Inici 
Notícies del partit La integració dels nouvinguts, a debat als “Sopars a la fresca” del PSM
Notícies del partit La integració dels nouvinguts, a debat als “Sopars a la fresca” del PSM 
| La integració dels nouvinguts, a debat als “Sopars a la fresca” del PSM |
|
|
|
| diumenge, 03 agost de 2008 | |
 Febrer, llicenciat en filosofia i Antropologia per la UB i Màster en Cultura Històrica, Comunicació i Noves Professions, va iniciar la xerrada enumerant alguns dels punts que calia tenir clars prèviament, com ara l’exposició de les darreres dades sobre la immigració a Menorca que, sens dubte, il·lustren un augment remarcable dels nouvinguts. Un altre punt de partida que també convenia aclarir de bon començament és la doble percepció que la població té dels nouvinguts ja que, clares són les distincions quan anomenem a algú estranger o en canvi immigrant. Paradoxalment, i parlant sempre en línies generals, la societat tendeix a veure com una amenaça abans la de l’immigrant que no pas la de l’estranger ja que el primer és proper al nostre entorn, viu al centre de les poblacions i fan feina entre els illencs, per la qual cosa el nivell d’integració que assoleixen i la seva intenció de predisposar-s’hi, comparativament, sempre és més alt. D’altra banda, aquells als qui anomenem estrangers tenen una tendència a instal·lar-se a urbanitzacions allunyades del nucli urbà amb d’altres compatriotes i el frec a frec amb els menorquins és mínima. La seva integració és més minsa però, en canvi, com que no la vivim de prop, no resulta cap mal de cap. En aquest punt podem fer referència a aquella màxima segons la qual actuem amb una sensibilitat diferent segons la distància d’allò que ens envolta així, a més distància, més ceguesa i a menys distància major implicació, sigui de la manera que aquesta sigui. (Milgram)  Durant la xerrada és van anomenar els motius de la immigració, posant l’accent en la recerca d’oportunitats, ja que com Febrer exposava “un pot percebre la situació al seu país com a dolenta, però no emigra si encara hi veu un bri d’esperança, una oportunitat (…). No emigra qui vol, sinó qui pot, aquells que ho poden fer es consideren afortunats”. Un dels punts en què també s’hi va posar èmfasi va ser en la rebuda que a Menorca es fa als nouvinguts. La primera apreciació d’aquells que arriben és que la població és tancada però, com Febrer puntualitzava, cal no confondre aquest tret amb el racisme. La rebuda no s’ha definit mai per la seva violència, però potser sí pels seus recels i és que mai s’han fet polítiques educatives d’integració com a tal, si de cas actes puntuals ja que tot ha arribat de nou i de sobte. Com citava, “la diversitat per si sola no és ni bona ni dolenta, però cal treballar en aquells punts comuns per defugir el conflicte, per contra la integració mai s’assolirà” (ètica de mínims). Un altre punt rellevant que es va tractar referia a la llengua. Els nouvinguts, també del propi Estat Espanyol, empren el castellà com a idioma útil, en canvi el català té el simple paper de símbol. És un símbol d’integració molt més evident i, conseqüentment l’aprèn aquell qui més desarrelat se sent, com a resultes aquells immigrants que ja contemplaven el castellà com al seu idioma vincular prèviament poc és l’esforç que fan, comparativament, per aprendre l’idioma.  Documents:
|