PSM-Entesa Nacionalista de Menorca - Damià Gomis: “El més preocupant no és la magnitud del canvi climàtic sinó la rapidesa”

Inici

Notícies del partit

Damià Gomis: “El més preocupant no és la magnitud del canvi climàtic sinó la rapidesa”

dissabte, 08 agost de 2009

El físic Damià Gomis va oferir ahir el segon Sopar a la fresca del PSM a l’IES Josep Miquel Guàrdia d’Alaior

Durant aquest segle, l’augment de la temperatura mitjana de la Terra serà d’entre 1,4 fins a 6 graus, segons les previsions més pessimistes. A l’Àrtic és on s’esperen les pujades més altes –de 7 o 8 graus– i al Mediterrani es preveu que l’escalfament sigui per damunt de la mitjana. Aquestes són algunes de les dades que va aportar el físic Damià Gomis durant la xerrada que va oferir ahir vespre a l’Institut Josep Miquel Guàrdia d’Alaior en el marc del cicle de Sopars a la fresca 2009 que organitza el PSM-EN. Davant les més de 70 persones que van seguir amb gran interès la seva xerrada, Gomis va assegurar que “el més preocupant del canvi climàtic no és tant la magnitud com la rapidesa amb què es produeix. Les espècies vegetals i animals no seran capaces d’adaptar-se als canvis que es produiran en cent anys”, va afegir.

L’elevada concentració de diòxid de carboni, el metà i el fet que la desforestació dels boscos hagi disminuït la capacitat natural que té la Terra per regenerar-se són les principals causes de l’efecte hivernacle i, per tant, del canvi climàtic. Només un litre de benzina cremada produeix tres quilos de diòxid de carboni i, de fet, el transport representa una tercera part de les emissions d’aquest gas a l’atmosfera, la mateixa proporció que l’activitat industrial i la producció d’energia elèctrica. A Balears, en canvi, no es reprodueix aquest esquema mundial. Aquí a les Illes, va comentar el físic, més de la meitat de les emissions de diòxid de carboni es deuen a l’activitat de les centrals de producció d’energia elèctrica.

Pel que fa al nivell de la mar, en els últims 50 anys la variació ha estat de 1,2 mil·límetres cada any si bé en la darrera dècada, l’increment registrat és de 3 mil·límetres. A la Mediterrània, el comportament ha estat diferent al promig mundial. Fins a 1960 i a partir de 1993 es van produir pujades molt marcades mentre que, durant aquest període de 30 anys, el nivell de la mar va baixar. Aquest comportament diferent respon a una major pressió atmosfèrica i a una major salinitat. El fet que el mar Mediterrani sigui com una gran bassa amb un únic pas obert a Gibraltar fa que encara avui sigui una incertesa com serà el seu comportament. Una de els prediccions d’àmbit regional més fiables és que es registraran pujades d’un mil·límetre per any quan les previsions mundials per a 2100 és que el nivell de la mar hagi pujat de 20 a 60 centímetres.

Els impactes que tindrà els efectes del canvi climàtic a la mar seran, d’entrada, canvis en la dinàmica litoral provocant la desaparició d’algunes platges en funció de la seva configuració. A més d’augmentar la pressió damunt els aqüífers, Gomis també apunta als problemes que suposarà pel que fa a les infraestructures portuàries i els efectes dels onatges en el ports. “A Menorca no serem els més perjudicats, però si que l’increment del nivell de la mar serà un efecte més del canvi climàtic”, va assegurar Gomis.

PSM Menorca