Inici
Notícies del partit
El PSM-EN ret homenatge a Andreu Murillo i Illanvers en el primer acte de celebració dels 30 anys
Notícies del partit
El PSM-EN ret homenatge a Andreu Murillo i Illanvers en el primer acte de celebració dels 30 anys | El PSM-EN ret homenatge a Andreu Murillo i Illanvers en el primer acte de celebració dels 30 anys |
|
|
|
| dimarts, 15 gener de 2008 | |
|
El PSM-EN va encetar dissabte, 12 de gener, la celebració del 30è aniversari de la seva constitució amb un sopar marcat per l’homenatge a Andreu Murillo i Tudurí i el reconeixement a la iniciativa “Illanvers”, que va merèixer el Premi Llum Nova 2007 que atorga la formació nacionalista a persones i col·lectius la feina de les quals s’ha destacat per la defensa i el foment de la llengua catalana i la cultura menorquina.
Al sopar hi van assistir 135 militants del partit i va estar presidit per la secretària general del partit, Tuni Allès, acompanyada del senador Pere Sampol en representació del PSM de Mallorca; els alcaldes des Mercadal i Ferreries; la secretària de l’agrupació i els càrrecs públics de Maó; la vídua i els fills d’Andreu Murillo; a més de Josep Suárez i Raül Escandell en representació dels Verds. Joan Carles Villalonga, actual director insular de Joventut, va ser l’encarregat de desvetllar els guanyadors del Premi Llum Nova 2007, un guardó en format de gravat de Blas Garcia que van recollir Pere Gomila i Sergi Cleofe en representació del grup “Illanvers” de mans de Joan Lluís Torres, actual conseller de Cultura. Els dos autors, a més, van deleitar als presents amb un breu recital poètic en el decurs del sopar a l’Hotel Mirador des Port de Maó. Just després de les postres va començar l’acte més emotiu de la vetllada: l’homenatge a Andreu Murillo i Tudurí. Amador Marí, actual director insular de Patrimoni, va recordar la figura del professor i membre fundador del PSM l’any 1977. Murillo va morir el mes de juny passat als setanta-set anys a Maó i ens ha deixat un extens llegat cultural que ens permet conèixer diferents etapes de la història de Menorca. Els seus treballs es troben en publicacions diverses i recullen investigacions sobre els segles XVI, XVII i XIX, Guerra Civil i postguerra a Menorca. Fou un home compromès amb la seva societat, actiu, d’esquerres i nacionalista. Ocupà el càrrec de conseller de Cultura de Menorca durant els anys de preautonomia (1979-1983) i va formar part de l’anomenada Comissió dels Onze, encarregada de redactar el projecte de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, aprovat el 1983. La seva trajectòria professional i humana acumula nombrosos guardons: Taula d’Or Premi Maria Lluïsa Serra, CIM 2005; Medalla d’Or del Govern de les Illes Balears, 2003; Premi Ramon Llull, Govern balear 2002; Premi Josep Maria Llompart, Obra Cultural Balear, 1995; Premi a les Lletres, 2001, etc. Antònia Allès, secretària general del partit, va ser l’encarregada de lliurar una escultura de Laetitia Lara a la família del desaparegut, a la seva vídua Paquita Orfila i als seus dos fills. Tuni Allès va assegurar durant el seu parlament que Murillo “representa tot el que ha estat i és el PSM: humilitat, entrega, transparència, dignitat, en definitiva, aquest compromís per Menorca i a Menorca”. Va agrair també a la seva vídua el fet d’haver compartit aquesta entrega i aquest compromís. En una vessant molt més política, Allès recordà el compromís que té el PSM a Menorca des de fa 30 anys i el fet d’haver estat “clau” per tenir la Menorca d’avui. “Quan fa 30 anys defensavem aquests valors utòpics, nacionalistes i d’esquerres, –assegurà– veim que ha arribat a bon port i que, més que mai, som necessaris. A les darreres eleccions, en coalició amb Els Verds, hem demostrat que som la força necessària, imprescindible, perquè aquest valors siguin cada dia més presents”. Davant la propera convocatòria d’eleccions generals, la secretària general recordà que s’ha optat per una coalició al Senat “que il·lusioni i que sigui una veu fresca a Madrid” i per una coalició sense exclusions al Congrés “que sumi i que faci possible que les Illes Balears tenguin veu a Madrid i que els problemes de finançament i de transport es posin de manifest en boca de la nostra gent, sense estar condicionats per un bipartisme que, a vegades, s’allunya dels problemes reals de la nostra gent”. El cap de llista de la candidatura nacionalista al Congrés, Pere Sampol, va tancar el torn d’intervencions donant arguments per no votar al Partit Popular a les properes eleccions, un partit “que va en contra dels nostres interessos econòmics”. Sampol assegurà que la candidatura nacionalista que encapçala està oberta a tots els ciutadans de les illes, d’una comunitat que necessita una veu independent per rompre la marginació històrica, l’espoliació econòmica que pateix que des de 1983” i afegí que “pactarem amb qui faci falta per aconseguir recursos per a les illes”. |



