Inici arrow Notícies del partit arrow El PSM reclama un traspàs de competències ajustat a les necessitats de cada illa
El PSM reclama un traspàs de competències ajustat a les necessitats de cada illa PDF Imprimir Correu
dimecres, 17 març de 2010
Image
El passat divendres 12 de març els responsables de la Federació PSM-EN va celebrar una trobada a la illa d’Evissa per analitzar la situació política de les Illes Balears i reclamar un impuls a les negociacions del calendari i el traspàs de competències del Govern als Consells Insulars i assolir els pactes de govern i acomplir l’Estatut. Aquesta va ser una de les principals reclamacions de la reunió en la qual van participar Maurici Cuesta, responsable de ENE en Eivissa, Biel Barceló, del PSM de Mallorca i Eduard Riudavets, en representación del PSM de Menorca.   
El PSM-EN reitera la necessitat de revisar el sistema de finançament dels consells per tal de resoldre la situació insostenible que pateixen actualment els governs insulars degut a unes competències mal dotades. Així ho ha assegurat el diputat del PSM-Verds, Eduard Riudavets, després de la reunió que divendres van celebrar a Eivissa responsables de la Federació PSM-EN. 

Els nacionalistes reclamen agilitat en el compliment de l’Estatut pel que fa al traspàs de competències i que el nou sistema de finançament es basi en les necessitats reals que té cada illa i no només en paràmetres d’habitants. “És un criteri, però no ha de ser l’únic”, comenta Riudavets, recordant que Eivissa, per exemple, té un dèficit més important en infraestructures educatives en comparació a Menorca. Pels representants de la Federació, les dues grans prioritats per aquesta legislatura són Mobilitat i Promoció Turística. 

Una vegada resolt el traspàs de competències, a més, el PSM considera necessari reduir l’estructura del Govern balear per evitar duplicitats i, de les dotze conselleries actuals, podria passar a set o vuit. “No té sentit tenir estructures paral·leles”, diu el diputat, partidari d’aconseguir una administració autonòmica mes austera en la mesura que els consells insular van assumint més cotes de gestió.