Inici 
Notícies del partit “L’any 1860 l’Alger comptava amb la presència de més de 7.000 menorquins”
Notícies del partit “L’any 1860 l’Alger comptava amb la presència de més de 7.000 menorquins” 
| “L’any 1860 l’Alger comptava amb la presència de més de 7.000 menorquins” |
|
|
|
| dijous, 27 agost de 2009 | |
L’historiador argelià Jean-Jacques Jordi revelà interessants aspectes sobre una de les migracions més importants que es produïren a Menorca al segle XIX  L’emigració menorquina a Algèria va estar formada majoritariament per maonesos i en menor presència per ciutadellencs i gent d’altres poblacions. Tot i així els algerians anomenaven als menorquins “maonesos” fins i tot si procedien d’Eivissa o de Mallorca. S’instal·laren fonamentalment als voltants de l’Alger, per la curta distància que separa a Maó de l’Alger, 196 milles. Una proximitat geogràfica que també anà estretament lligada amb el comerç, ja que en els inicis de l’emigració cap a l’any 1830 Menorca dominava el comerç i el transport marítim amb l’Alger. Però a banda d’aquests factors, d’acord amb Jordi, el corrent migratori de menorquins cap a Algèria no es pot entendre sense estudiar l’estreta relació de Menorca amb les tropes franceses i la situació de crisi econòmica que pateix l’illa a principis del segle XIX. Així l’any 1830 es produirà la primera corrent migratòria de menorquins cap a l’Argel. Una migració que en vint anys s’emportà a gairebé una quarta part de la població de l’illa i que segons està documentat fou considerada una “bona migració”. D’acord amb Jordi, els menorquins foren una població que marxà per treballar, que no buscà confrontació política. Fou també una migració de famílies. De fet, des de l’any 1832 l’exercit francès agafava cada any a unes 100 famílies per portar-les a Algèria. Allà treballaven la terra, tenien un salari i una feina regular i estaven protegits pels francesos. “Una situació gairebé fantàstica impensable a la Menorca de l’època” assenyala el ponent. Una fet que destaca de la migració menorquina a l’Alger és la seva forma de vida. Portaven una vida típicament menorquina, pel que fa a la vestimenta, la cuina, la casa i també les relacions socials. És va donar el cas d’un menorquí que es va emportar un molí senser fins a l’Alger; les cases i fins i tot els ponts es contruien amb marés de Menorca; i els menorquins, en definitiva, van intentar recrear la seva illa a l’altra banda del mediterrani. Avui en dia encara perviuen alguns elements de la cuina com les formatjades, els crespells o l’oliaigu, i expresions com xabacà, recorda Jordi. Les migracions menorquines més fortes cap a l’Alger es produïren els anys 1830 i 1835-1836 fins els anys 1860. Després d’aquestes etapes l’emigració continuà, tot i que anà minvant. Ja entrat el segle XX la guerra civil espanyola provocà una segona època d’emigració menorquina a Algèria, tot i que no tan massiva com la primera. |