Els governs acostumen a marcar les inversions de les CL per la via d’obrir línies de finançament d’un tipus concret d’obres o de creació de serveis de tal manera que les ajuntaments esperen abans de definir els seus pressuposts a veure quin pla impulsarà aquell any el Govern, la qual cosa lleva autonomia a les CL i castiga a les que s’han avançat als plans del govern.
- S’ha de posar en pràctica real de la finestreta única. Tenim una administració que funciona de manera contrària al principi de celeritat, i això perjudica greument les ciutadans emprenedors i a la ciutadania en el seu conjunt. Cal avançar en la posada en practica real de la finestreta única, i fer-ho a través dels ajuntaments, facilitant a aquests les mitjans econòmics, humans i materials per fer-ho possible.
- S’ha de constituir un Consell Consultiu de Municipis que fos necessàriament consultat abans de l’aprovació de lleis o reglaments, encara que les seves decisions o dictàmens no fossin vinculants. És necessari donar una llegida, en clau municipal, de les lleis i reglaments que s’aproven, de tal manera que abans de fer-ho, es dibuixin els escenaris que implica cada decisió i com afectarà el funcionament dels ajuntaments i com condicionarà el servei que rebran els ciutadans.
- S’ha de promoure una revisió de totes les lleis i reglaments que es relacionen amb l’obtenció de permisos o autoritzacions, vetlant per tal que s’apliqui en el seu contingut el principi d’agilitat i celeritat i el principi d’economia processal en totes les tramitacions administratives, de manera que sense que mai es perdi de vista la necessitat de preservar les objectius que les lleis persegueixen, es simplifiquin les procediments, fent-los mes àgils, i evitant reiteracions burocràtiques. Un exemple és la de la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears en la qual s’ha d’aconseguir que, sense perdre de vista l’objectiu de preservar el medi ambient, agilitzi les procediments i treballi col•laborant sempre amb els ajuntaments. El mateix es pot aplicar en normativa de patrimoni o d’activitats classificades, etc.
- És imprescindible un nou sistema de finançament de les Corporacions Locals. És, segurament, l’aspecte més important a dia d’avui. Resulta evident que, sense una modificació en profunditat del sistema de finançament de les CL no es pot solucionar el problema de fons que tenen els ajuntaments. Si aquests destinen aproximadament el 30% del seu pressupost a la gestió de competències que no son pròpies de les CL està clar que mai podran finançar l’exercici de les pròpies.
Per més informació podeu veure el Canal PSM: www.youtube.com/psmmenorca
|
Notícies del partit 
